dilluns, 18 d’abril de 2011

Miente Pinocho, miente!

And the Oscar goes to… Mr Zapatero!!!

Amb aquesta frase, l’acadèmia ha premiat el senyor Zapatero pel seu paper de mentider compulsiu i còmic ignorant en el brillant film “ Legislatura 2008, del pleno empleo a la intervención”. La competència amb Santiago Segura i el seu Torrente ha estat ferotge, però la cara de joker i l’atrezzo gòtic de les seves descendents (no pot fer que es canviïn ni per visitar l’Obama? Ni a casa seva pinta res aquest tio?) han fet decidir el jurat.

Diu el mite, que quan el timoner de la Moncloa pràctica un cunilingus, la Sonsoles li crida “Miente ZP, miente!!”. Per si li creix el nas igual que al Pinotxo.

Però alguna cosa deu tenir aquest senyor, que s’aferra al poder després de mentir en públic un i altre cop, sense que ningú el sàpiga treure de la cadira. Ahh!! Les cadires!!

El novembre de 2003 amb el Palau Sant Jordi ple, una minúcia, Pinotxo digué “Donaré suport a la reforma de l’Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya”. Impecable. La mentida feta en públic, que més a perjudicat Catalunya els últims...100 anys? Algú havia promès una cosa davant de tanta gent i ho havia incomplert d’una manera tant flagrant? Almenys abans no ens enganyaven, l’endinyaven directe i fot-li que es català.

A l’abril de 2008, l’endeví ZP va vaticinar “estem segur que superarem a Alemanya i Itàlia en renta per càpita d’aquí a dos o tres anys. Els agafarem. D’aquí al 2010 els podem superar fàcilment”.

Aixxx...com comentar això, no saps ni per on agafar-ho! La senyora Merkel hauria de venir aquí, mirar els BMW que porten els pagesos amb la PAC que els paguen els alemanys per fer l’agricultura més competitiva, mirar les bestieses que s’han fet amb els seus fons de cohesió i després agafar-lo pels testicles.

No li han dit mai a aquest senyor que no s’ha de mossegar la mà que et dona de menjar?

El setembre de 2007, més afirmacions ratllant l’irracional “el nostre sistema financer i les nostres institucions col•lectives són dels més solvents del món” i “en aquesta Champions League de les economies mundials, Espanya és la que més partits guanya, la que més gols ha fet i la menys golejada. Aquesta és la realitat”.

A part dels rànquings de consum de cocaïna per càpita, de bitllets de 500€ circulant en negre i de percentatge d’atur juvenil (ratllant ja el 50%), Espanya no lidera res més. Potser el rànquing de descrèdit internacional? I nosaltres encadenats a ser partícips d’això...

I per acabar, sobre la petita crisi que tenim al damunt, al febrer de 2008 i abans de les eleccions generals “No estem en una crisi econòmica. No hem d’ignorar que passen coses, però no cal exagerar”. I sobre l’atur, una de les seves perles més brillants “el nostre país té condicions en aquesta legislatura per arribar a la plena ocupació”.

Impressionant!! Record de parats darrera record de parats. Anem cap als 5 milions. Més del 20% de la població en edat laboral. Impressionant. La ignorància al poder es factible en moments en que el vent va de cara, quan hi ha problemes i toca prendre decisions, el temps posa tothom al seu lloc.

El 2009, sobre l’estat del benestar va declarar “no retallaré els drets dels treballadors”.

Tots a tremolar! Això no ha fet res més que començar! Cordem-nos els cinturons, ben amarrats i anar estrenyent fins l’asfixia!

Quin personatge! Brillant embaucador, paradigma màxim del principi de Peter, ésser bufonesc de rialla malèvola, s’ha rigut de Catalunya fins l’extrem i ningú ha fet res per tallar-li les ales i fer-lo baixar dels altars.

D’aquí una anys, això s’estudiarà als llibres d’història. Si és que hi ha llibres d’història i algú per llegir-los.

divendres, 15 d’abril de 2011

Fem les maletes?

Vivim enmig d’una immensa pandereta. Ni vaixell, ni capità, ni timó, ni tripulació ni res.

Portugal acaba de ser rescatat com a país. Un país sense solvència, que no podia pagar els deutes ni endeutar-se més per pagar les nòmines i seguir rutllant. Després de mesos de negatives oficials al fet, s’ha consumat.

Abans es va negar reiteradament, que caldria cap tipus de rescat. Primer a Grècia, després a Irlanda i ara a Portugal. És va negar mil vegades, i sempre ha acabat passant.

Des d’Anglaterra, Alemanya i Estats Units fa mesos i anys que es parla dels països amb problemes, els PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia, Spain). Doncs bé, la resta de porcs ja els ha portat al l’escorxador! Només en queda un per degollar, i com en els casos anteriors, nega que serà portat a fer llonganisses.

I si algú vol saber la meva opinió, com en els casos anteriors, passarà per l’escorxador tard o d’hora.

Però tranquils!! Aquí tenim el senyor Zapatero, un personatge que no sap ni el que és una regla de tres i mai havia d’haver passat de conserge (amb tots els respectes pels conserges) al timó d’una espècie de país. Sort en tenen que encara els queda una colònia per sagnar! Sense Catalunya per pagar la festa, fa temps que “l’Imperio” hauria caigut. Més endavant, en un post ben parit i amb la participació d’experts d’una comissió pagada amb diner públic, analitzarem totes les mentides i falsedats que en Pinotxo ZP ha bordat aquesta legislatura, però només cal veure una cosa: sempre que fa un vaticini succeeix just el contrari.

No en té prou en essent corregit constantment pel Banc d’Espanya, l’FMI o qualsevol organisme internacional sobre les seves previsions, ell mai deixa de mentir! Posa un ZP a la teva vida!

Sembla un president de club de futbol, quan després de sis derrotes ratifica l’entrenador per fer-lo fora l’endemà. No té credibilitat.

Si el senyor ZP diu que no passa res i no serem intervinguts, no ho dubtin, apostin tot el que tenen que hi haurà una intervenció durant aquest any o el següent. No poden perdre senyors!

Ahh!!! Els alemanys!! País poderós amb ànsies d’expandir-se... la història els havia deixat com el país que es pensa que pot guanyar sòl contra el món a cops de bastó, però després era un “fake”, perquè les guerres mundials les perdien totes.

Ara han vist que era més senzill ocupar Europa! Simplement han de fer el que saben fer, ser eficients, dinàmics i productius... i deixar que governs de pandereta i timoners de pa sucat amb oli vagin enfonsant països... perquè qui paga mana. I els diners els tenen ells. I tothom els deu diners a ells. I amb interessos. Sense cap soldat, aviat mitja Europa serà seva.

Fem les maletes? Si ens posem pessimistes hi hauria motius: natalitat mínima, població envellida i cada cop més, anys i anys amb baixades de preus i salaris (en parlem el 2017 si no s’ho creuen), conflictes socials a la vista, a l’horitzó no s’albira res similar a algú que sàpiga que fer, crisi energètica, canvi climàtic...

És d’aquells dies que no se si tallar-me les venes o deixar-me-les llargues...tot i que és primavera i la sang altera...

dimarts, 5 d’abril de 2011

La primavera

Ja ha arribat la primavera, que la sang i els sentits altera! En aquesta època de llum, de dies que s’allarguen, de pells que reben els primers rajos de sol en mesos, de tornar la jaqueta a l’armari, de tiretes i escots, d’al•lèrgies i astènies, en aquesta època, la gent és feliç i oblida les seves preocupacions.

Si fa tres setmanes tothom es posava les mans al cap per la catàstrofe del Japó, la guerra de Líbia, les retallades del senyor Mas, l’atur i el rescat bancari (alies opa hostil d’Alemanya), avui la gent parla del sol, de fer una escapada a la platja, de relaxar-se, d’aparellar-se.... ahhh!! La primavera!!

L’atur arriba a màxims històrics en la legislatura del “pleno empleo”. Ningú recorda que ZP prometia atrapar el renda per càpita França i Alemanya....la Champions League de l’economia deia... i també deia que “aprovaria el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya”...sociates pinotxos...

I ara en ZP plega. I cada cop més aturats i més a prop de l’abisme. I l’oposició es queixa de les retallades, total, ells feien bons patriòtics per tapar forats i anar gastant en xorrades.

Però això no importa quan surt el sol, es desperten les hormones i es pot anar a la terrasseta al vespre. Pa i circ, Barça-Madrid i primavera!! Què més es pot demanar?

Sort en tenim que els polítics no poden controlar el temps o les estacions de l’any. Sinó, ja les haurien fet malbé i viuríem en un hivern apocalíptic o en una immensa sequera a quaranta graus a l’ombra.

Perquè un dia de primavera, fins i tot el Garcia Albiol et cau bé. Pots escoltar l’Esperanza Aguirre sense fer una ganyota, o trobes interessant la sonoritat de la retòrica d’en Carod Rovira o el Xavier Trias. Perquè tot es veu d’un altre color!

Qui sap, però si el tripartit hagués convocat les eleccions a la primavera i no al novembre... Iceta President?

Perquè un dia de primavera et desperta simpatia que a Castelló inaugurin un aeroport sense avions on només es fan “afters” (plagiant la idea d’Alguaire 135 Techno Club). Perquè un dia de primavera l’Sporting es ventila el Madrid i et fa pena el Mourinho (o no).

Perquè el bon temps ens beneeixi amb l’alegria que fa falta per aguantar el dia a dia (rodolí).

PD: Rossell dimissió!

divendres, 1 d’abril de 2011

Reflexions vàries.

- El “30 minuts” del diumenge va ser interessant. La generació si-si, joves que estudien i son emprenedors. Una reflexió comú en tots ells, aprenien més de l’entorn familiar i dels contactes que a la universitat o batxillerat.

Quan és tan evident el fracàs del model d’ensenyament actual, el d’abaixar el nivell, diluir el contingut i permetre que tothom avanci cursos (amb aquell ja eliminat, progressa adequadament). Cal canviar professors? Deixar-los treballar? Són els millors, són vocacionals? No canviar més les lleis i donar estabilitat? Canviar-ho tot? Pública o privada? Que en sàpiga que decideixi alguna cosa ja, i posi el debat a la opinió pública.

O maregem la perdiu amb els 80, els 100 Km/h, o qualsevol collonada major?

- Davant la crisi de les esquerres a tota Europa, els faré gratuïtament una feina del seu aparell de “think thank”. Abans les esquerres eren divertides, transgressores, anaven a veure porno a França, s’associaven al sexe lliure, la llibertat, l’ecologia, eren guais...

Ara les esquerres prohibeixen fumar, córrer per la carretera, apugen impostos, baixen el límit del control d’alcoholèmia, fan més i més lleis i s’associen a la política de la subvenció i la vagància. Cauen igual o pitjor que la dreta. Si sumem que com a gestors solen ser bastant més ineficaços...

Que venguin alguna cosa divertida. Que els metges receptaran sexe contra l’ansietat i la depressió, es faran borses de voluntaris i així hi haurà menys baixes, es receptaran menys medicaments i pujarà la moral i l’autoestima del país. Una mica d’imaginació, que tot es tan gris, mediocre i uniforme que fa por aquest món. Tan de bo la Maria Lapiedra surti alcaldessa de Les Borges Blanques!

- I per acabar... el senyor Rossell i el seu pronòstic del 5-0 el dia que l’equip de basquet cau eliminat i no arriba a la Final Four del Sant Jordi. Aquest senyor d’on l’han tret? Té tan poc nivell i carisma que espanta... i no em digueu que té la culpa en Peter, això ja ho sabem tots.

Això ho fa el senyor Laporta i ja l’haurien portat als tribunals.

Esperem que la primavera porti llum i esperança.