dilluns, 28 de març del 2011

Principi de Peter

Quan sembla que els mediocres s’han apoderat del món, quan sembla que ningú sap on tirar perquè pràcticament tots els dirigents del vaixell són superats pels esdeveniments, quan creus que la llum que veiés era el final del túnel i és una locomotora que ve de cara, algú es podria preguntar, com hem arribat fins aquí?

Com pot arribar una societat preparada a estar dominada per la ineptitud? Tenen raó els que afirmen que l’Àfrica comença als Pirineus?

Segons un estudi fet per la redacció d’aquest diari, la causa de tots els mals del món rau en l’anomenat Principi de Peter.

Segons la Wikipedia:

“El Principi de Peter diu que en una empresa, entitat o organització, les persones que realitzen el seu treball bé son promocionades a llocs de major responsabilitat, una i altra vegada, fins que arriben al seu nivell d’incompetència”

“En una jerarquia, tot treballador tendeix a ascendir fins al seu nivell d’incompetència”.

“Com a conseqüència, molts llocs d’alta direcció són ocupats per professionals que no tenen la suficient qualificació pel seu lloc de treball, el qual condueix a greus errors en les decisions que prenen les persones responsables de moltes organitzacions”.


Tothom coneix algú que incomprensiblement ocupa un lloc que no li correspon. Quan la incompetència és molt manifesta, l’individu en qüestió deixa d’escalar, però no es rebaixat fins un lloc on sigui competent.

Si estenem això per la societat, ens trobem governats per gent que no arriba al nivell, estan un esglaó per damunt de les seves possibilitats. Acollonant, no? Això explica l’existència de Presidents de la Generalitat sense carrera ni el nivell C de català, quan a la gent normal els demanen dues carreres, tres màsters i quatre idiomes per pagar-los 1.500€....espectacular que diria en Putxi!

Si avaluem el funcionament del país, no sembla tan estrany que succeeixi aquest fenomen. De fet, explicaria moltes coses. Cal estar agraïts al senyor Peter per portar llum i clarividència! Per haver donat format de principi a una observació empírica que molts havíem fet! Gràcies Peter!

I alhora, maleït Peter, per treure’ns la bena dels ulls! Ah!! Maleït Peter!! Creador de Rossells i Montilles! Elevador de Zapateros i Ridaus! Quan el servilisme i el fer la pilota passen per davant del mèrit i l’eficàcia, comença a actuar Peter! Quan el fenomen s’estén a totes les capes de la societat i ningú el posa en dubte, comença la decadència.

Peter es nodreix de varies misèries humanes: enxufisme, set de sexe dels superiors, ànsies de poder i ambició desmesurada...

Qui inventarà la vacuna? Qui té la clau per invertir la situació?

dimecres, 23 de març del 2011

Banalitats esportives

Un servidor desconeix el percentatge de llars catalanes amb una cobertura deficient de la TDT. Efectuant una estimació pel mètode empíric, el nombre no deu ser molt important si ens referim a població, però si que deu ser important si ens referim a territori.

El corresponsal a les Terres de Lleida, informa que en molts nuclis la TDT perd la meitat dels canals els dies vent o pluja. També és destacable que en cada nucli els canals que es poden sintonitzar són diferents del nucli del costat. O sigui, de moment molt i molt fluixet tot plegat...

Doncs bé, en aquestes condicions, TV3 (la d’alguns!) decideix que els partits de basquet de l’Eurolliga es donaran per l’Esport 3 i no pel Canal 33. Doncs perfecte, el darrer partit amb el Maccabi i el d’ahir amb el Panathinaikos no es van poder veure en molts nuclis de Catalunya! Com pot ser que es canviï de a un canal que no pot veure part del territori català, un esdeveniment esportiu d’aquesta transcendència i amb aquest seguiment? Quina gran ment pensant decideix tal bajanada?

Ens podem queixar amb el que fan a TV3 al País Valencià, però aquí tampoc ens quedem curts a l’hora de fer el préssec.

Potser les decisions les pren gent d’una talla i carisma com el gran comandant en cap del F.C. Barcelona, el patètic sr. Sandro Rossell.

En Sandrusko (pels amics), un senyor envejós i amb pinta d’amagar sempre alguna cosa, es va fer famós gràcies al senyor Laporta. Va marxar del club i va fer feina fosca durant anys i panys per arribar a la presidència.

Després de fer famós el Barça per dir que no es podien pagar les nòmines, parlar en castellà a la trobada de penyes, anar a Extremadura a demanar perdó per ser català i denunciar el millor president de la història del club (del llegat esportiu del qual podrà viure 3 o 4 anys si es prou intel•ligent com per no fer-ho malbé tot), ara el nostre senyoret no sap per on tirar.

Els darrers arbitratges al Barça vergonyants i perjudicials, les campanyes de Madrid esborrant jugadors de les portades dels diaris per dibuixar fores de joc imaginaris o les gravíssimes acusacions de dopatge al Barça no han merescut cap cop de puny a la taula. Denunciarà al sr Laporta per enveja pura i no farà res amb la COPE o el Madrid??

De Madrid saben que poden fer el que vulguin, perquè no hi ha líder. El senyor Rossell no es tacarà, no farà com el gran Laporta que rebia les bufetades en nom de l’equip, que cridava i defensava el club on calgués i contra el que calgués.

El senyor Rossell és un titella, que s’ho ha trobat tot fet però no té carisma, ni dots de lideratge ni un parell de “agallas” (que diuen els castellans). Si s’hagués trobat el club on el va trobar el gran Laporta, l’hauria deixat allà baix, celebrant xilenes de Rivaldo que ens feien quedar quarts a la Lliga l’últim minut, celebrant quedar a 20 punts del Madrid...

Com ho fan els mediocres per arribar tant amunt?? Que m’ho diguin que jo també vull!

Un altre dia parlarem del principi de Peter, del qual un gran exemple és el sr Rossell.

divendres, 18 de març del 2011

Menja flors al poder.

L’escrit d’avui no va de riure. Des d’aquí, tots els ànims i tota la sort al poble japonès.

Alguns ecosocialistes comunistes (menjaflors), han decidit donar lliçons a la humanitat aprofitant amb gran oportunisme el problema de Japó.

Ningú es felicita perquè les centrals nuclears resistissin un dels majors sismes registrats en tota la història , de 8,9 o 9,0 a l’escala Richter. Ningú explica que hi ha hagut un tsunami i s’han perdut milers de vides, hi ha hagut danys materials incalculables, ningú explica que és el caos.

Ningú recorda que les centrals nuclears han donat electricitat i han mogut el país durant 40 anys...

Si el món entrés en guerra (situació més probable estadísticament que un terratrèmol d’aquesta magnitud), no hi hauria també un perill immens de catàstrofe nuclear?

Això si, els opinadors menjaflors volen tancar les nuclears, gent amb brillantíssims currículums i que basen les seves sensates opinions en estudis rigorosos...tots recordem els avets de Nadal a pedals que van comprar a l’ajuntament de Barcelona, no? No cal gastar llum, ens gastem 214.00 € (i no es broma!) en avets a pedals....

Algú ha pensat quanta llum podrien gastar 5 avets amb 214.000€? I el material amb que s’han fet els avets, perquè treballar amb alumini també té un cost mediambiental, molt més car que talar un avet...

Doncs aquesta gent, manipuladora i ignorant, qüestionen l’energia nuclear perquè si. Senzillament, porten la veu cantant fanàtics sense formació.
Caldria parlar serenament del debat energètic, segurament el millor seria combinar totes les modalitats:d’eòlica, solar, nuclear, hidroelètrica, combustibles fòssils... Potser caldria no allargar la vida a les centrals sense invertir-hi per fer-les més segures. O potser se n’haurien de fer de noves.

Però els menjaflors radicals estan en contra d’això. Fora la nuclear, no cal cap debat!

Així, tornem a les espelmes? Renunciem al microones i l’aire condicionat? Fem cartilles de racionament elèctric a la població? Tornem 60 anys endarrere?
James Lovelock, creador de la hipòtesi de Gaia i considerat el pare de la ecologia moderna, defensa en les seves darreres obres (“La venjança de la Terra”, 2007) l’energia nuclear.

Denuncia que els energies renovables són una estafa, que tenen rendiments molt baixos i costos molt elevats (el produir una placa fotovoltaica genera uns costos enormes, a vegades superiors a l’energia que produeix durant la seva vida útil) i dóna com a única solució per mantenir el consum energètic de les societats l’energia nuclear. Indica que caI evolucionar el model actual de fissió nuclear cap a la fusió nuclear.

Però que importa el que opina la gent formada i els enginyers i científics del ram? És millor el que explica un militant menjaflors que ho ha llegit en qualsevol panflet.

El problema també es donar-los temps a les televisions i ràdios, i no convidar gent de nivell. Però això són figues d’un altre paner.

Fins i tot en situacions extremes el nivell ha de ser tan baix i manipulador?

dilluns, 14 de març del 2011

El Barça encara té opcions matemàtiques a la Lliga.

L’amic d’un amic, que viu per la Costa Brava, de petit volia ser astronauta com gairebé tothom i es va apuntar a la NASA. L’altre dia va tornar amb el “Discovery”, que es veu que feia el seu últim viatge (ja tenia uns anys, cremava oli i s’havia de fer distribució) perquè ara fan un Pla2000€ de transbordadors (espero que no llegeixi això un socialista, que després del 110 Km/h, les rodes noves i les bombetes, crec que van llençats a pel record, en aquest camí de les mesures estúpides).

Total, que a l’espai només rebia al seu portàtil, i de manera entretallada, la veu dels locutors de Gol TV i veia a estones el Punto Pelota. Ni rastre de Catalunya Radio, RAC 1, Ona Fm, La Nostra, ni res semblant. En conseqüència, l’home, anava molt perdut sobre la realitat futbolística del Planeta Terra.

Quan el vam anar a rebre a Cap Canaveral, només treure’s l’escafandre ens va preguntar a la redacció del diari amb la mirada compungida: encara té opcions matemàtiques a la Lliga el Barça? El pobre home, culé de cor i català de sang, pensava que el Madrid devia estar una vintena de punts per davant.

Li vam haver de jurar i perjurar la realitat, que s’obstinava a no creure. Havia rebut durant mesos una contaminació mediàtica tant brutal, que no es creia la realitat de cap manera!

Ara, el pobre home respira tranquil, veu la crisi d’un altre color. No li importen els 4,3 milions de parats, creu que es solucionarà tot donant ajudes per canviar les rodes. Ha vist la llum!!

Tot i això, al tornar al nostre petit país (i no per mida), els de la redacció teníem un noseque a la panxa. Vam decidir fer la prova! I el resultat és pertorbador, és malaltís i pervers!

Proveu-ho!!! Escolteu la retransmissió de Gol TV sense mirar les imatges (feu el mateix amb el Punto Pelota sense saber els resultats). Resulta que amb el Barça tocant i tocant, amb el 75% de possessió, poden guanyar 6 a 0, amb una ratxa de resultats brutal, convertint l’esport en art, aquella gentussa (ja se que és lleig dir gentussa, però més lleig és dir gilipolles) no valoren res.

Sembla que no hi hagi cap mèrit, només comenten el bon posicionament del rival, coregen les seves mínimes arribades a l’àrea, parlen que Xavi no està tan fi, que CR7 (que no juga aquest partit ni pinta res en això) té millor tècnica individual que Messi...

Un altre amic d’un amic, em va explicar que això es diu Propaganda del Règim, que ho va popularitzar un senyor que es deia Goebbels que va ser Ministre de Propaganda i Il•lustració Popular, quan manava al seu país un amic seu que es deia Hitler. Aquest amic, sosté que els diaris “normals” només expliquen absurditats, que tot està manipulat i no té res a veure amb la realitat, que ens fan creure el que volent. I això del Barça, el negar constantment l’evidència i intentar fer realitat una mentida a còpia de repetir-la (Cagometro, Villarato), s’ha fet i es farà al llarg de la història de la humanitat, amb coses fins i tot més importants que el Barça.

Aquest amic em va deixar garratibat, estava segur que hi havia coses més importants que el Barça? Volia dir que algú podia passar d’esser aliat d’un país a enemic públic número 1 del món (Bin Laden), o de dictador amic a dictador dolent (els mateixos que ara et riure les gràcies, un dia aniran a per tu si els convé) com amb el senyor Gaddafi? Consternat, vaig investigar.

El senyor Gaddafi fa 40 anys que fa el mateix, però ja no toca riure les seves gràcies, es veu que els insubordinats fan més gràcia. Perquè instauraran una democràcia al país? Serà bo per al poble? Crearan una societat del benestar? O potser vendran el petroli més barat?

Perquè aquest senyor tan dolent, sempre havia estat dolent?... i al final, el meu Barça i el sr Gaddafi eren amics!!! No podia ser!!! Llavors que he de pensar?? Sóc amic del Gaddafi o sóc és un dictador dolent??

Curiositat:

El 3 d’abril de 2003, el Barça va disputar al Camp Nou un partit amistós contra el campió Libi del moment, el Al-Itthad. El conjunt català va guanyar per 5 a 0 el partit (hat trick de Gerard).

A l’equip africà, va jugar Al Saadi Gaddafi, el fill del líder de la dictadura militar de Libia. Jugar el partit era un somni per Al Saadi, i per això va pagar 300.000€ al Barça per poder jugar.

Link de la crònica del Mundo Deportivo (amb seguiment especial pel fillet del dictador):

http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2000/06/04/pagina-16/528169/pdf.html?search=gaddafi.

Finalment, tot i l’evidència, em resisteixo a pensar que vivim a Matrix, que els governs no volen el nostre bé, i que tot es mentida! A no ser, que el proper àrbitre que ens toqui a Europa, induït per la mentida o per coses de l’atzar, ens elimini amb una actuació lamentable.

dilluns, 7 de març del 2011

Independentisme i Messies variats.

Nou cop d’efecte en l’independentisme català. Ni el millor equip de guionistes té la menor idea de com fer seguir la trama.

ERC, pal de paller de l’independentisme i partit històric de les causes perdudes, decideix fer president de Catalunya el senyor Montilla, paradigma del carisma, després d’un primer tripartit d’on acaba expulsat. Això serà analitzat als llibres d’història (això sí, per gent amb poca feina) com un delirium tremens de proporcions gegantines. Si fas el ridícul com a partit en el referèndum per l’Estatut (Estatut si, estatut no, o potser en blanc?), si t’expulsen d’un govern on ets minoria i si la gent et castiga a les urnes, cal repetir la experiència encara a menys nivell i amb perfil més baix?

Després arribaren les escissions, els reagrupats i els solidaritzats. I els aparells de partit d’ERC, igual com els agents dels partits comunistes, feien propaganda entre militants i simpatitzants: tots els desertors eren uns apestats i gent que no valia, quina sort que marxessin, no anaven a fer res de bo, eren un mal intern!!

Però noi!! Arribà el 28-N! I a partir del 29-N les noves consignes eren refer ponts i reprendre relacions personals (trencades per ordres el partit, però no eren tan dolents tots els que van marxar??)...

Quants cops he sentit dir aquests mesos a gent d’ERC que el senyor Laporta era un pallasso, que era un aprofitat i que no arribaria ni a presentar-se?

Els grans estrategues d’ERC, ofertaven el producte “independència” quan la demanda era mínima i quan hi ha més indendentistes que mai, deixen d’oferir el producte i quan ho fan, sempre amb la boca petita. Daltabaix electoral i nul•la credibilitat. Fitxaran Laporta com a Messies? Sortirà després del Congres de la tardor (n’hi que que ja afilen els ganivets, allò serà una carnisseria!) un tàndem Portabella-Laporta per salvar ERC? El partit de Macià i Companys en mans de Laporta?

Que faran tots i tots els que el criticaven? Plegar? O creure el nou discurs oficial del moment i aclamar-lo com un salvador?

El senyor Laporta, sant de la meva devoció, ha demostrat carisma, dots de lideratge i ha triomfat en tot allò que s’ha proposat a nivell professional. El seu defecte (i potser gran virtut) és un inconformisme i una autoconfiança tan grans, que ratllen la inconsciència. Certament, si hagués decidit gasparitzar-se o nuñitzar-se, segurament estaria a la Federació Espanyola de Futbol o la FIFA xupant del bote. I segur, segur, segur, que fent tot el que ha fet pel país hi ha perdut molts diners i hi ha guanyat molts mals de cap.

Però potser no sabia, que el nivell dels polítics d’aquest país és tan, tan, tan baix... que hi ha dirigent que no saben ni engegar l’ordinador i els va enorme la responsabilitat que tenen. Això si, fa anys i panys que militen... com en qualsevol empresa, vaja!! Qui no ha sentit parlar de la típica multinacional, que agafa el noi del magatzem que fa 30 anys que apila caixes i el fa gerent? Ah? Que no passa això? Perquè? Ahhh... perquè potser l’empresa faria aigües!

Pobre Laporta! Si creu que al SI li han fet la punyeta, que es prepari que allò només era un joc de nens...

Conseqüències:

A CIU, sense fer res, encetant debats inútils sobre la velocitat a la carretera i amb un començament no molt lluït, guanyen carretonades de vots i més vots. Només oferint estabilitat.

Per acabar, citarem un personatge bíblic: Algú recorda el padre Apeles (tertulià del cor de les espanyes)? Al seu moment de glòria es posava amb tots els freaks de la televisió del moment creant polèmica. Un dia els va convidar a un debat de ”tots contra ell”, va omplir el plató amb una desena de freaks i va decidir no dir res. No va obrir la boca en tot el programa. I els freaks es van començar a insultar entre ells, a explicar històries delirants, a posar-se sols en ridícul... fins que el padre Apeles es va aixecar de la cadira i va dir, “No cal que jo digui res, la feina la feu vosaltres sols”.

Gran paradoxa!

dimecres, 2 de març del 2011

Mesures ecosostenibles i de progrés: 110 Km/h a les autopistes i autovies.

El ministre de decisions absurdes de torn de l’esperpèntic govern de Zapatero, ha solucionat la crisi energètica, econòmica i la contaminació global amb una sola idea genial: rebaixar 10 km/h el límit de velocitat d’autopistes i autovies.

Oriol Pujol, fill de Jordi Pujol, ha declarat a aquest diari “Quina mania tenen els sociates i els ecosociates amb els límits de velocitat? No eren les esquerres l’element transgressor de la societat i no el papa que no para de renyar?”

El ministre en qüestió va actuar aconsellat per un consell de savis, consistent en una hippies una mica fumats (per qüestions mèdiques) als quals els vibra la Volskwagen quan van a més de 80 Km/h (seran també els ideòlegs de la Zona 80??). La cúpula del PSOE, coneguda per estar tant propera al poble ras que desconeix el preu d’un cafè, es va afanyar a aplaudir la brillant idea.

Rebaixar la velocitat per ajudar al poble individu a arribar a final de mes, ja que el seu consum de petroli disminuirà si viatja a menys velocitat. Com que l’individu ras no allarga molt, cal prohibir que corri, ja que si té llibertat per fer-ho, pitjarà massa l’accelerador i s’arruïnarà posant benzina. Ah! Món cruel amb els ignorants, govern savi que salva el seu poble!!

La gran idea a provocat les rialles de mig món, però cal analitzar-la bé. És una mesura sostenible (el paper on l’han imprès l’ha sostingut sense autodestruir-se), de progrés (no em facin dir cap a on), d’esquerres (el redactor era esquerrà) i paternalista.

I ja està! Solucionada la crisi d’Orient, la inflació, el preu del carburant que està a punt d’arruïnar els transportistes, la crisi energètica i tot plegat!!

Aquest ministre té fins i tot més formació que la Leire Pajín i la Bibiana Aído juntes!

Detall de Wikipedia sobre la trajectòria professional de la Bibiana:

“Trayectoria profesional
En agosto de 2000 realizó prácticas de tres meses en la entidad bancaria de Unicaja. En noviembre de ese mismo año trabajó diez meses en la empresa Iturri S.A, pasando nuevamente a desarrollar su actividad en otra sucursal bancaria, Caja San Fernando, en diciembre de 2001 por el tiempo de tres meses.”

Com deia aquell alemany ros, “no hase falta desir nada más”.

Algú va dir “Quan un govern pren contínuament mesures que semblen una broma, es que hi ha un socialista a prop”

Les declaracions efectuades a aquest diari, poden o no, haver existit a la realitat.