divendres, 22 de novembre del 2013

He d’anar al banc i ja tinc nàusees.



Com qualsevol mortal espanyol i català, he d’anar a la meva caixa, a Catalunya Caixa (quin nom més patriòtic), a resoldre uns temes. I em fa molta mandra i intento no trobar el dia per anar-hi.

Perquè? Perquè em fan ràbia. Perquè els tinc un cert odi. Perquè els pago una hipoteca d’un pis que val menys que el que em resta per amortitzar, jo només vaig comprar-lo per marxar de casa i fer la meva vida, com fan totes les persones de tots els països i com van fer els meus pares. Es veu que aquí això és paga amb cadena perpètua.  Després, van robar els pocs estalvis del meus pares amb l’estafa de les preferents.

I ara, he d’anar-los a veure. Entraré amb una pinça al nas i cara de fàstic, com qualsevol víctima que ha de tractar amb el seu botxí.

Com pot ser que aquí siguem tant i tant rucs? Perquè a la resta de països civilitzats ho han portat molt millor i només a Grècia, Xipre o espanya han robat els estalvis al gent? 

Perquè aquí la culpa no la té Madrid. Els polítics catalans cobraven sobresous bestials per estar als consells d’administració de les caixes d’estalvis. Anaven a una reunió, a signar i a cobrar! No els obligava ningú. I als consells d’administració dels grans bancs, caixes i empreses públiques també hi ha la quota de representants sindicals. Senyors que aixequem el puny als camarades proletaris cridant a favor del comunisme i la lluita de clases, i després tenen sous de 100.000€ anuals al consell d’administració de Bankia.

Fan un programa a la televisió sobre les condicions de les presons a l’Amèrica llatina i com hi viuen els espanyols. Es brutal com viu la gent. Han de pagar per viure, per menjar, per dormir... posa els pèls de punta. I la majoria d’espanyols son ex treballadors de la construcció o del sector turístic que han perdut la feina, i per no perdre la casa van decidir passar droga. 

El mateix patró un cop darrera l’altre. Demolidor!

Aquí, els polítics que han arruïnat els país estirant més el braç que la màniga, fent lleis absurdes, enxufant els familiars (recordeu el germà del carod de cònsol a Paris?),encara van amb xofer, cotxe oficial i sou públic. Els que hi ha fan el que poden però tampoc són molt millors. Els sindicats són uns venuts que llepaven i llepen caler de tot arreu. Els bancs i banquers han estafat a tot deu, s’han posat sous desmesurats i paguem la festa pujant els impostos.

El diner públic ho arregla tot!!!!

Mentre, la gent perd la feina, veu retallats els seus drets i llibertats, moltes famílies no tenen ingressos, perden les seves llars, el jovent emigra per buscar-se un futur... I jo em pregunto...que collons ha de passar perquè de veritat la gent s’organitzi i enviï aquest sistema a la merda?

Si és tant clar que el sistema no funciona, és injust i no hi ha cap alternativa dins el sistema perquè tots estan igual de podrits...perquè no passa res?

Potser no hi ha alternativa? Potser és la menys dolenta de les solucions? El mal menor?

No ho se, però no pot ser que anar al bar a mirar el futbol i discutir sobre el Messi i el Cristiano Ronaldo curi tots els mals d’aquest país.

divendres, 15 de novembre del 2013

Vaga general!! Col•lapsem espanya!!



Alguns acusaven Artur Mas de messiànic durant la campanya electoral! Doncs si l’Artur era messiànic, suposo que l’Oriol ja és tota una deïtat!!

El nou Deu de Catalunya! L’escollit pel destí per portar el seu poble cap a la llibertat, obrint el mar amb un cop de vara o fent una vaga general! L’home que aconseguirà que un partit independentista que va pactar amb espanyolistes i va arruïnar el país i va caure en picat les darreres eleccions, remunti fins a guanyar i ser el president!!

L’Oriol ha seduït tothom! És un crack! Un gran historiador amb un discurs carismàtic. Poc importa que no sigui home d’empresa i la seva trajectòria laboral sigui tan minsa com la de qualsevol polític, funcionaris i homes de partit. És l’escollit! És el Neo de Catalunya! Ens ha despertat a tots de la connexió al Matrix madrileny!

Si fa dos dies comento en públic que la manera d’arribar a la independència és fer una vaga general d’una setmana, per arruïnar-nos i així fer mal a espanya i fer pujar la prima de risc per inquietar el creditors, crec que tothom m’hauria crucificat. Estic convençut que molts militants de ERC i les esquerres en general haurien dit que això només faria que minvar els recursos dels més desafavorits, que posaria en perill la continuïtat de moltes empreses i llocs de treball en un moment molt delicat i idees per l’estil amb un bla bla bla de manual i pamflet molt convicent.

Però ho diu el senyor Junqueras... i miracle!! Tothom ho troba bé! Aquest matí feia l’enquesta entre militants de ERC. Tots i cadascun d’ells troben magnífica la idea! La troben encertada, ben pensada i evident! Com pot ser que ningú ho hagués vist mai?

Col·lossal! Aquest senyor ha aconseguit que el que digui ell, sigui del calibre que sigui, sigui el que pensa Catalunya! Endavant! Feu vaga i perdeu tots calers, que jo m’ho miraré assegut des del cotxe oficial!

Si l’any té 52 setmanes, en una setmana construïm un 1,92% del PIB català. Això seria discutible, perquè també fem 4 setmanes de vacances l’any i una setmana productiva normal llavors produiria el 2,08% del PIB català. Sigui com sigui, amb moltes empreses amb ERO’s, números vermells, llocs de treball en perill i una misèria generalitzada brutal, fer una setmana de vaga i renunciar a un 2% del PIB, bo per l’economia no serà.

No seré jo qui es posi a quantificar quans diners es perdran, quantes empreses o llocs de treball rebran un cop de gràcia o quanta gent que no arriba a final de mes encara hi arribarà menys. Però segur que fer vaga no servirà perquè més gent arribi a final de mes o per crear llocs de treball. Això segur!

Com també s’hauria de preguntar la nostra deïtat, el gran Oriol, de què servirà aquesta vaga? Pot garantir algun resultat? Perquè si una manifestació de un milió i mig de persones o la Via Catalana, de moment no han servit per res, caldria mirar si es bo demanar tants sacrificis a la gent a canvi de ves a saber què.

És tan bo aquest senyor, que sap com no fer retallades l’any vinent sense pujar els impostos (la pujada de taxes que es prepara es brutal) i demanant que el govern no es vengui pisos de protecció oficial per quadrar els números!

És tan bo, que ha aconseguit que el partit hegemònic al poder a Catalunya, amb dos nefastos tripartits i dos governs de CIU donant suport al govern, no estigui relacionat amb la ruïna del país per una nefasta gestió ecònomica duran el tripartit i ni amb les retallades que ha de fer CIU per intentar que el vaixell no s’enfonsi.

És tan bo, que després de tot el que va fer ERC per la independència dins el tripartit (ningú recorda el nacionalisme de pluja fina? Ningú recorda que llavors calia prioritzar l’eix social?), o sigui res, ara sigui vist com l’únic que la pot aconseguir. Quan l’Artur Mas, ha estat el primer president de la història del país en promoure i lluitar amb majúscules per aquesta idea i presentar-se a unes eleccions defensant-la.

És tant bo, que ha fet oblidar que el seu partit va fer president de la Generalitat un senyor espanyolista i unionista com pocs.

Oriol!! Tu seràs el far que il·lumini el camí! El guia del nostre destí! Converteix-me a la teva fe, perquè ara mateix sóc un descregut. 

Vull ser feliç! Vull creure que la futura Catalunya serà un oasi perquè Madrid té la culpa de tot! Vull creure’m que cada català deixarà de pagar 2.500€ anuals en impostos (no se com ningú es pot creure això) que és el que Madrid ens espolia dividint un total per un nombre d’habitants. No vull saber quan cobren els presentadors de TV3! No vull saber quan ens costa en diner públic cada capítol del convidat o de Crackovia (personalment trobo que d’un nivell baixíssim!). Vull creure que la Terribas és una persona honrada!

Oh Oriol! Fes-me ballar al so de la teva verborrea! Sedueix-me perquè estic perdut! Diga’m que m’estimes encara que sigui un somni! Diga’m que m’estimes perquè m’ho vull creure!