Els metges haurien de receptar sexe.

Segons un prestigiós estudi elaborat per jo mateix, amb la meva experiència personal i la del meu cercle proper, més sexe i una bona juerga, almenys un cop al mes per fomentar el bon rotllo vital, podria ser la solució a gran part dels mals d’aquest món.

Menys antidepressius i més festa! Contra l’ansietat per l’incertesa dels nostres temps i la depressió  per viure en un país oprimit i ple de retallades... una bona festa amb amics i companys del tipus que sigui (discoteca, concert de folk, òpera,...) i un bon clau per rematar la nit!

Sense excuses! Ni mandres, ni mals de cap, ni els nens, ni demà tinc un aniversari d’un nen del parvulari, ni hem d’anar d’hora al supermercat o altres problemàtiques d’aquest nivell.

Aquestes afirmacions poden semblar desmesurades, hiperbòliques, laportianes! Però no és així! En les reflexions de les línees següents, intentaré demostrar el perquè d’aquest titular escandalós!

Cada dia estem més anorreats i cada cop hi ha menys diversió. La societat està deprimida, decaiguda, desmotivada... Les cares llargues s’apoderen dels carrers!

Analitzem un possible exemple. Remarcar d’entrada, que segurament no existeix ningú que se senti així a Catalunya, però podria passar. Agafem un home/dona de 50 anys, casat des de fa 20 anys, amb una feina monòtona, una mica avorrit de fer sempre el mateix, diguem que amb una vida sexual monòtona i repetitiva i una mica ja escassa o bastant escassa, que creu que encara té corda per fer coses però ja està tan desmotivat que no ho proposa ni a la seva parella. Repeteixo, se que és un exemple fictici perquè casar-se (i si pot ser per l’església) és la cosa que assegura més la felicitat en aquest món.

Si aquest individu/dua anés al metge i li expliques la seva desmotivació, desgana, manca de són, que està guanyant uns quilets, que no té temps ni ganes per al sexe, que nota una buidor a la vida, que li sembla que els anys se li escolen de les mans fent sempre el mateix en un món infinit, que es nota encadenat/ada a les obligacions... el metge li receptarà un ansiolític, un antidepressiu i un pot de viagra. Només variarà el nom de la pastilla, la intensitat de la mateixa i la freqüència del xute.

I si, aquest metge, per una conjunció astral o perquè té el dia inspirat, li receptes una borratxera al mes i un polvet extramatrimonial cada quinzena? Correctament prescit i en paper mèdic. I sense cost per la societat!

Us imagineu arribar a casa amb aquesta recepta i dir-li a la parella... carinyo, mira que m’ha receptat el metge m’ha receptat això? I que digui, ah vale carinyo, si ho diu el metge.

Caldria polir detalls. Per exemple. Tots els receptats podrien quedar en una sala de l’ajuntament i anar per feina. Sou els receptats d’un polvent al mes? Jo també? Algun voluntari/ria?

Arribats a aquest punt i per fomentar la desinhibició, podríem fer un d’una ampolla de whisky i ajuntar els dos tractaments en un de sol. Alguns especialistes, però, diuen que el tractament s’hauria de fer amb “gent neta”, i que podria ser contraproduent ajuntar gent amb aquests tipus de malestar vital perquè cardin.

Podria ser pitjor el problema que la solució i acabar tot en un suïcidi massiu. Per això es comenta que caldria polir alguns serrells abans de començar amb el tractament a la vida real.

Tot i això, si deixem de veure els petits problemes logístics i de funcionament, que de ben segur es solucionarien per la bona predisposició dels malalts per rebre el tractament, i visualitzem els efectes posteriors, veurem clar com de positiu això seria per la societat.

Continuem amb l’exemple. L’individu/a, porta dos mesos sortint de festa de tant en tant amb els amics i tenint una mica de sexe extramatrimonial. Possibles conseqüències, més probables: la recepta, iniciaria un efecte positiu exponencial, també conegut com cercle virtuós de Laporta, on l’individu estaria més feliç a casa, afectuós amb els seus fills i seria més productiu a la feina.

Faria regals a la seva parella i milloraria l’ambient a la llar. Per tant, la parella també seria més productiva a la feina degut a l’alegria vital i els seus fills traurien millors notes  a l’escola i tindrien més autoestima.

Essent molt vulgar, es podria dir que follar més hauria augmentat la felicitat de tot el nucli familiar i el seu cercle.

Si apliquem això a totes les famílies, podem trobar que una polvet extramatrimonial cada quinzena (sempre amb recepta mèdica) i una bona festa, podria millorar gran part del món.

Compte! Sóc conscient que la teoria té mols supòsits. Això només seria així si hi hagués gent mancada de sexe (en estat de solteria, una cosa molt usual) o cansada de tenir-ne sempre amb la mateixa persona (cosa difícil, perquè el matrimoni assegura la felicitat perenne). També cal tenir en compte, que el sexe no és una cosa massa important a la vida, la gent no li dóna importància i la qualitat i quantitat de les relacions sexuals no tenen gaire a veure amb l’estat d’ànim.

Això podria fer fracassar la teràpia. A qui li ve de gust sexe amb gent nova? Però bueno, per curar-se cal fer esforços i si ho mana el metge... de petits tots ens preníem aquells xarops de gust horrorós!

El tema anar de festa és més senzill, perquè hi ha molts motius per la celebració!! L’estàtua de Colón porta la samarreta del Barça, Neymar serà el crack del futur i pràcticament és nostre! Tenim el millor entrenador i el millor president! Zubizarreta és un crack de gran carisma!

Catalunya serà independent i tots els nostres problemes s’acabaran de cop! Perquè Catalunya és perfecta i un cop fora d’espanya el país funcionarà com un rellotge! Aquí no sabem que és la corrupció, l’atur o un desnonament!

I per acabar, la generació futura és i serà perfecta!! El meu cercle laboral consisteix en pares de mitjana edat que tenen com mono tema de conversa el seus fills! I com que tots tenen els fills més guapos, intel·ligents, perfectes, que trien la carrera amb més futur, treuen les millors notes i són els més brillants i parlen un munt d’idiomes, tenim un futur esplendorós pel camí! A no se que tinguis la mala sort de ser un conegut seu, perquè llavors tindràs un fill lleig, curt, malgirbat i que estudia per ser pobre.

Elogi de la grisor

Que tenen en comú personatges tan preparats, hàbils, carismàtics, competents, joves i preparats com Zapatero, Rajoy, Saura, Tito Vilanova, Montilla, Holande, Sandro Rosell o Andoni Zubizarreta?

Ja els ho dic jo, són grisos. Més que grisos, fins i tot inexpressius, mediocres, normals, estàndards, poc sorprenents, conformistes...

El més sorprenent però, és que la gent els tria per dirigir la societat.

Són el contrari de Bill Gates, Steve Jobs, Joan Laporta, J.K. Rolling, Carles Puyol, Josep Guardiola o tants i tants bombers, administratius, metges i fontaners que tots coneixem.

Perquè la gent que desperta empatia, il·lusió, trempera i confiança, la gent que encomana coratge, perseverança, talent o ambició, gairebé mai es triada per dirigir la societat?

Al Gore va perdre les eleccions contra George Bush perquè els americans el consideraven massa perfecte. Massa intel·ligent, el nen llest de la classe.

L’esport nacional de Catalunya i de mig món no és el futbol, és l’enveja. S’enveja la gent que destaca, s’enveja la gent que li va bé, s’enveja els triomfadors, s’enveja els que fan diners.

S’enveja normalment des del fracàs personal, des de la buidor, des de la infelicitat. Si jo no sóc capaç, perquè aquest si? Si jo tinc una merda de vida, en comptes de reconèixer a qui s’ho ha sabut muntar millor, li desitjo el pitjor. Li desitjo la mateixa merda que em toca empassar a mi.

I llavors, esperem un error, una badada, per criticar, aniquilar i destrossar la persona que destaca. Amb qualsevol excusa. I normalment, un personatge gris ocupa el seu lloc, mogut per l’enveja i la cobdícia.

Quan la societat està dirigida per un personatge gris, viu tranquil·la. No hi ha grans sobresalts, no hi ha alegries, tot és monòton i gris i amb una plàcida decadència que anestèsia. Al final, triar la grisor és el camí més ràpid cap al fracàs!

Resultats, la indecència moral que barra el pas a qualsevol tipus de poder a la gent jove que permet que els mateixos que han enfonsat el sistema, s’hi perpetuïn.

L’atur juvenil ronda el 60%. No hi ha possibilitats de fer carrera, de millorar, de progressar, de veure els esforços compensats, d’utilitzar l’ascensor social, de tenir projectes vitals.

Tota una generació estafada, enganyada, perduda, obligada a pagar els excessos d’una altra generació que realment ha viscut molt bé i en continu creixement, però que ha acabat ventilant-se els recursos de les dues generacions següents.

Com se sentia senyor Antoni Castells quan signava crèdits més enllà del 2100? No li tremolava la mà?

Viure per pagar factures. Viure amb el cap cot. Conformar-se amb el que hi ha. Anar pagant impostos. No preguntar-se perquè ha passat això, perquè està passant això i qui en té la culpa.

Si amb un 60% d’atur juvenil, la joventut no es subleva, es que l’educació que han rebut és un magnífic  i rotund desastre.

Per no parlar de la decadència absoluta on ha caigut el Barça. Una rua on l’únic que importava és fer veure que hi havia gent i que hi havia un mínim d’eufòria. Ja hem fitxat el Xaval de la Cresta.

Li donarem el benefici del dubte, espero haver-me de menjar les paraules, però crec que és un futur semi-bluf. Un nou Robinho, un nou Giovanni.

No em critiqueu, que escric això embolicat amb l’estelada!! Visca el Barça i Visca Catalunya!

Els jugadors sàviament fan el llit a Tito

Gràcies Joan Laporta! Gràcies Pep Guardiola! Gràcies per haver dedicat temps i esforços a construir el millor Barça de la història. No em cansaré de dir-ho. El gran Laporta va agafar el Barça més patètic mai vist, un Barça que portava 5 anys sense guanyar res i feia festa major amb una xilena de Rivaldo que ens permetia quedar quarts a la Lliga. Recordem que vam haver de portar Radomir Antich per entrar en UEFA!! Que no anàvem ni sisens!!! Gràcies per ser persones talentoses i d’èxit i gràcies per haver dedicat aquestes virtuts i el vostre temps al servei del F.C. Barcelona.

Us enyorarem molt! El patetisme actual farà que mesurem com s’ho mereix tot el que vàreu fer.

Amic Joan, has de saber entendre, que  la Catalunya malalta i covarda, com a persona destacada, carismàtica i trionfadora que ets, et tingues enveja i preferís la grisor.

Aquesta patètica suma de mediocres anomenada Junta Directiva, l’únic que ha fet els darrers anys, a més de debilitar l’equip d’una manera flagrant, ha estat denunciar periòdicament el senyor Laporta per tapar les seves misèries.

Sandro, líder insuls, pèssim comunicador, antítesi del carisma, paradigma de la ignorància, cavaller de la incompetència, enorme comunicador, què faràs ara?? S’ha acabat viure del que et van deixar fet. La cadira és calentona i entra una bona nòmina a casona (rodolí), la gent et dedica rialles i et dóna la mà.

Que Catalunya està malalta, ho demostra que un paio com tu hagi pogut arribar tant lluny, amb l’única virtut d’un ressentiment enorme per enveja pura, contra el Joan Laporta.

Al igual que el senyor Montilla, us heu aprofitat que l’esport nacional de Catalunya és l’enveja al triomfador i la caça de la persona que destaca. Llavors, per darrera, per sota, sigil·losament i sense donar la cara, com les serps, anar escalant poc a poc per ocupar les cadires de la gent que feia la feina ben feta.

En aquest esperpèntic país, la gent prefereix un perdedor mediocre que va a missa i té una vida insubstancial, que un guanyador que dóna els resultats que ha de donar però que al seu temps lliure li agraden les dones i el cava. Així ens va com a societat!

Què faràs ara, Sandro? Que fareu tu i l’altre gran orador, el senyor Zubizarreta? Perquè no sento dir que el Barça competeixi per fitxar Bale, Levandowsky o De Gea... Començo a sentir parlar de brasilers estranys (aix amic Sandro, com se’t veu el plumero! El nano de la cresta és el futur Robinho, serà un bluf brutal!), Guaita,  Hummels,.... en fi.

Tot això em sona a Dehú, Christanval, Reiziger, Bogarde, Coco, Overmars, Petit, De Boer, Kluivert, Saviola, Riquelme... tot això em sona a decadència i pèssima gestió.

Tito, em sap greu que estiguis malalt. Però això no és excusa per perdonar-te que no estiguis a l’alçada. No passa res, aquests anys has guanyat més que qualsevol treballador català en tres vides, tornes cap a casa a pentinar el gat i t’ajuntes amb el Reixach a fer de vividor i comentarista. Teniu molt en comú. Sou mediocres però pencaires, podeu ajudar algú com Cruyff o Guardiola, però us ha pogut la supèrbia.

Has superat en molt el teu llindar de la ineptitud. Això et va molt gran. En comptes de marxar amb l’home que t’ho ha donat tot, perquè Tito, no t’enganyis, si no haguessis estat amic de Pep Guardiola, no hauries arribat mai enlloc com a entrenador, mai. Ningú sabria ni el teu nom. Ningú. En comptes de marxar amb ell, vas decidir que tu, un entrenador de regional i jugador de tercera, podia competir amb els millors.

Tot i tenir la millor plantilla de la història del club, aquest 7-0 contra el Bayern demostra que els jugadors no et volen. Ningú creu en tu.

Xavi, Iniesta, Messi, Puyol, Valdés...han vist molt món. I fa dies que han vist que TU no serveixes per això. Marxa aquest any amb dignitat.

Com pots dir que demanes als jugadors compromís fins l’últim minut i canviar Xavi i Iniesta per reservar-los pel partit de Lliga? Com pots dir això amb dos minuts de diferència a la mateixa roda de prensa? Ahir era el darrer partit de l’any!!! No hi ha cap Lliga a guanyar, la Lliga segurament es guanyarà sense guanyar ni un sol punt més!

Els jugadors no han competit perquè no creuen en tu! Els jugadors no et volen!

·     Messi sempre vol jugar. A Messi l’han de parar perquè no jugui. Ahir, es va esborrar del darrer partit de l’any. I no se’l veia massa afectat a la banqueta.

·   Puyol, el gran capità que juga amb la cara partida, es va decidir fer l’artroscòpia al genoll fa uns mesos i llençar la temporada. Just després de les derrotes amb el Madrid a la copa. Ja va veure que això no va enlloc.

·     Victor Valdés se’n va a final de temporada. Amb Laporta tots els jugadors d’Europa volien venir al Barça.

·     Només acabar el partit, Gerard Piqué diu que cal canviar coses, que han estat inferiors. Un discurs meditat i preparat.

Tito, perquè no vas canviar el Cesc que no va ni suar? Perquè no fos xiulat massivament?

Cal fer fora del Barça amb la màxima urgència, abans que debilitin més l’entitat amb la seva presència, el senyor Sandro Rosell i tota la seva Junta Directiva, el senyor Zubizarreta, Tito Vilanova i Jordi Roura, per incompetència màxima, i cal refer mitja plantilla. Ni Alexis, ni Villa, ni Song, ni Pedro, ni Cesc, ni Adriano mereixen tornar a vestir la samarreta del Barça!

Perquè ho ha jugat més Tello? S’hi ha rendit més que molts titulars! Que fa Cuenca cedit a l’Ajax?? I Alexis i Cesc aquí de titulars...Deu Meu!!

Si us plau! Que algú faci una moció de censura! Per molt menys se li va fer al gran Joan Laporta!

Per cert, ja que l’única feina que fa aquesta Junta Directiva és canviar tot el que va fer Joan Laporta, que tornin les celebracions a la Plaça Sant Jaume. Tres mil persones per celebrar la Lliga encara les trobaran. No cal ni parlar de rues amb un milió de persones, es que no ompliran ni el Camp Nou.

Sandro dimissió!!!