dijous, 31 d’octubre del 2013

El nou Decret de com fregar-se el cul.

Tot ciutadà català acaba fent per alguna raó o altra algun curs de formació, capacitació o reciclatge d’aquests tan ben fets on tothom badalla. Sigui de riscos laborals, primers auxilis, manipulació d’aliments, tots passem per això. Llei de vida!

Sobta veure com tothom ho fa per obligació i amb apatia, fins i tot el professor. I moltes vegades sobta veure el baix nivell, la imprecisió, les contradiccions i l’impossibilitat de complir amb les lleis.

Les lleis, fetes per diputats en molts casos analfabets en el tema que regulen, estan normalment molt allunyades de la realitat i són d’impossible compliment.

A Catalunya, a més, ens agrada fer moltes lleis i regular-ho tot, coartant moltíssim la llibertat individual (ja no podem ni decidir de quin color pintem la façana de casa nostra, això si tenim casa i diners per pintura), però això ja ens agrada perquè la culpa la donem a Madrid.

Aquesta mania de fastiguejar la gent amb lleis absurdes, es corregirà amb una Catalunya independent o encara ho exagerarem?

Jo ja veig el nostre gran futur! El Parlament aprova el Decret 10/2015 de com netejar el pompis i l’anus després de defecar!

Començaríem amb un preàmbul de declaració de bones intencions i els objectius del nou Decret, tacar menys els calçotets i calces i estalviar paper i aigua per netejar. Per uns culs més nets i sostenibles!! Seguidament, el típic glossari amb les definicions dels mots més utilitzats en el cos del redactat amb la seva definició (caca, caqueta, cagarrina, diarrea, brut, tanga, derrapada, pet amb cua...)

El cos del redactat tindria el següent articulat:

Articles de l’1 al 5. Divisió en categories del tipus de defecació, segons el seu grau de solidesa, consistència i viscositat. Tipus de roba interior permesa segons tipus de defecació i freqüència de la defecació. Mides i densitats de pel permeses.

Articles del 6 al 15. Nova normativa i característiques tècniques a complir pels sanitàris, bidets i wc. Calendari de substitució dels antics models pels nous. Nova normativa a complir pel paper de wàter. Tipus i classificació dels papers de wàter permesos a Catalunya. Limitacions de superfície de paper que es poden utilitzar segons cada tipus i freqüència de defecació segons sexe, edat, raça i estat civil.

Articles 16 al 25. Tècnica de la neteja manual de l’anus i superfície perianal en el sexe masculí. Tècnica per a dretans. Tècnica per a esquerrans. Tècniques en casos de mobilitat reduïda, obesitat, nens i ancians. Reglamentació de la pilositat segons densitat i mida del pèl. Consells de depilació per estalviar paper.

Articles 26 al 39. Tècnica de la neteja manual de l’anus i superfície perianal en el sexe femení. Tècnica per a dretanes. Tècnica per a esquerranes. Tècniques en casos de mobilitat reduïda, obesitat, nens i ancians. Reglamentació de la pilositat segons densitat i mida del pèl. Consells de depilació per estalviar paper lligat també amb la depilació genital i la menstruació.

Articles 40 al 46. Situacions d’emergència. Casos d’actuació en les problemàtiques més freqüents: manca de paper de wàter, pets amb cua que taquen roba interior. Tècniques de posterior neteja manual.

L’article 47 d’obligació de treure’s els anells de casat entrarà amb clara contradicció amb l’article 8 d’obligació de fregar-se el cul en qualsevol cas i estat civil i amb l’article 3 on diu que no hi haurà diferències d’higiene anal amb motiu de raça, sexe o estat civil (sempre cal deixar el marge per a que es diverteixin els advocats).

Articles del 50 al 55. Règim sancionador i d’inspecció. Establiment de com funcionarà la revisió de la neteja del pompis, administracions encarregades de fer-ho, valors de les sancions segons el grau de brutícia i procediments especials.

Articles 55 al 60. Funcionament, preus i periodicitat de la ITV anal, una revisió de neteja i estat anal de tot català major d’edat cada quatre anys. L’empresa encarregada de fer-ho, sense concurs públic previ, serà d’un parent del president de la Catalunya independent.

Articles 60 al 70. Regulació de l’obligatorietat de cursets cada dos anys de reciclatge de la neteja de pompis. Regulació del sistema de certificació de les empreses que podran donar aquesta formació (també totes de parents dels polítics de torn).

 Així, com en tota legislació progressista i no intervencionista, s’arribarà a uns objectius de clara millora de la situació prèvia.

Es preveu que pel 2025 s’hagi triplicat el preu del paper de wàter i dels inodors (pels canvis per adaptar-se a la legislació). Un ciutadà normal passarà de gastar-se una mitjana anual de 20 € en paper de wàter a gastar-se 60 € anuals en paper de wàter, haver gastat 3.000 € en adaptar cada bany de la llar a la normativa, gastar  50 € cada dos anys en cursos de reciclatge i 80 € cada quatre anys en la ITV anal. Sense comptar en la creació d’una Direcció General per la Protecció Anal amb un cos de 500 funcionaris especialitzats en inspeccions i sancions.

Ficció?? Hi ha alguna llei que no acabi així?

Us provoca això alguna rialla? Analitzeu unes quantes de la darrera legislació del Tripartit (Joc i espectacles, mobilitat generada, animals de companyia i mascotes....) i són d’aquest estil i nivell d’estupidesa amb resultats com els que explico.


Perdó si he insinuat que Catalunya no és perfecta i la culpa de tot no és de Madrid i l’endemà de la independència no viurem al país de la piruleta. Sóc igualment independentista, eh?

dilluns, 14 d’octubre del 2013

La majoria silenciosa són quatre gats.

Dissabte és una dia que passarà a la història de la gran nació espanyola! La gran manifestació convocada pels catalans que se senten espanyols o només espanyols, la rèplica a la cadena humana de la diada, va reunir la xifra escandalosa de 15.000 persones tirant llarg.
Una fracàs. Una absoluta misèria. Ho definiríem de paupèrrim i encara seríem generosos. I això comptant fatxes arribats en autocar d’arreu d’Espanya.

Quina lectura en fan el líder de Ciudadanos (compte amb l’Albert, que és molt millor polític que en Navarro i l’Alicia i serà la tercera força al Parlament) i els del PP? Criticar al PSOE per no ser-hi (més misèria partidista, vots que són cadires!) i declarar que això ha estat un gran èxit i que per fi la majoria silenciosa parla.

Majoria? 15.000 contra 2.000.000?? Es pensen que no sabem comptar? Ens tracten d’imbècils?

Sembla, que si Catalunya va a una i es manté unida, aquest cop si! Aquest cop ens en sortirem i deixarem endarrere els ridículs històrics! I veig la llum!!! Si que podem!!! Alegria i eufòria!!

I llavors, una monja i un senyor gran que es declaren anticapitalistes i expliquen les coses com si tots fóssim imbècils, fan un partit nou. Com el Laporta o en Carretero, fan un partit nou i demanen fer una gran coalició sota les seves sigles! CIU, ERC, veniu sota la meva bandera a fer-vos anticapitalistes!!

Anticapitalisme? De que parlem? Prohibir la propietat privada? Requisar empreses com els anys previs a la guerra civil? Granges col·lectives? De què parlen?? Que ho expliquin d’una vegada!!

I per l’altra banda, veus com beatifiquen centenars de màrtirs a Tarragona, suposo que molts arribaran a ser sants, un cop es comprovi que van realitzar dos o tres miracles en vida!

Com poden condicionar les nostres vides les llegendes i contes de pastors de fa 2.000 anys? Com es pot ser tant i tant retardat?

Durant la Segona República, manava a Catalunya una coalició de 17 partits d’esquerres que van començar a expropiar coses i tot va acabar en guerra. Sembla que anem per aquest camí de radicalització dels dos bàndols i cap consens, cadascú té la seva solució i fa un partit nou.

Josep Piqué, l’única persona del PP català que té un dit de front ha dit, seria catastròfic que ERC arribés a la Generalitat, les altres vegades tot ha acabat en un desastre. Un punt de raó té, una guerra i la ruïna del país per 50 anys no són objectius fàcils d’aconseguir i prou que ha estat així.

No se com acabarà tot això, però quan 15.000 són majoria i tothom es queda tan ample...pot passar de tot!

I llavors marxa l’eufòria i m’esgarrifo de veure, que en part, tornem a estar als anys previs a la guerra civil, misèria econòmica i tot de genis sense cap coneixement de la matèria per solucionar-ho.  I em venen mals pensaments, i pors... i només hi veig una solució...sort que torna el futbol!! Intoxicació d’ignorància en vena i a seguir!!!


Que gran que ets Barça, idiotizant un societat fins a límits brutals!

dimarts, 1 d’octubre del 2013

This is Spain "Me llamo Benjamín Serra, tengo dos carreras y un máster y limpio WCs en Londres"

En aquesta merda de país caspós, inculte, conservador i on no funciona l’ascensor social ni existeix la igualtat d’oportunitats, ara de cop, han descobert la precarietat. Unes declaracions molt normals i d'un fet que fa anys que succeix, ens fan redescobrir la sopa d'all.

Un noi amb dues carreres i un màster ha anat a treballar a Londres perquè aquí hi ha un 60% d’atur juvenil i no hi ha plan de res. El noi es queixa que va rebre un Premi Extradordinari de fi de carrera a ambdues llicenciatures i ara s’ha vist des de fora, netejant la merda dels altres en un país estranger i s’ha vist tocant fons.

La realitat a la vida real és molt puta. La realitat no es pot vestir amb eufemismes de discurs políticament correcte. Quan marxes no vas a viure una gran aventura, a aprendre idiomes i a viure com casa els pares. Emigres! I això és molt puta. Que si als espanyols els veuen com una plaga, que si treballen als pitjors llocs... On treballen aquí els romanesos? I molts tenen carrera! Que ens sap gaire greu això a nosaltres?

Però què és pensava la gent? Que a l’estranger rebrien els espanyols amb els braços oberts i esperant donar-los els millors llocs de treball? Com si allà no hi hagués problemes d’atur pels autòctons.

Part de culpa és de la societat, de pujar canalla molt malcriada i sobre protegida que no sap fer res. Massa pares pensen que refugiant el seu fillet darrera un títol ja ho tenen tot fet, que serà un triomfador i viurà la mar de bé. El protegeixen de la vida i del patiment. No entenen que és més útil que el seu fill tingui caràcter, sàpiga encarar els problemes, tingui carnet de conduir o sàpiga cuinar que no pas un títol universitari. La gent ha de viure la vida, guanyar, perdre, equivocar-se, aixecar-se, tot això forma part d'un aprenentatge i d'un creixement personal que no es valora amb papers però et dóna les eines per tirar endavant.

Tots els pijoprogres s’estan adonant que la seva il·lusió mai ha existit. Fills consentits i vagarosos que sort en tenen dels calers del papà i la mamà. El pare es director de banca i té un patrimoni de varis milions d’euros, i mentre espera heretar el fill viatja pel món i munta un taller super cool per fer ioga. Baaaaaahhh!!!! Igual que la generació dels hippies!

En aquest país amb una ciutadania sense poder adquisitiu, endeutada i sense aspiracions ni oportunitats de millora, només viuen bé els de pares rics o els que tenen terres per cobrar la PAC. Això és progrés! Això és un país amb futur!

Aquí som els reis de les esquerres, del bonisme, del papers per a tots, de l’escola de jugar i sense disciplina...i després ens queixem que el món es competitiu i ens fa plorar. I després al·lucinem per no ser competitius i per no poder seguir vivint com uns mimadets. I després no entenem perquè altres països, que si que funcionen, no ens tracten igual, acollint-nos i donant-nos facilitats.

I ens hem fotut una hòstia...una hòstia...que dura que ha estat la caiguda!

Però igualment, el món s’està revolucionant per moments. Als EUA envien 800.000 funcionaris a casa, de 2.1 milions de funcionaris perquè no s’han posat d’acord per elevar el sostre de deute. Brutal! Tanquen els parcs nacionals. Dead Valley, Grand Canyon del Colorado, l’Estàtua de la Llibertat. Osti nen!

I aquí, el PP amb majoria absoluta injecta gas en unes falles davant les costes de Tarragona i València. I curiosament hi comencen a haver terrotrèmols. Molts terratrèmols a diari i de magnituds cada cop més importants.

I rient-se totalment de la intel·ligència de la gent, ens diuen que no té res a veure. La persona mentalment més simple de la història de la humanitat pot veure la relació causa-efecte claríssima entre els dos fets.

País de vòmit, notícies que produeixen nàusees.