dimecres, 17 de juliol del 2013

Marca espanya: 10% de llicenciats en risc de pobresa.

Com dirien a l’APM: “ el número u, el líder, el millor dels millors”!! Espanya és líder de la Unió Europea i Mundial en percentatge de llicenciats en risc de pobresa!!!!

Brutal! Un de cada deu universitaris en risc de ser pobre. Gent formada i amb cultura! Risc de pobresa!!! On hem arribat?? On hem anat a parar??

Ara els més independentistes ens podem mirar el melic i tocar-nos de plaer. Espanya ens roba! Perquè clar, si Catalunya fos independent el percentatge baixa al 8%  i som el quart país del rànquing. I llavors ja podem estar feliços i contents!! Aquí som els putos reis i no tenim cap problema.

Tot plegat respon al baix nivell de la societat. Tenim el que ens mereixem. El nivell dels polítics respon al nivell de la societat.

Si els polítics poden mentir impunement de forma flagrant durant anys és perquè la gent els vota. La gent no és crítica, és dels uns o dels altres, facin el que facin aquests. Això és un insult a la intel·ligència.

Tampoc tenim memòria. Un exemple: Josep Guardiola. L’entrenador més exitos de la història del Barça, només necessita que la directiva tiri rumors uns mesos i un diari (mundo deportivo) d’un grup espanyolista (grup Godó) publiqui solemnes bestieses (Tito gana todas las comparaciones con Guardiola, febrer de 2013) per a que tota la societat oblidi.

Anestesiats pel soroll i l’estupidesa, no recordem qui es qui. Guardiola, com Laporta, feia rodes de premsa en català, venia país. El Grup Godó, vol Sandro com va voler Nuñez i Gaspart. Espanyolistes mesells de Madrid! Llavors el Barça no guanyava res, no cridava ben fort, no era la veu d’un país, no era més que un club! Només ho deia amb la boca petita.

Ser emprenedor a espanya o Catalunya és impossible. Totalment. Destrossen l’individu a impostos i a dificultats, a complir una legislació absurda, contradictòria i inacabable en qualsevol dels àmbits de la societat (i se molt bé de que parlo). Per després, reinvertir aquests diners en tot tipus d’estupideses: AVE’s on no hi viatja ningú, aeroports on no hi ha avions, canals que no porten aigua (Segarra-Garrigues) i mantenir ganduls.

Gairebé la meitat de les ajudes que es donen en aquest país són per a gent que no se les mereix. I si molt bé de que parlo. Ajudes de llet i bolquers per a gent que són delinqüents habituals, entren i surten de la presó. Ajudes per pagar la hipoteca a persones que han deixat les darreres tres feines que han tingut perquè no els agrada treballar. I no menteixo ni tergiverso, parlo coneixent profundament el tema.

A la vista de tot plegat, podem fer tres coses per poder-nos continuar mirant el melic ben panxacontents:

-          Cridar ben fort, “Espanya ens roba”!! Quan siguem independents tot anirà perfecte per si mateix.
Això és una perfecta palla mental i una gran mentida. Catalunya està molt i molt podrida.

-          Donar la culpa als joves llicenciats. Són quatre ganduls que han tingut sempre la vida molt fàcil i no volen doblegar l’esquena. Tenim la joventut més gandul del món!.

-          Que Neymar faci gols! Si Neymar i Messi fan gols, Rosell no serà un porc mentider, Tito no serà un fracassat envejós, Millet i Montull no seran recordats, el Palau de la Música no serà res, Bercenas no existirà, els ERE falsos d’Andalusia serà un grup de flamenc i el sol tornarà a brillar.


A prendre el sol!

divendres, 12 de juliol del 2013

Com t’enyorarem Pep! Sandro dimissió!!

Ahir va parlar el millor entrenador de la història del Barcelona. I va parlar per criticar amb duresa la seva junta directiva i anunciar que s’emportarà un dels cracks del planter a preu de saldo.

Del Barça no marxen, els fan fora, diu en Pep. Que un jugador del que va ser el millor club del món, i ara mateix en caiguda lliure, marxi tan alegrement seguint el seu ex entrenador, és per fer-s’ho mirar.

Sandro Rosell és un ressentit, amargat, amb cara d’ogre i d’anar eternament restret. Està mogut per l’odi i l’enveja. Perquè voldria ser com Joan Laporta, però és un mediocre. No té carisma, la gent no l’estima, no cau gens bé. És un estirat.

Tito Vilanova és una aprofitat. Un altre Reixach. Un mediocre com a jugador i un mediocre (essent optimista) com a entrenador. No serveix. Va tenir la sort que un amic seu amb molt de talent, li donés una feina per poder menjar. Després va mossegar la mà de l’amo. Aixxx!! Les ànsies de poder, el sobreestimar les pròpies capacitats... El pobre noi acabarà fracassant.

Però a Can Barça paguen bé, no us faci llàstima. Com en Reixach, no patiu, no entrenarà mai més cap equip, no farà mai més res, viurà de l’entorn, de les comissions i d’haver passat un bon dia per aquí.

És la història de la humanitat. Els alts i baixos, les trajectòries sinusoïdals i pendulars, els gran líders que completen projectes grandiosos seguits de grans mediocres aduladors que ho enfonsen tot.

Els periodistes a sou del Mundo Deportivo porten tot l’any criticant Guardiola. Les pàgines dels diaris del grup Godo (pro Rosell absolutament) han dit barbaritats sobre Guardiola i han fet comparacions només aptes per a deficients mentals entre Pep i Tito.

Guardiola criticava Tito davant de Neymar, no visitava el seu amic malalt, volia prendre Neymar al Barça, es portava malament amb certs jugadors.... i va ser el millor entrenador de la història del club. L’únic a guanyar dues Champions! L’únic a guanyar tots els títols en una temporada! I el perfeccionador i instaurador d’un estil envejat a tot el món!

Guardiola va inventar jugadors: Busquets, Cuenca, Tello, Pedro i un llarguíssim etcètera. Ara regalem i comprem a preu d’or. Regalarem Thiago, hem regalat Villa, hem regalat Cuenca...

És una veritat absoluta que el millor entrenador de la història del club ha estat Pep Guardiola. És una veritat absoluta que el millor president ha estat Joan Laporta, agafant el club al pitjor moment de la història (el barça d’Enric Reina, Joan Gaspart, Rockemback, Christanval, Dehú, Overmars, Kluivert...) i portant-lo al cim més alt (Barça de les 6 copes) de la seva centenària història.

Tot això, ho va iniciar el gran mag, Johan Cruyff. Com a jugador i entrenador va canviar la història d’un club petit, derrotista i derrotat. Però el més gran ha estat la creació d’un estil de futbol que es reconeix i admira al món sencer, la marca de la casa, el segell de qualitat. Fa 30 anys que el Barça fa el joc més atractiu del món, la marca Barça ha multiplicat el seu valor. I tot això és gràcies al profeta!

Gràcies Johan, gràcies Joan, gràcies Pep! Gràcies pe donar-nos els millors anys professionals de la vostra vida! Gràcies per donar-nos tantes alegries! Gràcies per mostrar-nos el camí!

No defalliu en la vostra lluita. Feu fora aquesta Junta vergonyosa del nostre club! Torneu a fer-nos sentir orgullosos del club! Aviat desitjarem derrotes perquè peti la situació. Feu que no calgui passar per un altre suplici abans de veure la llum! No permeteu un altre Gaspart, un altre Van Gaal...

D’en Sandro, crec que si no anés tan mal follat i cagues més (em preocupa molt la cara de restret que fa), en seria més feliç i tindria altres objectius a la vida que desfer la gran obra que es va trobar.


Sandro, per dignitat humana (que deia el pitjor president de la història a qui sembla que vols superar) plega i torna a casa. I compra laxant.