dilluns, 26 de novembre de 2012

Un tret al peu



Desitjaria amb totes les meves forces equivocar-me, però em temo que el guió ha quedat escrit. Catalunya treia pit, es cordava les cartutxeres i treia la pols al revòlver, un duel a l’antiga, com a l’oest americà,  amb l’estat espanyol! 

De tu a tu, a la posta de sol, sense por i mirant-se cara a cara...i baixant els esglaons del “Gran Salon”, Catalunya ha relliscat i s’ha disparat al peu! I tothom qui mirava el duel s’ha posat a riure!

Encara pot arribar al duel, coixa i plena de pols, però a les apostes ha quedat molt tocada i tothom s’aguanta el riure.

Veient el senyor Herrera demanant que cap partit d’esquerres investeixi Mas (a qui investiran? A ell? Es proposa com a alternativa? Està demanant al PP que l’investeixi?), escoltant que Ciutadans vol fer una moció de censura a Mas i la CUP demanant la nacionalització dels bancs, dels recursos naturals i la sortida de l’euro.... Veient això em sembla que el panorama de país queda a la grega: ingovernable.

PSC i PP ja han dit que Mas ha fracassat i que tiri endarrera, i que no comptin amb ells per cap pacte.

Així, la única majoria possible és amb ERC. ERC ha madurat o continua sent un partit imprevisible (per dir-ho finament)? Ara es veurà. Em fa patir que ERC investeixi Mas però prefereixi no entrar a govern.

O sigui, tu mana en minoria absoluta i et quedes amb el problema de tirar endavant el desastre que et vam deixar, que jo creuo el carrer i agafo la bandera per seguir fent oposició contra les retallades.

Espero equivocar-me i que ERC entri a govern. Sinó, no veig el país governable i no veig com un president afeblit i en minoria, podrà tirar endavant el referèndum.

Un govern en minoria pot provocar una nova legislatura molt curta.

Les retallades, inevitables mani qui mani perquè l’única certesa és que la situació econòmica de la Generalitat és dramàtica i cada dia pitjor, han castigat massa el president. Els socialista Hollande a França, va prometre no retallar i va guanyar les eleccions. El resultat han estat les retallades més grans de la història del país.

A Grècia ja han perdut el compte de les vegades quan han anat a les urnes des de l’inici de la crisi. Han canviat tres o quatre cops de govern. I tots han hagut de retallar i menjar-se el que havien dit.

L’independentisme no ha sortit reforçat. ICV i la CUP no tenen cap prioritat independentista, simplement tolerarien un referèndum on no han dit com es posicionarien. El que si ha passat és que el President que va apostar per això amb valentia i era un referent per liderar el procés, ha quedat molt i molt tocat als ulls d’espanya i del món.

ERC puja una mica de casualitat, ha fet campanya contra les retallades, és independentista i s’ha aprofitat en part de la castanya del PSC. Estaven al lloc i al moment adequats. A veure com ho gestionen.

A veure com gestiona CIU la castanya tremenda.

Esperem que el gran perdedor de tot plegat no acabi sent Catalunya i el procés independentista.

Bon dia de ressaca electoral!

dimecres, 21 de novembre de 2012

Siguem dignes de ser catalans!



El Mundo i totes les clavegueres de Madrid pretenen ensorrar el President. Difama que alguna cosa quedarà. I l’oposició fa costat a la mentida demostrant que el primer per ells no és el país, el primer és la cadira.

I ens proven de fer por! Por a no cobrar les pensions (quan les pensions es paguen amb els impostos recaptats durant el mes anterior, impostos generats i recaptats de la gent que treballa. Majoritàriament, dels catalans), por que s’ensorri l’estat del benestar. Por a ser dins l’euro però fora de d’Europa (com Suïssa, Andorra, Noruega...), o por a que ens facin fora, o por a qualsevol cosa. 

I alguna gent s’està començant a acovardir. Tenim por de guanyar, tenim por de tenir raó, tenim por de sortir-nos amb la nostra?

No tenen cap argument potent o de pes, venen una por ridícula. En el tema de les pensions o l’estat del benestar, és Catalunya qui tindria un superàvit durant els darrers 15 anys aplicant el model actual i la resta d’espanya qui no s’ho podria permetre. Que els queda dir? Que ens faran fora del sistema mètric internacional? Fora del sistema solar? Que no tindrem més llunes plenes? Que la marea obviarà les platges catalanes?

Espanya és decadència, és més atur, és la pèrdua de l’estat del benestar. Catalunya és futur, un futur pels fills i nets, futur! Parlar de futur dins l’estat espanyol és una utopia. Que és això comparat amb cobrar 3 mesos deu dies tard la pensió si arribés el cas?

Ells han de tenir por. I molta! La gallina dels ous d’or, la darrera colònia  a qui explotar, l’última mamella per exprimir, està a punt de volar lliure!

No podem ser com l’equip petit que s’arronsa al final i té por de guanyar. No podem tenir por, hem de cridar que no tenim por i no ens creiem les seves mentides! Ha de ser un crit contundent, fort, incontestable, que no deixi dubte! Els ulls del món ens estan mirant, la premsa internacional segueix el problema català, no podem deixar passar aquesta oportunitat.

Els nostres avantpassats eren torturats, exiliats o afusellats al cridar independència. Nosaltres només hem de tirar un paper (vot) a una capsa (urna). Siguem dignes! No podem ser tan covards! Les seves amenaces fan més riure que por!

Cap independentista, catalanista o simplement català, ha de deixar de votar independència per la por. Siguem dignes! Avis, voteu pel futur dels vostres fills i nets. Pares, voteu pel futur dels vostres fills. Joves, voteu perquè us hi va absolutament tot!

Som catalans! Aixequem el cap, deixem de mirar a terra, deixem de demanar perdó per ser com som! Estem orgullosos de ser treballadors, de parlar català i de voler el que és nostre. Prou d’acotar el cap!

Quin exemple hem de donar a la gent jove? Als fills, als nets, a la canalla que puja... Veieu, hem fet una mica de soroll i quan hem vist que teníem raó, ens hem acovardit...però hem estat apunt, eh? Quina lliçó és aquesta?

Filosofia Guardiola, per guanyar al Bernabeu es juga a l’atac. No s’ha de tenir por. Que pot passar? Podem estar pitjor en el futur que ara? Es possible estar més arruïnats i més en caiguda lliure del que ara ho estem?

Només hi podem guanyar! I l’oportunitat històrica es presenta ARA! Ni el mes vinent, ni l’any vinent. Ara i aquí estem vivint un moment històric! I hem d’estar tots plegats a l’alçada del moment que vivim. L’oportunitat que fa dues generacions que no existia, crear un país lliure on viure millor! El moment és ara i el lloc es aquí!

Si ens rendim i ens acovardim, si ens quedem a casa o no votem independència, ens passarem la resta dels nostres dies lamentant l’ocasió perduda i veient com ens vam equivocar. Lamentarem sempre l’ocasió perduda com a poble! Lamentarem estar vivint en decadència quan ho hauríem pogut solucionar!

No podem afluixar! A la vida no es regala res! Si esperem veure-ho tot clar, un camí asfaltat ple de llum i globus de colors, amb arbres fruiters i flors al voral, on a l’horitzó hi hagi un cartell lluminós ben gran que digui “Independència, benvingut”, no farem mai res, perquè això no arribarà mai. Així no ha arribat mai res. Cal treballar, cal embrutar-se les mans, cal passar bons moments i mals moments, però el que és segur, és que per aquest camí és futur és molt millor per tots!

A la vida cal prendre riscos seguint l’instint i la confiança en les pròpies forces, si no es fes així, ningú canviaria de feina, de lloc de residència o tindria fills. Ningú ens vindrà a regalar la independència però el silenci internacional es senyal de màxima complicitat.

Depèn de nosaltres ser valents o ser porucs. Aixecar el cap o acotar-lo per sempre. Viure en llibertat o seguir vivint demanant perdó i escoltant insults.

Només depèn de nosaltres. No cal patir cap guerra, exili o tortures, millorar el nostre futur només depèn de tirar un vot dins un urna. El vot adequat.

Mai havia estat tan fàcil. Mai havíem estat tan a prop de l’objectiu. Siguem valents, siguem dignes de ser catalans!

El proper dia 25 de novembre, ni un sol vot als partits espanyols! Cap vot a PP, PSC o Ciutadans. El proper dia 25 vota independència!

divendres, 16 de novembre de 2012

Una campanya soporífera.



La campanya electoral està resultant un autèntic avorriment. La gent està farta de tot i vol acció, fem un referèndum, votem si o no i endavant. Hi ha un desencant i un se me’n fot tot de nivells estratosfèrics.

Això que cada partit tingui un temps de publicitat electoral marcat pels resultats dels anteriors comicis és absolutament aberrant. No hi ha cap novetat, tots sabem com anirà tot i que dirà cada líder. És vergonyós i n’hi ha un tip.

El PSC (ja falta menys per assaborir com s’estampa el cavall de Tròia) s’envolta de professors en un míting fent demagògia barata. Amb l’educació no s’hi juga. Cap retallada!
Colla de pallassos! Es retalla perquè ells van arruïnar el país. No mereixen sortir 5 minuts al telenotícies amb aquest argument tan trist.

El PP va a una residència d’avis a explicar-los que en una Catalunya independent no cobrarien la pensió.  A fer por, l’únic argument. No tenen vergonya, tot s’hi val, incloent mentir al més dèbil.

Els verds volen coses comunistes i ecologistes. La CUP vol la lluna en un cove. El President Mas no se surt del guió previst i no aporta res de nou. ERC fa temps que no aporta res de nou.
Ningú posarà una mica d’èpica, una mica d’alguna cosa? Ningú proposarà res nou o engrescador?

És tot tan previsible i avorrit que fins i tot ells badallen de mandra. Tan avorrit i previsible que fins i tot em trauen les ganes d’escriure...

El guió social sembla escrit: crisi, decadència, retallades, algunes protestes, futbol i distraccions, eleccions, crisi, decadència, manca d’oportunitats.

Apassionant!

dimecres, 7 de novembre de 2012

Torna el gran circ de la democràcia.



Ladies and gentlemen! Cordeu-vos fort els cinturons, agafeu alè i prepareu-vos per assistir a un dels més grans espectacles de la humanitat! El joc de les cadires a la màxima potència! Un brainstorming colossal! Les ments més brillants del país dissenyant campanyes apassionants!
Quins eslògans! Quines multituds extasiades que ens esperen! Veure’m llàgrimes d’emoció entre els assistents als mítings! Ens emocionarem més que amb l’Obama! El gran Obama que ha tornat a guanyar després no de haver fet gairebé res d’aquell món nou que va prometre. Qui recorda el Yes we can?

La senyora Merkel preveu 5 anys més de crisi, Joseph Stiglitz (premi Nobel d’economia) en preveu 15 més. Atur desbordat, baixades radical del poder adquisitiu, mig país hipotecat i esclavitzat per pisos que no valen el que la gent paga...Una misèria de present i un futur miserable!

Així, els paladins de la democràcia, els homes més preparats del país debatran com solucionar això en debats apassionants!

De fet, ens podríem saltar tota la campanya i anar directament a la nit electoral. Només cal veure si CIU treu l’absoluta o es queda a dos o tres diputats, bavejar amb la patacada història del PSC (després que Montilla, pallasso assalariat de per vida i amb un despatx pagat per haver estat president, digués que fer un referèndum era dictatorial i comparar el que està passant a Catalunya amb el franquisme, només espero el dia que s’ensorrin definitivament i es dissolguin. Maleïts botiflers!!), i escoltar les quatre bajanades que cada líder dirigirà a la parròquia.

De fet, tots guanyaran menys el PSC! L’únic que ha d’escriure un discurs perdedor és el senyor Navarro. CIU guanyarà perquè millorarà resultats després de les retallades i la gent està amb el President, ERC guanyarà perquè millorarà resultats i la gent comença a oblidar el nefast tripartit, el PP guanyarà perquè traurà algun vot més, els comunistes milloraran perquè vendran flors i naps i bestieses anti-crisi i no diran que són comunistes, Ciutadans guanyarà perquè millorarà resultats.

De fet, també perdrà SI perquè no entrarà i el Lopez Tena no dirà bestieses com que els resultats han estat molt dignes amb un entorn de vot útil a CIU.  La CUP no entrarà però dirà que han guanyat perquè han tret uns bons resultats per ser la primera vegada i muntar-ho tot en quatre dies.

Estic encuriosit per saber que farà Plataforma per Catalunya, les anteriors eleccions gairebé entren al Parlament (van estar-hi durant part de l’escrutini) sense que mai ho digués cap enquesta. No us heu fixa’t que no apareixen a cap enquesta? Que ningú en parla mai? Misteris de la democràcia i les seves censures...Tenen por que passi el mateix que a Grècia, on doblaran resultats els partits d’extrema dreta? 

Democràcia és una estranya paraula quan els ciutadans votem llistes tancades decidides pels partits polítics. Només apareixen als mitjans públics els partits polítics que ja hi ha al Parlament, així res canvia i sempre tot és el mateix. Suposats partits demòcrates no volen que el poble català decideixi el seu futur en un referèndum, que hi ha més demòcrata que donar la veu al poble?

Així, assistirem novament al gran espectacle de la imperfecta democràcia catalana. Apassionant!