Com t’enyorarem Pep! Sandro dimissió!!

Ahir va parlar el millor entrenador de la història del Barcelona. I va parlar per criticar amb duresa la seva junta directiva i anunciar que s’emportarà un dels cracks del planter a preu de saldo.

Del Barça no marxen, els fan fora, diu en Pep. Que un jugador del que va ser el millor club del món, i ara mateix en caiguda lliure, marxi tan alegrement seguint el seu ex entrenador, és per fer-s’ho mirar.

Sandro Rosell és un ressentit, amargat, amb cara d’ogre i d’anar eternament restret. Està mogut per l’odi i l’enveja. Perquè voldria ser com Joan Laporta, però és un mediocre. No té carisma, la gent no l’estima, no cau gens bé. És un estirat.

Tito Vilanova és una aprofitat. Un altre Reixach. Un mediocre com a jugador i un mediocre (essent optimista) com a entrenador. No serveix. Va tenir la sort que un amic seu amb molt de talent, li donés una feina per poder menjar. Després va mossegar la mà de l’amo. Aixxx!! Les ànsies de poder, el sobreestimar les pròpies capacitats... El pobre noi acabarà fracassant.

Però a Can Barça paguen bé, no us faci llàstima. Com en Reixach, no patiu, no entrenarà mai més cap equip, no farà mai més res, viurà de l’entorn, de les comissions i d’haver passat un bon dia per aquí.

És la història de la humanitat. Els alts i baixos, les trajectòries sinusoïdals i pendulars, els gran líders que completen projectes grandiosos seguits de grans mediocres aduladors que ho enfonsen tot.

Els periodistes a sou del Mundo Deportivo porten tot l’any criticant Guardiola. Les pàgines dels diaris del grup Godo (pro Rosell absolutament) han dit barbaritats sobre Guardiola i han fet comparacions només aptes per a deficients mentals entre Pep i Tito.

Guardiola criticava Tito davant de Neymar, no visitava el seu amic malalt, volia prendre Neymar al Barça, es portava malament amb certs jugadors.... i va ser el millor entrenador de la història del club. L’únic a guanyar dues Champions! L’únic a guanyar tots els títols en una temporada! I el perfeccionador i instaurador d’un estil envejat a tot el món!

Guardiola va inventar jugadors: Busquets, Cuenca, Tello, Pedro i un llarguíssim etcètera. Ara regalem i comprem a preu d’or. Regalarem Thiago, hem regalat Villa, hem regalat Cuenca...

És una veritat absoluta que el millor entrenador de la història del club ha estat Pep Guardiola. És una veritat absoluta que el millor president ha estat Joan Laporta, agafant el club al pitjor moment de la història (el barça d’Enric Reina, Joan Gaspart, Rockemback, Christanval, Dehú, Overmars, Kluivert...) i portant-lo al cim més alt (Barça de les 6 copes) de la seva centenària història.

Tot això, ho va iniciar el gran mag, Johan Cruyff. Com a jugador i entrenador va canviar la història d’un club petit, derrotista i derrotat. Però el més gran ha estat la creació d’un estil de futbol que es reconeix i admira al món sencer, la marca de la casa, el segell de qualitat. Fa 30 anys que el Barça fa el joc més atractiu del món, la marca Barça ha multiplicat el seu valor. I tot això és gràcies al profeta!

Gràcies Johan, gràcies Joan, gràcies Pep! Gràcies pe donar-nos els millors anys professionals de la vostra vida! Gràcies per donar-nos tantes alegries! Gràcies per mostrar-nos el camí!

No defalliu en la vostra lluita. Feu fora aquesta Junta vergonyosa del nostre club! Torneu a fer-nos sentir orgullosos del club! Aviat desitjarem derrotes perquè peti la situació. Feu que no calgui passar per un altre suplici abans de veure la llum! No permeteu un altre Gaspart, un altre Van Gaal...

D’en Sandro, crec que si no anés tan mal follat i cagues més (em preocupa molt la cara de restret que fa), en seria més feliç i tindria altres objectius a la vida que desfer la gran obra que es va trobar.

Sandro, per dignitat humana (que deia el pitjor president de la història a qui sembla que vols superar) plega i torna a casa. I compra laxant.