dilluns, 14 d’abril de 2014

L’herència: Barça i Tripartit.

L’herència és un premi o una càrrega que reps a la vida, provinent de les mans d’un altre. Heretes cases, pisos, deutes o situacions dels teus familiars. Heretes gestions, deutes, superàvits o situacions dels antics gestors de l’empresa, partit polític, càrrec públic, associació o ONG on entres a treballar.

Si el que diuen els experts és veritat, que els rics cada cop són més rics i els pobres cada cop més pobres, que el poder s’acumula i anem cap a una oligarquia, heretar coses bones cada cop és més important. Es veu, que cada cop importa menys la vàlua d’una persona, la seva capacitat o les seves habilitats. Si heretes una bona quantitat sempre viuràs millor que el més emprenedor i capacitat dels mortals.

Personalment crec que això és una veritat com un temple, i que s’ha tornat molts segles endarrere, quan el millor negoci era un bon casori. No trigarem a veure novament matrimonis acordats entre els pares (compte amb la primícia que deixo anar) per fer patrimoni.

Avui és notícia que per primer cop un govern de la Generalitat destina més diners a pagar deute que a pagar serveis sanitaris. I tothom es posa les mans al cap!! Ens roben! De Madrid ens roben!!!

Autocrítica 0. Ningú dirà, ens hem fet trampes al solitari. Vam votar un sistema de finançament (injust, però votat i aprovat, amb pressupostos recolzats per partits catalans). I després, del que se’n rebia deu, en gastàvem quinze amb la excusa que de Catalunya se’n recaptaven, catorze, quinze o setze. Qui sap.

Així, l’herència de la pèssima gestió econòmica del Tripartit llastrarà durant dècades als ciutadans de Catalunya. Hi ha factures fins més enllà del 2.100. El senyor Carod, tant d’esquerres, és un dels pallassos que han fet que el meu net hagi de pagar les seves festes.

I això és el que passarà. Anys i panys d’impostos alts per pagar deutes, no per tenir uns millors serveis. Llastimós. I tot i així, la gran i sabia massa, els opinadors i els votants de les esquerres, autocrítica 0. Tothom té culpa, dreta, bancs, economia mundial, el sistema, tothom! I les esquerres i sindicats, dels que més, per predicar el contrari del que feien.

Barça. Autocrítica 0. Des del primer dia me declarat Laportista convençut (el personatge em cau simpàtic i li perdono els excessos) sobretot pels resultats de la gestió. Va rebre una herència desastrosa. Un club arruïnat, al pitjor moment de 100 anys d’història i amb una plantilla de merda que feia 4 anys que no guanyava res.

Quan va marxar, hi havia el millor entrenador del món, veníem de guanyar els sis títols, fent la millor temporada de cap equip en la història del món. Teníem els millors jugadors del món. Havíem guanyat dues Champions.

Va arribat un incompetent gelós. Un comissionista. El primer dia ja vaig dir que enfonsaria el club, no es pot manar el Barça sense amor i passió, no és pot dirigir aquest club només per revenja i guanyar diners. Vaig dir, aquest senyor només ha vingut per fitxar brasilers i comissionar. Pam!! Em sap molt greu que el temps em doni així la raó.

Ens rèiem del que havia pagat el Madrid per Bale. No creiem els seus diaris quan deien que nosaltres havíem pagat més per Neymar.

Pam! Tenien raó. El jugador va valer 18 milions d’euros, pagats al seu club. Fins al 100 milions d’euros, tots a repartir. I llavors va el valent i plega.

Havent-se carregat l’escala salarial (que deuen pensar Messi, Xavi o Iniesta del sou del Neymar?), debilitat enormement l’equip amb una no renovació i una deplorable política de fitxatges, havent posat un retardat com Zubizarreta (home de palla pel ruc que és, segur que és tant poc espavilat que és l’únic que no va comissionar del cas Neymar) per poder fer el que la Junta volgués... Al final? Mans negres, mans blanques, la FIFA ens roba, Madrid ens roba.

Autocrítica 0. El capítol amb la FIFA és brutal. Hi ha una llei, et demanen que aportis proves, no les aportes i demanes que canviïn la llei. Quan et sancionen, tot és un complot!! Amb pressions a la Federació Catalana perquè tramités les fitxes dels jugadors tot i els avisos de no complir la llei. Brutal.

Herències. Hi ha qui com Laporta, rep una herència nefasta i la transforma en un punt àlgid històric. Capacitat i lideratge.

Hi ha qui com Rosell, rep una herència magnífica i deixa un desastre. Enveja, rancúnia i incapacitat. La història el recordarà com el perdedor que és.

Hi ha qui com el Tripartit, rep un país amb una magnífica salut econòmica, però per lluites internes salvatges (jo vull robar més, no jo, que si el germà, el cunyat...) de tres partits dirigits per personatges que mai havien treballat i ni vist quatre euros junts, deixen un país abocat a la bancarrota.

Hi ha qui, com Convergència, intenten remar amb la merda fins al coll, en part perquè no hi ha més opció, en part perquè hi ha més nivell de gestió. Intenten fer el que els altres van dir el que farien, el viatge a Ítaca. I de moment, només veig que rebin hòsties.


Herències...

divendres, 4 d’abril de 2014

Ayatolá Collboni.

Ha arribat el Salvador! Quan el PSC estava enfonsat en la més absoluta de les misèries, era motiu de burla i befa a tots nivells, havia cremat la seva credibilitat i dilapidat qualsevol resta de sentit comú en les seves polítiques....ha aparegut el gran Ayatolá Collboni al rescat!!

El gran partit socialista ressorgirà de les seves cendres!!! Poc importa que no tinguin ni mitja idea, poc importa la brutal caiguda electoral fins als 20 diputats, poc importa haver perdut la diputació de Barcelona o l’ajuntament de Barcelona. Diputats crítics? Ens els carreguem!! L’alcalde de Lleida? Patacada i que torni a buscar caragols. La consulta? Ara si, ara no, suma i sigue.

Nacionalistes? Ni si ni no. Si per convèncer algun pijo progre d’esquerres que encara som catalanistes i no per convèncer la rodalia de Barcelona d’espanyolistes obrers de puny alçat.
Pregonar un estat federal amb una reforma de la Constitució quan vens de governar Espanya i Catalunya, i no has fet res d’això, té collons. Esperar que algú s’ho cregui, encara en té més
.
Amb la bandera d’una impecable gestió, que consisteix a arruïnar sistemàticament tots els llocs de poder que ocupen, amb una sistema  contrastat, gastar sempre molt més del que ingresses i hipotecar-te fins les orelles, no és fàcil trobar un líder prou carismàtic per poder liderar aquest partit enganyant la massa fins l’infinit.

Però va sorgir la gran idea. Unes primàries obertes a la ciutadania a la gran ciutat de Barcelona. Brutal!!! Havien governat 32 anys la ciutat, des de la prehistòria fins al 2011, 32 anys!! La ciutadania s’havia de bolcar!! Ells van portar les olimpíades del 92! Cobi era socialista! Barcelona és qui és gràcies al PSC!! Osti, que la Diputació de Barcelona va ser seva 30 anys també!! Era com el patí de casa seva.

La Generalitat pels nacionalistes, i que facin el que vulguin. La Diputació de Barcelona, que té tant o més pressupost que la Generalitat, per als socialistes! I a tocar castanyoles!

I el 30 de març, va arribar!! La ciutadania és va bolcar en els cinc precandidats!! Un total de 7.463 vots sobre un cens a les darrers municipals de 1.163.556 persones!!!

Un 0,6% dels barcelonins va votar!! 6 de cada mil!! Oleeeee!!!! Una participació aclaparadora. Tota la ciutat n’anava plena. Si no parlaves de les primàries socialistes no eres ningú! Superar el ridícul de la consulta de la Diagonal era francament difícil, però per un socialista no hi ha res impossible! I dit i fet!!

El candidat oficialista, el guanyador, Jaume Collboni va obtenir 2.539 vots!!! I la segona, Carmen Andrés 1.702 vots!!! Això són dades aclaparadores!!!

A més, les primàries han apropat el partit a la ciutadania, ja que la majoria de votants no eren ni militants ni simpatitzants! Eren paquistanesos !!!

Les grans imatges del ridícul dantesc dels paquistanesos fent cua per votar, serà difícil d’oblidar (rodolí)!! Aquests ciutadans, molt interessants en la política local, sense parlar català ni castellà ni saber on eren ni que anaven a fer, només amb un euro i un sobre a la mà, han decantat la balança per triar el nou líder socialista!!

La notícia ja ha arribat a Islamabad, on s’està obrint una delegació del PSC que pretén proposar Jaume Collbony com a nou Ayatolá Suprem per la casta dels pocavergonyes.

La idea ha agradat molt a Pere Navarro, què en declaracions al 3/24 ha dit, “La qüestió és manar, no importa ni on ni com. El Paquistàn sempre ha estat un país amic, progressista, sostenible i d’esquerres, on els socialistes hi tenim molt a dir. He sentit que no tenen crèdits més enllà del 2100. Això és impensable en un país modern. Nosaltres ho podem solucionar”.


Aquest diumenge, nova representació de l’esperpent socialista, ara amb traductors urdú i àrab!! Flipant!!!