dijous, 12 de desembre del 2013

Sorpresa!! Per primer cop a la Catalunya moderna els partits polítics fan un pacte d’estat!

El dia 12 de desembre de 2013 passarà a la història perquè els partits polítics catalans es van posar d’acord en alguna cosa. Per primer cop en la història moderna, van deixar de jugar al joc de les cadires i al tacticisme polític per posar-se d’acord en una qüestió de país. I no era fàcil.

Allò que sempre veiem fer als americans, als espanyols o als bascos, però que mai veiem fer a Catalunya, allò que semblava impossible ha succeït.

En gran part és mèrit de la ciutadania, que ha empès el procés de manera irrefrenable i ha portat els partits fins al límit. Ni que no volguessin, havien de posar-se d’acord, perquè el ridícul històric hauria estat de magnituds colossals i han entès que no podrien fer combregar la ciutadania amb rodes de carro durant més temps.

S’han posat d’acord tots els partits polítics catalans, ja que Ciutadans i el PP no representen Catalunya ni cap ciutadà que s’estimi mínimament la terra. Fan el joc a l’ocupant per treure’n rèdits personals, són els botiflers del moment.

El PSC s’ha immolat. Quedant fora del pacte està abocat a la residualització. Si aquest partit l’aguanten homes com Joaquim Nadal o Àngel Ros i dones com la Montserrat Tura, ara només els queda plegar i marxar. No tenen cap argument ni raó per seguir-hi ni un segon més. I amb ells, s’han d’endur els últims patriotes enganyats que embadocats per la nostàlgia seguien aquestes sigles.

Menció apart pel president Mas, pal de paller del procés. Repeteixo, en gran part és mèrit de la ciutadania, però políticament el president ha estat a l’alçada de les circumstàncies des que va entrar a governar una Generalitat absolutament arruïnada pel nefast tripartit. Sense la seva figura no es pot entendre aquest procés.

La seriositat i lideratge que imprimeix al procés mentre gestiona el govern d’un país arruïnat, són d’una potència brutal. Quan el president parla transmet confiança i imatge de líder i home d’estat. La resta de polítics seran millors o pitjors, però donen la imatge d’homes de partit, no de líders d’un país.

Tenim la gran sort que en aquests moments decisius Catalunya pot comptar amb el millor president des de la instauració de la Democràcia. Mas està a anys llum de Montilles o Maragalls, però també ha superat Jordi Pujol en valentia i carisma.

El que semblava impossible ha succeït un cop. I quan ha succeït un cop pot tornar a passar novament.

Mai la meta havia estat tan aprop i alhora mai havia estat tan difícil el recorregut per arribar-hi. Cal que tots sapiguem estar a l’alçada del moment històric que estem vivint.

Endavant Catalunya!


divendres, 22 de novembre del 2013

He d’anar al banc i ja tinc nàusees.



Com qualsevol mortal espanyol i català, he d’anar a la meva caixa, a Catalunya Caixa (quin nom més patriòtic), a resoldre uns temes. I em fa molta mandra i intento no trobar el dia per anar-hi.

Perquè? Perquè em fan ràbia. Perquè els tinc un cert odi. Perquè els pago una hipoteca d’un pis que val menys que el que em resta per amortitzar, jo només vaig comprar-lo per marxar de casa i fer la meva vida, com fan totes les persones de tots els països i com van fer els meus pares. Es veu que aquí això és paga amb cadena perpètua.  Després, van robar els pocs estalvis del meus pares amb l’estafa de les preferents.

I ara, he d’anar-los a veure. Entraré amb una pinça al nas i cara de fàstic, com qualsevol víctima que ha de tractar amb el seu botxí.

Com pot ser que aquí siguem tant i tant rucs? Perquè a la resta de països civilitzats ho han portat molt millor i només a Grècia, Xipre o espanya han robat els estalvis al gent? 

Perquè aquí la culpa no la té Madrid. Els polítics catalans cobraven sobresous bestials per estar als consells d’administració de les caixes d’estalvis. Anaven a una reunió, a signar i a cobrar! No els obligava ningú. I als consells d’administració dels grans bancs, caixes i empreses públiques també hi ha la quota de representants sindicals. Senyors que aixequem el puny als camarades proletaris cridant a favor del comunisme i la lluita de clases, i després tenen sous de 100.000€ anuals al consell d’administració de Bankia.

Fan un programa a la televisió sobre les condicions de les presons a l’Amèrica llatina i com hi viuen els espanyols. Es brutal com viu la gent. Han de pagar per viure, per menjar, per dormir... posa els pèls de punta. I la majoria d’espanyols son ex treballadors de la construcció o del sector turístic que han perdut la feina, i per no perdre la casa van decidir passar droga. 

El mateix patró un cop darrera l’altre. Demolidor!

Aquí, els polítics que han arruïnat els país estirant més el braç que la màniga, fent lleis absurdes, enxufant els familiars (recordeu el germà del carod de cònsol a Paris?),encara van amb xofer, cotxe oficial i sou públic. Els que hi ha fan el que poden però tampoc són molt millors. Els sindicats són uns venuts que llepaven i llepen caler de tot arreu. Els bancs i banquers han estafat a tot deu, s’han posat sous desmesurats i paguem la festa pujant els impostos.

El diner públic ho arregla tot!!!!

Mentre, la gent perd la feina, veu retallats els seus drets i llibertats, moltes famílies no tenen ingressos, perden les seves llars, el jovent emigra per buscar-se un futur... I jo em pregunto...que collons ha de passar perquè de veritat la gent s’organitzi i enviï aquest sistema a la merda?

Si és tant clar que el sistema no funciona, és injust i no hi ha cap alternativa dins el sistema perquè tots estan igual de podrits...perquè no passa res?

Potser no hi ha alternativa? Potser és la menys dolenta de les solucions? El mal menor?

No ho se, però no pot ser que anar al bar a mirar el futbol i discutir sobre el Messi i el Cristiano Ronaldo curi tots els mals d’aquest país.

divendres, 15 de novembre del 2013

Vaga general!! Col•lapsem espanya!!



Alguns acusaven Artur Mas de messiànic durant la campanya electoral! Doncs si l’Artur era messiànic, suposo que l’Oriol ja és tota una deïtat!!

El nou Deu de Catalunya! L’escollit pel destí per portar el seu poble cap a la llibertat, obrint el mar amb un cop de vara o fent una vaga general! L’home que aconseguirà que un partit independentista que va pactar amb espanyolistes i va arruïnar el país i va caure en picat les darreres eleccions, remunti fins a guanyar i ser el president!!

L’Oriol ha seduït tothom! És un crack! Un gran historiador amb un discurs carismàtic. Poc importa que no sigui home d’empresa i la seva trajectòria laboral sigui tan minsa com la de qualsevol polític, funcionaris i homes de partit. És l’escollit! És el Neo de Catalunya! Ens ha despertat a tots de la connexió al Matrix madrileny!

Si fa dos dies comento en públic que la manera d’arribar a la independència és fer una vaga general d’una setmana, per arruïnar-nos i així fer mal a espanya i fer pujar la prima de risc per inquietar el creditors, crec que tothom m’hauria crucificat. Estic convençut que molts militants de ERC i les esquerres en general haurien dit que això només faria que minvar els recursos dels més desafavorits, que posaria en perill la continuïtat de moltes empreses i llocs de treball en un moment molt delicat i idees per l’estil amb un bla bla bla de manual i pamflet molt convicent.

Però ho diu el senyor Junqueras... i miracle!! Tothom ho troba bé! Aquest matí feia l’enquesta entre militants de ERC. Tots i cadascun d’ells troben magnífica la idea! La troben encertada, ben pensada i evident! Com pot ser que ningú ho hagués vist mai?

Col·lossal! Aquest senyor ha aconseguit que el que digui ell, sigui del calibre que sigui, sigui el que pensa Catalunya! Endavant! Feu vaga i perdeu tots calers, que jo m’ho miraré assegut des del cotxe oficial!

Si l’any té 52 setmanes, en una setmana construïm un 1,92% del PIB català. Això seria discutible, perquè també fem 4 setmanes de vacances l’any i una setmana productiva normal llavors produiria el 2,08% del PIB català. Sigui com sigui, amb moltes empreses amb ERO’s, números vermells, llocs de treball en perill i una misèria generalitzada brutal, fer una setmana de vaga i renunciar a un 2% del PIB, bo per l’economia no serà.

No seré jo qui es posi a quantificar quans diners es perdran, quantes empreses o llocs de treball rebran un cop de gràcia o quanta gent que no arriba a final de mes encara hi arribarà menys. Però segur que fer vaga no servirà perquè més gent arribi a final de mes o per crear llocs de treball. Això segur!

Com també s’hauria de preguntar la nostra deïtat, el gran Oriol, de què servirà aquesta vaga? Pot garantir algun resultat? Perquè si una manifestació de un milió i mig de persones o la Via Catalana, de moment no han servit per res, caldria mirar si es bo demanar tants sacrificis a la gent a canvi de ves a saber què.

És tan bo aquest senyor, que sap com no fer retallades l’any vinent sense pujar els impostos (la pujada de taxes que es prepara es brutal) i demanant que el govern no es vengui pisos de protecció oficial per quadrar els números!

És tan bo, que ha aconseguit que el partit hegemònic al poder a Catalunya, amb dos nefastos tripartits i dos governs de CIU donant suport al govern, no estigui relacionat amb la ruïna del país per una nefasta gestió ecònomica duran el tripartit i ni amb les retallades que ha de fer CIU per intentar que el vaixell no s’enfonsi.

És tan bo, que després de tot el que va fer ERC per la independència dins el tripartit (ningú recorda el nacionalisme de pluja fina? Ningú recorda que llavors calia prioritzar l’eix social?), o sigui res, ara sigui vist com l’únic que la pot aconseguir. Quan l’Artur Mas, ha estat el primer president de la història del país en promoure i lluitar amb majúscules per aquesta idea i presentar-se a unes eleccions defensant-la.

És tant bo, que ha fet oblidar que el seu partit va fer president de la Generalitat un senyor espanyolista i unionista com pocs.

Oriol!! Tu seràs el far que il·lumini el camí! El guia del nostre destí! Converteix-me a la teva fe, perquè ara mateix sóc un descregut. 

Vull ser feliç! Vull creure que la futura Catalunya serà un oasi perquè Madrid té la culpa de tot! Vull creure’m que cada català deixarà de pagar 2.500€ anuals en impostos (no se com ningú es pot creure això) que és el que Madrid ens espolia dividint un total per un nombre d’habitants. No vull saber quan cobren els presentadors de TV3! No vull saber quan ens costa en diner públic cada capítol del convidat o de Crackovia (personalment trobo que d’un nivell baixíssim!). Vull creure que la Terribas és una persona honrada!

Oh Oriol! Fes-me ballar al so de la teva verborrea! Sedueix-me perquè estic perdut! Diga’m que m’estimes encara que sigui un somni! Diga’m que m’estimes perquè m’ho vull creure!

dijous, 31 d’octubre del 2013

El nou Decret de com fregar-se el cul.

Tot ciutadà català acaba fent per alguna raó o altra algun curs de formació, capacitació o reciclatge d’aquests tan ben fets on tothom badalla. Sigui de riscos laborals, primers auxilis, manipulació d’aliments, tots passem per això. Llei de vida!

Sobta veure com tothom ho fa per obligació i amb apatia, fins i tot el professor. I moltes vegades sobta veure el baix nivell, la imprecisió, les contradiccions i l’impossibilitat de complir amb les lleis.

Les lleis, fetes per diputats en molts casos analfabets en el tema que regulen, estan normalment molt allunyades de la realitat i són d’impossible compliment.

A Catalunya, a més, ens agrada fer moltes lleis i regular-ho tot, coartant moltíssim la llibertat individual (ja no podem ni decidir de quin color pintem la façana de casa nostra, això si tenim casa i diners per pintura), però això ja ens agrada perquè la culpa la donem a Madrid.

Aquesta mania de fastiguejar la gent amb lleis absurdes, es corregirà amb una Catalunya independent o encara ho exagerarem?

Jo ja veig el nostre gran futur! El Parlament aprova el Decret 10/2015 de com netejar el pompis i l’anus després de defecar!

Començaríem amb un preàmbul de declaració de bones intencions i els objectius del nou Decret, tacar menys els calçotets i calces i estalviar paper i aigua per netejar. Per uns culs més nets i sostenibles!! Seguidament, el típic glossari amb les definicions dels mots més utilitzats en el cos del redactat amb la seva definició (caca, caqueta, cagarrina, diarrea, brut, tanga, derrapada, pet amb cua...)

El cos del redactat tindria el següent articulat:

Articles de l’1 al 5. Divisió en categories del tipus de defecació, segons el seu grau de solidesa, consistència i viscositat. Tipus de roba interior permesa segons tipus de defecació i freqüència de la defecació. Mides i densitats de pel permeses.

Articles del 6 al 15. Nova normativa i característiques tècniques a complir pels sanitàris, bidets i wc. Calendari de substitució dels antics models pels nous. Nova normativa a complir pel paper de wàter. Tipus i classificació dels papers de wàter permesos a Catalunya. Limitacions de superfície de paper que es poden utilitzar segons cada tipus i freqüència de defecació segons sexe, edat, raça i estat civil.

Articles 16 al 25. Tècnica de la neteja manual de l’anus i superfície perianal en el sexe masculí. Tècnica per a dretans. Tècnica per a esquerrans. Tècniques en casos de mobilitat reduïda, obesitat, nens i ancians. Reglamentació de la pilositat segons densitat i mida del pèl. Consells de depilació per estalviar paper.

Articles 26 al 39. Tècnica de la neteja manual de l’anus i superfície perianal en el sexe femení. Tècnica per a dretanes. Tècnica per a esquerranes. Tècniques en casos de mobilitat reduïda, obesitat, nens i ancians. Reglamentació de la pilositat segons densitat i mida del pèl. Consells de depilació per estalviar paper lligat també amb la depilació genital i la menstruació.

Articles 40 al 46. Situacions d’emergència. Casos d’actuació en les problemàtiques més freqüents: manca de paper de wàter, pets amb cua que taquen roba interior. Tècniques de posterior neteja manual.

L’article 47 d’obligació de treure’s els anells de casat entrarà amb clara contradicció amb l’article 8 d’obligació de fregar-se el cul en qualsevol cas i estat civil i amb l’article 3 on diu que no hi haurà diferències d’higiene anal amb motiu de raça, sexe o estat civil (sempre cal deixar el marge per a que es diverteixin els advocats).

Articles del 50 al 55. Règim sancionador i d’inspecció. Establiment de com funcionarà la revisió de la neteja del pompis, administracions encarregades de fer-ho, valors de les sancions segons el grau de brutícia i procediments especials.

Articles 55 al 60. Funcionament, preus i periodicitat de la ITV anal, una revisió de neteja i estat anal de tot català major d’edat cada quatre anys. L’empresa encarregada de fer-ho, sense concurs públic previ, serà d’un parent del president de la Catalunya independent.

Articles 60 al 70. Regulació de l’obligatorietat de cursets cada dos anys de reciclatge de la neteja de pompis. Regulació del sistema de certificació de les empreses que podran donar aquesta formació (també totes de parents dels polítics de torn).

 Així, com en tota legislació progressista i no intervencionista, s’arribarà a uns objectius de clara millora de la situació prèvia.

Es preveu que pel 2025 s’hagi triplicat el preu del paper de wàter i dels inodors (pels canvis per adaptar-se a la legislació). Un ciutadà normal passarà de gastar-se una mitjana anual de 20 € en paper de wàter a gastar-se 60 € anuals en paper de wàter, haver gastat 3.000 € en adaptar cada bany de la llar a la normativa, gastar  50 € cada dos anys en cursos de reciclatge i 80 € cada quatre anys en la ITV anal. Sense comptar en la creació d’una Direcció General per la Protecció Anal amb un cos de 500 funcionaris especialitzats en inspeccions i sancions.

Ficció?? Hi ha alguna llei que no acabi així?

Us provoca això alguna rialla? Analitzeu unes quantes de la darrera legislació del Tripartit (Joc i espectacles, mobilitat generada, animals de companyia i mascotes....) i són d’aquest estil i nivell d’estupidesa amb resultats com els que explico.


Perdó si he insinuat que Catalunya no és perfecta i la culpa de tot no és de Madrid i l’endemà de la independència no viurem al país de la piruleta. Sóc igualment independentista, eh?

dilluns, 14 d’octubre del 2013

La majoria silenciosa són quatre gats.

Dissabte és una dia que passarà a la història de la gran nació espanyola! La gran manifestació convocada pels catalans que se senten espanyols o només espanyols, la rèplica a la cadena humana de la diada, va reunir la xifra escandalosa de 15.000 persones tirant llarg.
Una fracàs. Una absoluta misèria. Ho definiríem de paupèrrim i encara seríem generosos. I això comptant fatxes arribats en autocar d’arreu d’Espanya.

Quina lectura en fan el líder de Ciudadanos (compte amb l’Albert, que és molt millor polític que en Navarro i l’Alicia i serà la tercera força al Parlament) i els del PP? Criticar al PSOE per no ser-hi (més misèria partidista, vots que són cadires!) i declarar que això ha estat un gran èxit i que per fi la majoria silenciosa parla.

Majoria? 15.000 contra 2.000.000?? Es pensen que no sabem comptar? Ens tracten d’imbècils?

Sembla, que si Catalunya va a una i es manté unida, aquest cop si! Aquest cop ens en sortirem i deixarem endarrere els ridículs històrics! I veig la llum!!! Si que podem!!! Alegria i eufòria!!

I llavors, una monja i un senyor gran que es declaren anticapitalistes i expliquen les coses com si tots fóssim imbècils, fan un partit nou. Com el Laporta o en Carretero, fan un partit nou i demanen fer una gran coalició sota les seves sigles! CIU, ERC, veniu sota la meva bandera a fer-vos anticapitalistes!!

Anticapitalisme? De que parlem? Prohibir la propietat privada? Requisar empreses com els anys previs a la guerra civil? Granges col·lectives? De què parlen?? Que ho expliquin d’una vegada!!

I per l’altra banda, veus com beatifiquen centenars de màrtirs a Tarragona, suposo que molts arribaran a ser sants, un cop es comprovi que van realitzar dos o tres miracles en vida!

Com poden condicionar les nostres vides les llegendes i contes de pastors de fa 2.000 anys? Com es pot ser tant i tant retardat?

Durant la Segona República, manava a Catalunya una coalició de 17 partits d’esquerres que van començar a expropiar coses i tot va acabar en guerra. Sembla que anem per aquest camí de radicalització dels dos bàndols i cap consens, cadascú té la seva solució i fa un partit nou.

Josep Piqué, l’única persona del PP català que té un dit de front ha dit, seria catastròfic que ERC arribés a la Generalitat, les altres vegades tot ha acabat en un desastre. Un punt de raó té, una guerra i la ruïna del país per 50 anys no són objectius fàcils d’aconseguir i prou que ha estat així.

No se com acabarà tot això, però quan 15.000 són majoria i tothom es queda tan ample...pot passar de tot!

I llavors marxa l’eufòria i m’esgarrifo de veure, que en part, tornem a estar als anys previs a la guerra civil, misèria econòmica i tot de genis sense cap coneixement de la matèria per solucionar-ho.  I em venen mals pensaments, i pors... i només hi veig una solució...sort que torna el futbol!! Intoxicació d’ignorància en vena i a seguir!!!


Que gran que ets Barça, idiotizant un societat fins a límits brutals!

dimarts, 1 d’octubre del 2013

This is Spain "Me llamo Benjamín Serra, tengo dos carreras y un máster y limpio WCs en Londres"

En aquesta merda de país caspós, inculte, conservador i on no funciona l’ascensor social ni existeix la igualtat d’oportunitats, ara de cop, han descobert la precarietat. Unes declaracions molt normals i d'un fet que fa anys que succeix, ens fan redescobrir la sopa d'all.

Un noi amb dues carreres i un màster ha anat a treballar a Londres perquè aquí hi ha un 60% d’atur juvenil i no hi ha plan de res. El noi es queixa que va rebre un Premi Extradordinari de fi de carrera a ambdues llicenciatures i ara s’ha vist des de fora, netejant la merda dels altres en un país estranger i s’ha vist tocant fons.

La realitat a la vida real és molt puta. La realitat no es pot vestir amb eufemismes de discurs políticament correcte. Quan marxes no vas a viure una gran aventura, a aprendre idiomes i a viure com casa els pares. Emigres! I això és molt puta. Que si als espanyols els veuen com una plaga, que si treballen als pitjors llocs... On treballen aquí els romanesos? I molts tenen carrera! Que ens sap gaire greu això a nosaltres?

Però què és pensava la gent? Que a l’estranger rebrien els espanyols amb els braços oberts i esperant donar-los els millors llocs de treball? Com si allà no hi hagués problemes d’atur pels autòctons.

Part de culpa és de la societat, de pujar canalla molt malcriada i sobre protegida que no sap fer res. Massa pares pensen que refugiant el seu fillet darrera un títol ja ho tenen tot fet, que serà un triomfador i viurà la mar de bé. El protegeixen de la vida i del patiment. No entenen que és més útil que el seu fill tingui caràcter, sàpiga encarar els problemes, tingui carnet de conduir o sàpiga cuinar que no pas un títol universitari. La gent ha de viure la vida, guanyar, perdre, equivocar-se, aixecar-se, tot això forma part d'un aprenentatge i d'un creixement personal que no es valora amb papers però et dóna les eines per tirar endavant.

Tots els pijoprogres s’estan adonant que la seva il·lusió mai ha existit. Fills consentits i vagarosos que sort en tenen dels calers del papà i la mamà. El pare es director de banca i té un patrimoni de varis milions d’euros, i mentre espera heretar el fill viatja pel món i munta un taller super cool per fer ioga. Baaaaaahhh!!!! Igual que la generació dels hippies!

En aquest país amb una ciutadania sense poder adquisitiu, endeutada i sense aspiracions ni oportunitats de millora, només viuen bé els de pares rics o els que tenen terres per cobrar la PAC. Això és progrés! Això és un país amb futur!

Aquí som els reis de les esquerres, del bonisme, del papers per a tots, de l’escola de jugar i sense disciplina...i després ens queixem que el món es competitiu i ens fa plorar. I després al·lucinem per no ser competitius i per no poder seguir vivint com uns mimadets. I després no entenem perquè altres països, que si que funcionen, no ens tracten igual, acollint-nos i donant-nos facilitats.

I ens hem fotut una hòstia...una hòstia...que dura que ha estat la caiguda!

Però igualment, el món s’està revolucionant per moments. Als EUA envien 800.000 funcionaris a casa, de 2.1 milions de funcionaris perquè no s’han posat d’acord per elevar el sostre de deute. Brutal! Tanquen els parcs nacionals. Dead Valley, Grand Canyon del Colorado, l’Estàtua de la Llibertat. Osti nen!

I aquí, el PP amb majoria absoluta injecta gas en unes falles davant les costes de Tarragona i València. I curiosament hi comencen a haver terrotrèmols. Molts terratrèmols a diari i de magnituds cada cop més importants.

I rient-se totalment de la intel·ligència de la gent, ens diuen que no té res a veure. La persona mentalment més simple de la història de la humanitat pot veure la relació causa-efecte claríssima entre els dos fets.

País de vòmit, notícies que produeixen nàusees.

dijous, 26 de setembre del 2013

Debat de tonteries generals.

Em centraré en el debat de política general que ocupa aquests dies, com a gran tema d’interès per la redacció d’aquest article.

Del Barça del senyor Martino ni en parlo, perquè no em fa ni fu ni fa i cada dia me la porta més fluixa aquest esport de nens queixiques milionaris. Milions d'euros els haurien de guanyar els triatletes o ciclistes, que almenys pateixen una mica. Cada xorrada d’aquests semi-esportistes és noticia en un país amb un 26% d’atur i amb centenars de milers de llicenciats amb idiomes sense possiblitat de progressar.

Quin sentit té el sistema si la teva feina no et permet viure amb dignitat? I que fem? Indignar-nos perquè al Madrid li xiulen un penal inventat al minut 96, com si això no passes tres cops l’any desde fa dècades.

Així, distrets amb tonteries, ens va com ens va.

Tornem, que em desoriento. El debat de política general. Doncs això, tema que sacseja el país després de l’11 de setembre! Després de la gran manifestació, la gent frisa per escoltar polítics amb traje explicant en un discurs llarg, buit i aborrit el mateix de sempre.

Perquè tot serà com sempre. Mas explicarà tot el que ha fet bé (que és molt i molt) i no dirà res del que fa malament. Junqueras explicarà que està d’acord amb moltes coses amb Mas i el renyarà per unes quantes, i no dirà mai que ERC també estava en aquell tripartit que va arruïnar el país per dècades.

Pere Navarro reivindicarà els tripartits, evidenciant que és un talp infiltrat per acabar d’enfonsar el PSC amb aquesta tàctica de dir exactament el que ningú vol sentir.

El PP i Ciutadans ho trobaran tot malament i bramarant que cal bombardejar Catalunya cada 50 anys i que ja va tornant a tocar.

ICV i la CUP explicaran qualsevol deliri sense fonament, com que cal potenciar el comerç just, abolir el deute extern, impulsar el dret a decidir del Tibet o Palestina, anar a fer una cadena humana a la Caixa (amb qui tenen crèdits)...

Cadascú fa el seu paper de l’auca, i cadascú acontenta els seus hooligans radicals.

Crec que per estalviar, i davant de la immensa previsibilitat de tot plegat, els partits han acomiadat els assessors i en tenen un de comú. Aquest personatge, ja escriu els discursos per tots el partits, les rèpliques i les contra rèpliques. Així estalvien i queda l’argument més compacte, al venir tot d’una mateixa ment pensant.

Mentre, els aturats joves i grans, els desnonats, els qui no veuen sortida a tot això, els cada cop més pobres ciutadans de Catalunya, no veuran reflectida cap de les seves misèries al debat.


Només política de paperera i contenidor! 

Un cop va haver-hi una excepció, quan l’any passat i davant la sorpresa general, el president va convocar eleccions. Un oasi dins el desert de quitrà fos! A veure si algú ens sorprèn convocant un referèndum i posant-li data!!

Què tampoc seria tan difícil fer el que demana la gent!