NIMBY (Not in my back yard).

En aquesta sabia societat, gens manipulada pels mitjans d’informació gestionats per persones d’una gran cultura i amb ciutadans amb opinions pròpies i ben formades després d’hores de lectura i meditació, dóna gust escoltar encetar debats.

Personalment, no sabia que és un hub ni m’importava massa, però fa un parell d’anys jo també estava a punt d’agafar l’escopeta per anar a Madrid a defensar que el Prat fos un hub! Que s’havien pensat? La ciutadania en bloc clamava per un hub! I dues setmanes abans ningú n’havia sentit a parlar.

Ja que la societat és com l’alumini, dúctil i mal•leable, que els mitjans de comunicació tergiversin i manipulin per fer un favor a la mateixa societat.

Amb tanta tonteria que l’empresari és dolent i l’obrer el bo a les series de TV3, traient sempre l’empresari com un tio gras, lleig, dolent i fals, i l’obrer com un senyor de principis, alt i ben plantat, putejat sistemàticament, hem arribat on hem arribat. I ara, costa tornar a explicar que no, que l’empresari és un senyor necessari per donar feina a la gent, que té més mals de caps que el treballador, que arrisca el seu patrimoni (no com un polític que ho trinxa tot i torna tant tranquil a casa sense passar comptes de res), i que quan en vegem un no cal senyalar-lo amb el dit i cridar-li porc especulador.

Quedo al•lucinat, esmaperdut, garratibat i bocabadat, quan contemplo la gran cobertura que els mitjans de comunicació donen a qualsevol plataforma contra alguna cosa, tingui o no el més mínim argument. Posaré un exemple, els diaris de Lleida i TV3 no paren d’anunciar les protestes, votacions, caminades i mobilitzacions contra una planta de biomassa que es vol fer al Pla d’Urgell. Escoltant els arguments dels membres de la plataforma, un no sap si parlem d’una planta de biomassa o una central nuclear o tèrmica... que si residus volàtils que no es veuen, que si olors, que si la salut dels fills...i tot sense cap tipus de rigor científic ni sanitari. Cap!

Però noi! La multitud s’esvera i es posa a favor de la propaganda contraria i ja se sap, toca parar el projecte.

Jo només pregunto a tota aquesta gent que s’oposa a qualsevol tipus de projecte, cosa o canvi de qualsevol tipus. Voldrien signar un paper renunciant a l’ús de l’electricitat que els arriba de la xarxa? I després si el seu fill no té televisió, ordinador, no es dutxa amb aigua calenta i passa fred, potser sortirà més ignorant i malaltís, però no es queixi, eh?

Perquè si volem electricitat amb tots els grandíssims avantatges que comporta, i també volem que sigui barata, no pot ser que ens oposem a tot.

No volem nuclears, però el 2011 va produir el 20% de l’electricitat del país. Volem energia “verda”, però no volem aerogeneradors pel seu impacte visual, no volem una planta de compostatge perquè pot fer pudor i no volem línies de molt alta tensió. Ni les volem pel Pallars, ni per Girona, ni soterrades...

Doncs ens ho haurem de fer mirar. Perquè així, no anem endavant sinó que anem endarrere. I així ni podem competir, ni podem ser competitius en res.

Dit això, proposo una plataforma contra els campanars que toquen les hores per la nit (per contaminació acústica), contra els pagesos que llencen purins (contaminació odorífera) i contra els kamakus de cap de setmana que alteren la convivència als pobles amb les seves reivindicacions absurdes (contaminació mental).

Ni les càmares de fotografies ens han robat l’ànima, ni els mòbils ens han fregit el cervell, ni tantes altres coses. Diàleg buscant consens i oposició constructiva i per millorar projectes i idees, però donar tanta importància a gent sense arguments ni cap coneixement en la matèria comença a resultar de república bananera.

“Progrés és una bonica paraula. Però el canvi és el seu motivador. I el canvi té els seus enemics”

Robert Kennedy