Per no fer, ja no fa ni calor al juliol.

La notícia del dia seran els importants aiguats que han causat problemes de mobilitat a Barcelona, que si el metro inundat en algun tram, que si cues d’entrada, que si una topada...

Suposo que a hi ha ordres de despistar una mica el personal, res de parlar de prima de risc, d’analitzar el delicat estat de la zona euro o de qüestionar el desorbitat deute de Castilla la Manxa.

Aquest últim punt es esfereïdor, totes les capitals de província unides per AVE, un AVE que porta 12 passatgers al dia i s’ha de tancar, un aeroport de Ciudad Real que ha costat més que el de Barcelona i porta menys passatgers que el d’Alguaire, un equip d’handbol que ho guanyava tot pagat amb diners públics i que ara han subhastat i se l’han quedat a Madrid... i mentre aquí, cop de tisora i més cop de tisora. Ahhh!! No ens fem mala sang!

Però el més important, és que no fa estiu. A l’ambient es respira un aire rarot, tothom ensuma la por i la incertesa però fa veure que no passa res. És un ambient pre-alguna cosa, però no se sap quina.

Es veu venir que passaran coses grosses i que no seran bones. Hi ha un petit estat d’alerta general, la confusió s’apodera dels estats d’ànim i la consigna general és despistar.

Com que no fa calor, els informatius no han de fer aquells “publireportajes” de com combatre-la. Aquelles imatges de la platja, d’una font de Sevilla amb gent remullant-se i un termòmetre marcant els 40º. El “pueblo llano” explicant el malament que a dormit, la calor mai vista que està passant i relatant els seus secrets per combatre la calor. El final solen ser els consells: no fer exercici físic ni grans esforços al sol, posar l’aire condicionat i dutxar-se de tant en tant. Perfecte!

Ja que són tan bona gent i tan paternalistes, que ens facin “publireportajes” de com viure amb sous de merda, de com relativitzar que la meitat dels coneguts o estan a l’atur o han canviat de feina els darrers dos anys o de com viure veient que les hipoteques encadenen un país a pagar als bancs per unes propietats que no valen el que en paguen.

Ja els dono unes idees. Podrien vendre com de divertit és no comprar objectes nous i reparar els vells una i altra vegada (s’obre el teló i es veu una família unida cosint roba i arreglant una bici oxidada de l’avi). Com de divertit és perdre el pis i tornar a casa els pares, que et fan el dinar i et renten la roba. Com de divertit és estar a l’atur a l’estiu, ja se sap, l’estiu és per als nens, els mestres i els aturats!!

Quina feinada li espera al Barça aquesta any! Haurà de jugar molt bé per tapar la realitat, que s’entesta a posar-se molt dura.