Massa dies sense escriure ni un article. Massa feina i ocupacions diverses
que no permeten la plena concentració en la noble tasca de l’escriptura. Però
en la colònia del país de la pandereta, cal treballar molt per poder menjar!
Ara faig de recader, transportant coses amunt i avall. Però no són mobles o
la compra d’algun jubilat, transporto sobres de diner negre d’aquí cap allà. I
no us ho creureu, però estic saturadíssim de feina! Mai m’havia anat tant bé!
Crisi? Gens!! Estic pensant agafar personal i tot! Pagant-lo el negre i amb un
contracte de merda, que ara ja no em fa sentir culpable perquè seré un més a
fer-ho i prou. No sabeu el nom de la meva empresa? El Recader Negre!
Els inicis van ser durs, em confonien amb un gigoló de color als anuncis que
possava al diari i a internet. Us en faríeu creus de quantes senyores com cal
van trucar buscant un canvi longitudinal en la seva vida sexual! I tant
insistir i donar-me l’adreça... i si et paguen i tot....vaig subcontractar un
amic de color i ara s’està tirant una vida de luxes.
To i això, vaig seguir la meva lluita per fer prosperar l’empresa, un
emprenedor no pot aturar-se! Intuïa un nínxol de negoci brutal i la meva visió
de negoci ha estat encertada!
Però es fa molt dur. Et lleves al matí i cap a Barcelona, has quedat per
esmorzar al Palau de la Música i després has de passar a entregar sobres al
Palau de la Generalitat, a l’ajuntament...
Que ja és un maldecap trobar tanta
gent i donar-los els sobres sense que es noti, però es que et fan portar una
comptabilitat que no hi ha qui l’entengui. No volen noms. Doncs vinga a posar
“motes”, “apodos”, el nom del gos... Semblo els de l’Operació Puerto i les bosses de sang! Quan et truquen per telèfon
no hi ha qui ho entengui: porta al “Xusqui” el sobre del “tres dedos”, però
primer passa a veure el “Charlie” i el “Bigotes”...
Sort que ni ells s’aclareixen i a vegades em quedo algun sobre sencer (a
part de les comissions) perquè no se a qui donar-lo, i ningú diu mai res.
La meitat de dies, baixant a Barcelona et truca algun socialista! I quan et
fan entrar a la perifèria ja pot passar de tot. Terrassa és tot un món! L’amic Bustos! També hi voltava la Chacón
que encara repassava papers del Pretòria.
Es foten uns embolics aquests socialistes! Com havien de governar un país si no
s’aclareixen ni amb els sobres de diner negre. Si es solapen les màfies entre
si! Quin embolic! I vinga viatges!! De Terrassa a Santa Coloma, de l’Hospitalet
a Sant Viçent dels Horts...gas i quilòmetres!
Al final arribo al Palau de la
Música a l’hora de dinar! Una feina que semblava fàcil i me l’emmerden més
encara. Aquesta setmana no se que m’explicaven d’un tal Pallerols i no se que de les ITV...encara
voldran que a sobre de fer-los de recader els passi la revisió del cotxe!
A mitja tarda enllesteixo Barcelona. I llavors cap a Lloret! I allò si que és el caos absolut! Si ja costa aclarir tants
embolics amb els autòctons, imagina’t amb gent amb qui no t’entens. I russos i
més russos. I tots et conviden a vodka. I al final ja treus el sac de bitlles
de 500 del maleter del cotxe, entres a l’ajuntament i els dius, aneu agafant i
poseu el nom del gos en aquesta llista, que algú o altre ho entendrà.
Tornes per l’eix i penses, 9 euros que li costo al contribuent amb el
peatge a l’ombra, pobre contribuent. I
arribes a casa i et poses a dormir sabent que l’endemà torna a tocar un dia
dur.
Cap a Baquèira a esquiar amb
potxolos variats, en plena nevada. M’agrada Baquèira, en general només faig que
veure clients o ex-clients del Recader Negre. Aquí he conegut un munt de
clients nous, em sento com a casa! Tothom em saluda, em pregunta per la
família, tothom em recomana, m’abraça, recordem aventures... Ens fotem unes
juergues amb els fills del Ruiz-Mateos! Ara, quan beu se li’n va l’olla i es
posa molt violent amb la plebe.
A Baquèria m’havia de trobar amb un col·lega de professió, el tresorer del
PP, el mestre Bàrcenas, que arribava d’esquiar de Suïssa. Aquest senyor si que es
pulcre! Té una comptabilitat precisa i exacta, amb noms i entregues des de fa vint
anys. Un pioner en l’ofici! Un referent! Algun dia se li reconeixeran tots els
mèrits de la nostra professió.
Em va explicar que les comissions i els sobres que em quedi no els he de
guardar al matalàs. Es veu que aquest és un país de lladres i “maleantes”, que
hi ha molta inseguretat. El millor és portar-los a Suïssa em va explicar.
Li vaig donar la raó, on anirem a parar amb tanta delinqüència pels
carrers! La delinqüència amb classe, als bancs i Parlaments i amb corbata, si
es que s’estan perdent les bones maneres! Falta tanta educació.
Es veu que a Suïssa te’ls guarden uns anys, i que cada una temporadeta es
munta una amnistia fiscal i el diner negre es tornar blanc. Es com anar al
dentista cada un temps a fer-te una neteja de boca i blanquejar-te les dents!
Em va dir que havia sentit parlar de mi! Quin honor! I el millor de tot, em
recomanaria als seus amics de València!!! El
PP de València! Es com jugar al Barça dels recaders de diner negre això!!!
I això no és tot, l’altre dia em va trucar el Rubalcaba. Si entro a treballar al PSOE això si que és una mina
m’han explicat! Ja em va explicar no se que d’uns ERE falsos i històries amb l’atur a Andalusia. I va dir les tres
paraules màgiques si ho feia bé, les tres paraules que tot recader de diner negre
vol sentir: Marbella, Estepona i Santa Pola!!!
Intentaré anar escrivint, però per primer cop a la vida crec que tinc un
negoci pròsper, amb un futur esplèndid i amb molt de benefici.
Amic polític! Ja ho sap! Pels seus negocis de
veritat...el Recader Negre! Rapidesa i confidencialitat assegurats.
Arribem a tota espanya en 24 hores o li paguem la fiança!
