Guardiola, els peatges i el ridícul que mai s’acaba.

Gràcies Pep per fer-nos gaudir dels millors anys de la història del Barça! Per fer del nostre equip una màquina de guanyar i de jugar bé. Per promoure uns valors i per un cop a la vida, fer petitó l’etern rival.

Només dir-te que ja t’hauries pogut quedar una any més i seguir-te llevant ben d’hora, ben d’hora. Ja havies sacrificat la cabellera pel Barça, no venia d’uns quans mals de cap més.

Però t’entenc. Ha de cansar fer d’entrenador, de director tècnic, de president i de líder del país. Veure’t envoltat d’inútils com el Zubizarreta i el Rosell ha de cansar molt, moltíssim...

Veure com el país s’enfonsa i tothom s’agafa al que tu crees per seguir vivint amb il•lusió ha d’esgotar.

I com a persona llesta que ets, saps que la societat no és madura ni té memòria. És com un nen petit malcriat. Tots sabem que si l’any vinent el Madrid arrancava la Lliga millor, o si encadenàvem quatre mals resultats, la premsa t’hagués crucificat i hauries vist mocadors.

Robson va veure mocadors guanyant 6 a 0. Va guanyar la Copa, la Recopa i va quedar segon a la Lliga (disputada fins l’última jornada). Se’l va fer fora.

Ara marxaràs per la porta gran. Homenatges, programes de televisió i editorials glorificant la teva persona. Seràs lo puto amo! El gran Johan Cruyff o Frank Rijkaard van marxar per la porta del darrera després de no guanyar títols durant dos anys. I entenc que no vols que et passi el mateix.

1 de maig. Toca alçar el puny camarades comunistes! Em provoca calfreds veure tots els dirigents del PSOE i PSC parapetats darrera les pancartes. Els dirigents que van arruïnar una país i una generació i de passada es van omplir les butxaques, no només no estan amagats ben lluny sinó que protesten per la situació.

No és un acudit. El ministre de treball que va deixar 5,3 milions de parats, protesta i troba intolerable que ara n’hi hagi 5,6 milions. Aquest senyor i el seu amic, havien de tancar la legislatura anterior amb el “pleno empleo”. Hauríem d’omplir les presons amb els dirigents del PSOE que van negar la crisi i van gastar els superàvits de l’estat arreglant les voreres de mitja espanya. Presó! Presó!

Els líders sindicals de pandereta, amb sous multimilionaris, parlen en plural quan es refereixen als més desvalguts. Són la presa de pèl més gran del país!

A Catalunya, ara que ja potser fem tard i no hi ha res a fer, ara ens envalentonem. ERC, altres temps pal de paller de la independència i partit eternament adolescent, fa anys feia una campanya ferotge contra els peatges. Campanya ferotge!

Mentre va manar amb el tripartit, ERC mai va dir res contra els peatges. Mai. Mai va baixar un cèntim dels peatges. Mai. Ara, després de col•laborar de forma decidida a enfonsar el país, torna a protestar contra els peatges. Em regira l’estomac veure l’Anna Simó al peatge, ajudants els #novullpagar amb una rialla i un peto groc.

Estic en contra dels peatges, estic en contra de l’espoli fiscal, sóc independentista. Però no sóc imbècil. A l’oposició una cosa i fa un parell d’anys a govern el contrari? Tenen por que SI els passi davant?

El tripartit a Catalunya i el PSOE a espanya tenen gran part de la culpa de la situació que estem vivint i del fet que estiguem pitjor que altres països. Els dirigents no estaven capacitats per gestionar res i ho han enfonsat tot amb la seva ignorància. És molt fàcil malgastar els calers dels altres i demanar crèdits fins l’infinit.

Igual que amb el cas del Guardiola, la societat no té memòria. I ells ho saben. Ho sap el Guardiola i fot el camp, ho saben aquesta panda d’ignorants, que si criden ben fort darrera una pancarta, tornaran a guanyar. Només cal mirar el PSOE i IU a Andalusia...

És la societat que tenim, que tria els dirigents que és mereix i s’enfonsa lentament perquè tothom té el que es busca.