El fabulós mon de la televisió!!

La redacció del diari ha decidit incorporar una nova secció (que tindrà o no continuïtat) de crítica televisiva. Pot semblar una feina molt senzilla, però quan t’hi vols ficar, un no sap per on agafar-ho

A priori, podria semblar que TV3 és la millor opció, per aquestes coses de la teva i ser de la terra. Però també et pot deixar garratibat de vegades, contemplant el “publireportaje” del PSC en horari de màxima audiència la setmana passada, algunes preguntes em van envair. Mereixen 4.000 vots i l’elecció d’un alcaldable, tants minuts de televisió? Parlem de 4.000 vots, una misèria! Participació nul•la! Les primàries han quedat al nivell del Forum 2004 o la reforma de la Diagonal i el seu programa informàtic per votar comprar a preu d’or i fet per afeccionats. Està demostrat: tot el que toca un socialista s’espatlla.

4.000 vots, és que no m’ho acabo, més d’un milió d’habitants, més de 20 anys al poder, setmanes de bombo mediàtic ...i.... la gent no fa en ni cas! Però TV3 si! La nostra, la teva i la de tots, obre els Telenotícies, els matins del Cuní i el que calgui per comentar aquesta noticia. Però enlloc diu que no va anar a votar ningú.

De forma paral•lela, el mateix dia 19 de febrer, es feia la votació anticipada del Barcelona Decideix al barri de Gràcia. En unes votacions anticipades, de les quals no s’ha dit RES per televisió i no tenen un resultat vinculant, han votat en un dia més de 12.000 graciencs, representat el 33,5% dels empadronats al barri amb dret a vot. La noticia va merèixer un flash ràpid al Telenoticíes del vespre i l’endemà no se’n va dir res més. Ni mu!!

O sigui, en un barri voten 12.000 persones i en una ciutat sencera 4.000. El primer fet es mereix un interès mediàtic nul, el segon fet es mereix dies d’anàlisi i prime time.

Podríem preguntar-nos algunes coses: Qui decideix que és important o no? Qui decideix el que surt a la nostra? Quins criteris segueix? Es vol silenciar l’independentisme?

Però no cal agafar-se la vida tan seriosament, sempre podem fer zàping per mirar “Princesas de Barrio” i allà ja ets sents millor. Emmerdat fins als genolls de caspa poligonera hispana, amb una exaltació dels valors més purs (treball, sacrifici, esforç,...) i gent digna d’admiració, ens podem relaxar al sofà.

A l’acabar, al Telenotícies d’un canal hispà, atacaven el govern del senyor Zapatero entrevistant una poligonera del sud, que declarava haver-se venut el portàtil que allà els regalava el govern (aquí el paguen els pares!) per pagar-se una nit de discoteca i unes ratlles.

Gran la televisió! Element manipulador i alienador per excel•lència dels nostres temps.

Preguntes i vergonyes (II).

• La gent està indignada amb el que està passant a Dubai. Que fa aquest jovent inconformista trencant coses pels carrers, no veuen que s’han carregat el Gran Premi de F-1? Que s’han pensat?

• Que feia la ministra de sanitat, la senyora Pajín en un restaurant de luxe? Allà va ser increpada per una comensal, per estar en un restaurant de 5 forquilles a compte del sou que li paguem entre tots (vulguem o no) amb 5 milions de parats i la que està caient. No es per ideals (com va dir algú, el socialisme fracassa quan s’acaben els diners dels altres) sinó per com es pot tenir tant poca vista.

• Que deu tenir la senyora Pajín per arribar a ministra de sanitat, sense saber que és un bisturí i no tenir carrera?

La revolta als països àrabs està fonamentada perquè el jovent ben format no té oportunitats per progressar. La mitjana d’edat d’aquests països és molt baixa, amb més del 50% de la població menor de 25 anys.

Aquí el jovent també està ben format, mancat d’oportunitats i passa els dies veient com la decadència del sistema dirigit per persones no competents i pertanyents al segle passat, els obliga a viure amb salaris baixos, precarietat laboral i pagant els pisos més cars del món (sense poder-los tornar als bancs per saldar el deute, bancs que paguem amb els impostos de tots perquè no facin fallida i bancs que reparteixen bons milionaris als seus directius).

• Aquí no hi haurà una revolta perquè el percentatge de població menor de 30 anys és baix? Perquè els més putejats són pocs?

Poc a poc el temps posa les coses al seu lloc...

Alguaire 135. Techno club.

Després de la cancel•lació aquest cap de setmana dels vols de Pyrenair ( Vueling ja no opera des d’Alguaire), el govern ha decidit donar un gir radical en l’enfocament de l’aeroport de ponent.

Des d’aquest divendres, la infrastructura es convertirà en un Techno House Club, les nits de divendres i dissabte. Les cintes transportadores d’equipatge subministraran de manera incessant begudes alcohòliques, els check-in seran les barres i el hall la pista principal. Els vehicles de transport d’equipatges podran ser utilitzats sense límit d’alcoholèmia.

Gogos d’ambdós sexes amenitzaran la festa descontrolada engalanats/des amb armilles reflectants i llums de senyalització. També està previst habilitar antics avions com a restaurants temàtics i pistes de ball, les sales VIP seran les cabines on els més adinerats podran apitxar botons i simular enlairaments i aterratges.

L’entrada sense consumició estarà disponible a guixeta per 10 € i l’anticipada es podrà adquirir als punts de venda habituals.

En una segona fase, es connectarà l’aeroport de Lleida amb vols low-cost amb la resta d’aeroports europeus. El pack inclourà vols d’anada el divendres al vespre, sopar temàtic en un BOEING 787 de la dècada dels 70 o un Concorde 7859, nit de festa amb barra lliure, pernoctació a qualsevol racó (qui no ha dormit en un aeroport?) i vol de tornada a la ciutat d’origen.

La mesura tot i què desesperada, pot multiplicar per 1.000 els viatgers de l’aeroport d’Alguaire. En declaracions a aquest Diari, un dels màxims dirigents de l’aeroport va afirmar “Potser la gent no vindrà mirar ocells o esquiar, potser no tenim platja, però serem el “Las Vegas” d’Europa”. Amb la mesura es pretén generar beneficis que permetin la continuïtat de l’aeroport inaugurat recentment.

El proper 19 de febrer, inauguració en una nit d’infart amb Carl Cox, Richie Hawting i el nen que plorava a Fama.

Per fi aquest aeroport s’enlaira!

Raül Agné.

Editorial conjunta de los medios de comunicación: ABC, el Mundo, Veo TV, Intereconomia, la COPE y los partidos políticos: PP, Ciudadanos y Falange Española.

Dados los terribles acontecimientos acontecidos durante este fin de semana, algunos medios de comunicación de indudable pluralidad y neutralidad hemos resuelto posicionarnos y en nombre de la Constitución y el sentido común.

El intento de agresión lingüística que se produjo en el noble territorio aragonés, con el consiguiente plantón a los medios de comunicación ejpañoles, merece un claro mensaje de desaprobación. Este país no puede permitir que se pregunte y conteste en otras lenguas que no sean el castellano, inglés, francés, italiano, alemán y en general, cualquier lengua que no sea el catalán.

Todos los firmantes, de forma libre, espontánea y nada orquestada y de mutuo acuerdo, acuerdan los siguientes puntos:

- Declarar Gerona y un perímetro de tres municipios a su alrededor, zona non grata para el turismo español.

- Con los poderes que Dios concede a la COPE, excomulgar a Raül Agné así como a sus vástagos de la santa Iglesia católica. Se deja abierta la posibilidad de hablar con el colectivo musulmán para vetar su entrada en otras religiones.

- Estudiar la posibilidad de llevar al Tribunal Constitucional a la Generalidad de Cataluña, por permitir a semejante individuo seguir ejerciendo su profesión en su territorio.

- Señalar que toda la problemática nace a raíz de la discriminación del castellano o español en las aulas catalanas, crenado un caldo de cultivo de ideas separatistas, comunistas y masónicas.

Por último, reivindicar el hecho diferencial de la colonia catalana dentro de la gran España. Por los valores históricos, por los valores culturales y por tener un dialecto propio, Cataluña goza y debe gozar de un trato diferente.

Se debe permitir el baile de la sardana así como el conocimiento de su dialecto para la práctica en la intimidad. Como compensación a ese favor, el ciudadano catalán trabajará con ahínco para pagar religiosamente sus más elevados impuestos con los que contribuir a elevar el bienestar de sus generosos vecinos.

Arriba España, una, grande y libre!

Reflexions.

Donada la manca de notícies irrellevants per comentar, (nevades, sequeres o altres debats estèrils que hipnotitzin els país), aprofitarem l’ocasió per fer reflexions atemporals.

Tot i què... abans de començar podríem comentar l’aparició d’aquest curiós i inesperat fenomen meteorològic que no deixa treure la Zona 80 (proposta estrella del programa electoral de CIU, juntament amb el concert econòmic, vull dir pacte fiscal, eh.. vull dir el que em donin després d’abaixar-me els pantalons). Ja és curiós que fins ara ningú havia vist que els anticiclons estratifiquen l’aire i encalmen l’atmosfera, impedint la dispersió en horitzontal o vertical dels contaminants i augmentant-ne la concentració prop dels focus emissors (ha quedat bastant tècnic això, m’han dit que al Felip Puig li van haver d’explicar amb una maqueta amb Playmobils, però podria no ser del tot cert).

Anticiclons... n’hi ha unes 20 setmanes l’any... probablement el fenomen meteorològic més recurrent de Catalunya... això comença a semblar com la boira de l’aeroport d’Alguaire (per cert, Pyrenair ha cancel•lat dos trajectes... i ara què amb tots els projectes d’ampliació de carreteres?? Andorra està tremolant per aquest daltabaix !). Ara ho han descobert, clar...

Probablement això es culpa de que calen més enginyers a Catalunya. Una societat valenta, emprenedora i altament qualificada com la nostra, no ha tingut suficients caps pensants com per detectar “l’efecte anticicló”.

Esperem que el senyor Mas, que ha anat a Madrid amb unes genolleres noves per demanar poder-se endeutar i gestionar les seves coses a províncies al seu pare-tutor legal, el sr. Zapatero, pensi a demanar-li una màquina de desviar anticiclons.

Si la màquina de desviar anticiclons no funciona, podríem canviar posar els aerogeneradors de Catalunya en “mode ventilador màxima potència”. Així, en comptes de girar a mercè del vent fent electricitat, els podríem impulsar a tota velocitat amb electricitat perquè fessin grans ventades que arreglessin el país.

Pensem-ho bé. La cadena causa-efecte és brutal. Les ventades treuen la contaminació, la Generalitat treu la Zona 80, el govern Mas comença amb bon peu i guanya la confiança popular, Mas s’envalentona i proclama un referèndum per l’atodeterminació, el poble content per poder anar a 120 Km/h segueix el seu líder i vota el SI en massa (no el partit de Laporta, eh?), el sr Obama ratifica el nou país i ens visita per fer-nos socis preferents (rotllo Israel).

Per una altra banda, les ventades treuen la boira, l’aeroport d’Alguaire funciona TOTS els caps de setmana, els esquiadors omplen el Pirineu i acaben amb la crisi, el sr. Obama arriba amb l’Air Force One a l’aeroport d’Alguaire.

Que algú s’adoni que en els aerogeneradors hi ha el futur de Catalunya en joc!!!

Per acabar, només dir, catxis! Es que la redacció s’agafa a qualsevol cosa per fer un escrit. Només amb una mínima efemèride i ja s’acaba l’espai. Deixarem les reflexions atemporals per una nova entrega.

Nota: Per entendre algunes de les idees que es reflecteixen en aquest escrit, cal haver llegit altres comentaris d’aquest Blog. Ho se, tot plegat molt endogàmic.

Preguntes i vergonyes.

• Perquè en un país de 80 milions d’habitants es manifesta un milió de persones i és un clamor popular de llibertat, tots els caps d’estat opinen i la diplomàcia americana pacta un canvi de govern?

• I perquè en un país de 7,5 milions d’habitants, es manifesta un milió i mig de persones cridant independència, i no passa res i ningú diu res?

• Perquè es dóna el Premi Ramon Llull a una escriptora, Núria Amat, que va firmar el “Manifiesto por la Lengua Común”? És com el senyor Millet, que comprava les creus de Sant Jordi? La màfia del Padrino és només a Itàlia?

• Si per la denúncia d’un soci, avui la fiscalia comença a investigar la gestió econòmica de Joan Laporta quan era president del Barça... Si un servidor denuncia el sr Montilla per malversació de fons públics, al sr Rossell perquè em fa pinta de lladre o potser al sr Zapatero, actuaran amb la mateixa contundència?

Em posen a 100...

Després de l’arribada al poder de CIU, per estrany que pugui semblar, ara toca complir les promeses electorals.

La promesa d’eliminar la Zona 80 als voltants de la ciutat comtal ha estat lleugerament retocada, segons les necessitats de la via, la direcció del vent els dies imparells i el nombre d’autocaravanes taronja que hi passen el segon dissabte de cada mes, alguns punts passen a tenir la velocitat màxima limitada als 100 Km/h, 120 km/h o mantenen els 80 km/h. Així, un terç de la Zona 80 és manté en Zona 80.

El que passa és que ja ho havien dit i no ho havíem entès...si és que som d’una manera! Resulta, que amb aquesta mesura hi ha menys accidents de trànsit i que les associacions de víctimes pressionen perquè es mantingui. A part, també disminueix sensiblement la contaminació de l’aire i ajuda a que no es formin taps compactes just a l’entrada de Barcelona. La conjuntura econòmica mundial (crisis) tampoc hi ajuda, i les modificacions es faran durant el llarg de la legislatura (aquí ha sortit un rodolí).

Ara que s’ha descobert això, no cal canviar la Zona 80.

Curiós que es faci amb els arguments que donava l’anterior govern per la creació d’aquesta Zona 80, i curiós que s’excusin amb la crisi (fa 3 mesos no existia?) per incomplir una promesa electoral. Això si, han modificat una mica l’anterior Zona 80 per dir que s’ha fet alguna cosa.

Des d’aquí, per fer més entenedores les coses, proposem l’edició d’un diccionari polític català. Les expressions per justificar l’injustificable s’estan tornant molt enrevessades, i cal posar-hi ordre.

Tots recordarem expressions com el “federalisme asimètric del socialisme del segle XXI” (Miquel Iceta), el “nacionalisme de pluja fina” (Carod-Rovira) o “un palomo no hase verano (del mestre Johan). Caldria una breu explicació per a que la ciutadania no es perdés i pogués apreciar tots els matisos de l’oratòria de pensadors tant il•lustres.

Perquè aquest blog copsa la realitat però no d’una manera perfectament ajustada sinó amb lleugeres pinzellades d’opinió, com una pluja fina del segle XXI volgudament asimètrica.

I si ens posem barroers, “no és lo mismo dos tazas de te que dos tetazas”. Però això són figues d’un altre paner.