Rosell dimissió!!!! Laporta torna!!

No sóc neutral. Sóc un fan reconegut del senyor Joan Laporta. Com es pot comprovar en l’article del 22 de setembre del 2011 (Amic Joan! Que lleig és en Rosell), mai m’ha agradat l’actual president del Barça.

Joan Laporta pot ser excessiu, extravagant i el poden perdre les formes, el que vulguin, però va portar el pitjor Barça de la història al seu millor moment. Això són fets contrastables. Confiar en la cantera, en Rijkaard, en Guardiola, catalanitzar el club, fer fora els hooligans espanyolistes, el Barça de les 6 copes, 2 copes d’Europa,....

No devia ser tan fàcil de fer. Ningú ho havia fet en tota la història. No recordem el senyor Gaspart? L’època de Van Gaal, Radomir Antic, lluitar per entrar a la UEFA, no guanyar res en 4 anys, Bogarde, Reiziger, Saviola, Riquelme?

Joan Laporta va treure l’equip d’un pou infinit. I com que va cridar independència, els espanyols el van linxar mediàticament fins matar-lo. 

Perquè Catalunya és el país més covard del món. Un país cansat de perdre. Un país que ha perdut totes les guerres i escaramusses polítiques dels últims 300 anys. Un país que es mira al melic pensant que és molt bo, i si perd i continua perdent contínuament és per la seva covardia i la dels seus líders.

A qualsevol país orgullós d’ell mateix, als líders i triomfadors se’ls venera i són exemple. Aquí, al país de la enveja com a esport nacional, ja ens agrada que en facin llenya i veure’ls caure. Perquè som un país malalt.

Així, el fracassat resentit d’en Rosell va arribar a la presidència del Barça. Amb tota la maquinària espanyola ajudant-lo i els catalanets sentint-nos culpables que el senyor Laporta crides independència.

Rosell, un paio tan carismàtic com una pedra i tan bon comunicador com una tifa de vaca (estic segur que per declarar-se a la seva dona li van haver d’escriure un guió i li va haver de fer regals per milions d’euros), ha viscut descaradament de l’herència rebuda. Però ell i el senyor Zubizarreta, un tio que fa 30 anys que viu aquí i no sap dir ni piu en català, exemple majúscul com el seu president de grisor, falta de carisma i mediocritud, són tan terriblement inútils que han fet marxar el millor entrenador del món.Això també ho va fer Nuñez i ja sabem com va acabar. 

Si el Barça va deixar de ser com Catalunya, una club victimista, poruc i perdedor, va ser pel gran geni holandès que va canviar-ho TOT. I ell i els seus deixebles, Guardiola, Txiqui, Rijkaard i Laporta ens han donat TOTES les Copes d’Europa de la història del club. Totes. I tots els moments de major glòria.

Els Gaspart i Rosell, titelles espanyolistes i fracassats fills de papà, no ens han donat ni ens donaran mai res.

Podem aguantar moltes coses senyor Rosell, però la segona equipació del Barça de l’any vinent és una humiliació i una vergonya!!! El club que és més que un club, no pot portar ni publicitat de Quatar ni una immensa bandera d’espanya a la samarreta!!!

No m’estranya que Guardiola hagi marxat!!! Tacar així la samarreta del club!!! Ets la vergonya de la història del Barça més que centenari. Torna a la claveguera d’on et vas escapar!! 

Només portar brasilers estranys (com t’agrada comisionar, eh??, ja has tancat les teves empreses de representats de futbolistes a Brasil com vas dir que faries??), imposar Neymar a Guardiola (hem fet fora Etoo i Ibra pel seu comportament i ara agafem aquest niñato de la cresta, un altre Robinho!), no defensar mai el club i fer que l’entrador s’hagi d’espavilar contra tot....

Que et vulguis promocionar personalment, que et vulguis enriquir a costa del club, que Guardiola t’hagi deixa’t tira’t veient com ets, que siguis un pixa fluixa i no hagis defensat el club dels atacs....això t’ho podem aguantar perquè som un país de covards.

Però que hagis tacat la nostra samarreta vestint-la de rojigualda...això ja no! Rosell dimissió!!! Moció de censura!!! Això és un insult a la història del Barça, al més que un club, a Josep Sunyol (President del Barça assassinat per l'exèrcit franquista) i al poble de Catalunya en ple!

Com volies que Guardiola, que va dir al Bernabéu que venia d’un país tan petit que d’un campanar és podia veure l’altre, seguís un dia més al costat d’un mamarratxo com tu?? 

Ara i sempre, Rosell dimissió! Per dignitat humana que deia el Gaspart.

Parlem de distraccions.

Com que la realitat és molt dura, i estem farts de primes de risc i retallades, parlem de distraccions.

La filosofia del “panem et circenses” la van inventar els romans, un tal Juvenal la va anunciar, tot i que sospito que a la prehistòria ja es devia utilitzar sense donar-li forma de principi, enunciat o llei. Aquest senyor ironitzava amb el fet que la societat era una mica “cutre” i mentre tingues pa (menjar) i distraccions gratuïtes (circ) ja estava contenta, i si les coses anaven bé no li preocupaven massa les actuacions dels seus governants, les màfies i les corrupteles.

Uns dos mil anys més tard, la societat ha madurat moltíssim i aquesta “cutredat” ha quedat molt endarrere. 

El futbol dista moltíssim de semblar una eina de control de masses. Aquest any mai ha semblat que la lliga havia de ser blanca, diumenge no van expulsar varis jugadors del Getafe perquè el Saragossa guanyes fora, diumenge no es van veure les imatges dels jugadors del Rayo demanant al Granada que es deixessin marcar, el propi jugador no ho va reconèixer a la radio en directe, el gol no va ser al corner següent que els ho demanessin i tampoc va ser en fora de joc. Suposo que al Barça no se li han xiulat un munt de penals amb lliga decidida per  maquillar les estadístiques.

Suposo que els crèdits de Bankia per fitxar Kaká i Cristiano Ronaldo (que ara pagarem entre tots) els haurien donat també al Palamós.

Quina sort que tot sigui tant net! La gent és responsable, la democràcia funciona! Tothom llegeix els programes electorals dels partits polítics i busca quin està més d’acord amb el seu ideal. Com que els polítics mai menteixen, perquè després ningú els votaria, els programes electorals són una full de ruta perfecta del que faran. Mai una mentida ni una improvisació!

Mai un sol vot sense que un ciutadà s’informi! Mai idees preconcebudes. Mai votar algú fins l’infinit perquè és dels meus. Mai pamflets ni demagògies!

En la societat actual, durant els anys de bonança hi va haver un control escrupolós dels bancs, caixes i consells d’administració. Sempre hem escollit els millors polítics i els més preparats. 

Com a societat culta i responsable, tenim els líder cultes i responsables que ens mereixem.

Pobre Juvenal! Quina pena que em fa!! Devia ser una veritable llàstima viure en una societat com la seva...no entenc com ho va poder suportar....

En fi, no tinc ganes de pensar més....a veure si arriba l’Eurocopa, els Jocs Olímpics o el Tour i em distreuen una mica, que dos dies sense Lliga i ja em torno boig!!

Per què correm? Grècia, Hollande i Bankia.

Hi ha un boom de l’esport popular. Una moda enorme. Les carreres de 10 km, les mitges maratons, les maratons, duatlons, triatlons, marxes populars... totes baten rècords d’inscripcions, cada cop el nivell és més alt. Un exèrcit silenciós d’esportistes està prenent el carrer. Les agulletes estan de moda. A qui no li fan mal les cames un dilluns?

De manera gratuïta, perdent hores de son, es sacrifiquen, s’entrenen i paguen per fer la cursa!

És una conspiració a nivell nacional de fisioterapeutes, podòlegs i osteopates per fer-se rics? Estan abduïts? És culpa dels transgènics o de les antenes de telefonia? Una conspiració judeo-masònica? 

Ningú sap el perquè ho fan, però agafen força dues teories:

1.- L’esport individual enganxa perquè recompensa l’esforç. A diferència de la resta de parcel·les de la vida, aquí no hi ha excuses. Ets tu sol contra el repte. Tu guanyes o perds. No et pots enganyar ni et pots posar excuses. Si et sacrifiques i entrenes, sempre millores. Hi ha recompensa a l’esforç. Això enganxa i dóna confiança en un mateix.

Això no funciona en cap altre àmbit de la vida. Et pots esforçar molt i que et fotin fora de la feina, que hi hagi un ERE o que arribi una crisi brutal causada per altres. Pots no trobar feina per preparat que estiguis o cobrar un sou de merda. La teva parella et pot enganyar amb el primer que passa o els teus fills es poden envoltar de males companyies.

L’efecte de rebre una recompensa a un esforç, es tan gran perquè és estrany que es reconegui la feina o el sacrifici en aquesta societat. I això enganxa.

2.- És la causa-efecte del ridícul espantós que vivim com a societat. 

Grècia es recargola agonitzant, fent passos de gegant cap al caos, guerra civil o cop militar. Han entrat al Parlament grec partits molt radicals (el partit nazi proposa donar un tret al cap als immigrants il·legals i minar les fronteres) i no hi ha pacte possible. Volen sortir de l’euro i no volen pagar el deute.

Hollande guanya a França i diu que vol gastar els diners que no hi ha. No veuen que s’estan suïcidant? No han après res del que fa un govern socialista amb una crisi?

Bankia. Tenim Caja Madrid que s’arruïna finançant coses a la Comunitat de Madrid. Tenim Bancaja que s’arruïna finançant coses a la Comunitat Valenciana. A tot arreu mana el PP. Ho ajuntem i posem Rodrigo Rato a presidir-ho. Quan tot està completament arruïnat ho salvarem amb dinar públic.

Perquè ningú digui res, plega el senyor Rato i posem davant un senyor prejubilat del BBVA (senyor que va guanyar quasi 70 milions d’euros al prejubilar-se, els tornarà?) així sembla que no sigui el que és tot plegat.

La gent s’entrena per córrer o caminar més ràpid per fugir!! La gent vol fugir i està preparant-se!! I la gent pensa, on fugiré? A França? No més lluny!! Portugal, resta d’Europa? Nooooo!!! Més lluny!!!! On no arribi la pudor de merda!!

I la gent s’entrena i s’entrena...perquè veuen que s’haurà de caminar molt i molt i molt, per arribar al país de la utopia i comprar un pis a la ciutat de la Gominola.

Ciutat governada per polítics valents i aptes, amb gent honrada i treballadora que no vol viure del cuento, on no existeixen les hipoteques subprime, els pelotazos, els bancs dolents, Iniciativa-Els Verds ni altres coses dolentes.

Existirà la ciutat de la Gominola o serà com l’Atlàntida o el Dorado?

Guardiola, els peatges i el ridícul que mai s’acaba.

Gràcies Pep per fer-nos gaudir dels millors anys de la història del Barça! Per fer del nostre equip una màquina de guanyar i de jugar bé. Per promoure uns valors i per un cop a la vida, fer petitó l’etern rival.

Només dir-te que ja t’hauries pogut quedar una any més i seguir-te llevant ben d’hora, ben d’hora. Ja havies sacrificat la cabellera pel Barça, no venia d’uns quans mals de cap més.

Però t’entenc. Ha de cansar fer d’entrenador, de director tècnic, de president i de líder del país. Veure’t envoltat d’inútils com el Zubizarreta i el Rosell ha de cansar molt, moltíssim...

Veure com el país s’enfonsa i tothom s’agafa al que tu crees per seguir vivint amb il•lusió ha d’esgotar.

I com a persona llesta que ets, saps que la societat no és madura ni té memòria. És com un nen petit malcriat. Tots sabem que si l’any vinent el Madrid arrancava la Lliga millor, o si encadenàvem quatre mals resultats, la premsa t’hagués crucificat i hauries vist mocadors.

Robson va veure mocadors guanyant 6 a 0. Va guanyar la Copa, la Recopa i va quedar segon a la Lliga (disputada fins l’última jornada). Se’l va fer fora.

Ara marxaràs per la porta gran. Homenatges, programes de televisió i editorials glorificant la teva persona. Seràs lo puto amo! El gran Johan Cruyff o Frank Rijkaard van marxar per la porta del darrera després de no guanyar títols durant dos anys. I entenc que no vols que et passi el mateix.

1 de maig. Toca alçar el puny camarades comunistes! Em provoca calfreds veure tots els dirigents del PSOE i PSC parapetats darrera les pancartes. Els dirigents que van arruïnar una país i una generació i de passada es van omplir les butxaques, no només no estan amagats ben lluny sinó que protesten per la situació.

No és un acudit. El ministre de treball que va deixar 5,3 milions de parats, protesta i troba intolerable que ara n’hi hagi 5,6 milions. Aquest senyor i el seu amic, havien de tancar la legislatura anterior amb el “pleno empleo”. Hauríem d’omplir les presons amb els dirigents del PSOE que van negar la crisi i van gastar els superàvits de l’estat arreglant les voreres de mitja espanya. Presó! Presó!

Els líders sindicals de pandereta, amb sous multimilionaris, parlen en plural quan es refereixen als més desvalguts. Són la presa de pèl més gran del país!

A Catalunya, ara que ja potser fem tard i no hi ha res a fer, ara ens envalentonem. ERC, altres temps pal de paller de la independència i partit eternament adolescent, fa anys feia una campanya ferotge contra els peatges. Campanya ferotge!

Mentre va manar amb el tripartit, ERC mai va dir res contra els peatges. Mai. Mai va baixar un cèntim dels peatges. Mai. Ara, després de col•laborar de forma decidida a enfonsar el país, torna a protestar contra els peatges. Em regira l’estomac veure l’Anna Simó al peatge, ajudants els #novullpagar amb una rialla i un peto groc.

Estic en contra dels peatges, estic en contra de l’espoli fiscal, sóc independentista. Però no sóc imbècil. A l’oposició una cosa i fa un parell d’anys a govern el contrari? Tenen por que SI els passi davant?

El tripartit a Catalunya i el PSOE a espanya tenen gran part de la culpa de la situació que estem vivint i del fet que estiguem pitjor que altres països. Els dirigents no estaven capacitats per gestionar res i ho han enfonsat tot amb la seva ignorància. És molt fàcil malgastar els calers dels altres i demanar crèdits fins l’infinit.

Igual que amb el cas del Guardiola, la societat no té memòria. I ells ho saben. Ho sap el Guardiola i fot el camp, ho saben aquesta panda d’ignorants, que si criden ben fort darrera una pancarta, tornaran a guanyar. Només cal mirar el PSOE i IU a Andalusia...

És la societat que tenim, que tria els dirigents que és mereix i s’enfonsa lentament perquè tothom té el que es busca.