divendres, 5 d’octubre de 2012

El joc de les cadires. Putes cadires!



Hi havia una vegada un país ocupat i maltractat històricament que tenia l’oportunitat de ser independent. No va ser un mèrit dels seus polítics, al contrari, per norma general eren un colla de botiflers ignorants que només miraven per la seva cadira.

Dues coses es van unir per canviar el destí d’aquest país petit. El seu opressor era un país de segona fila, amb credibilitat nul·la i en plena decadència des de feia segles, i una crisi devastadora el va afeblir moltíssim. La mateixa crisi que va fer multiplicar la consciència social del problema i va empènyer el primer president en dècades a pensar més en el poble que en la cadira, a fer un acte de valentia i coratge.

En aquest punt, flirtejant amb la història i en dies de proeses èpiques, es reuneixen els partits pro-independència més modestos per buscar un pacte o aliança electoral que els podia permetre arribar a ser la segona força al Parlament de Catalunya.

I el resultat és el que tots sabíem. No calia reunir-se. Putes cadires! La CUP no hi va anar perquè són més xupi guais, tenen un projecte surrealista i utòpic (fundar el país de la piruleta al món de la Heidi) que no es realitzarà mai. La resta, egos desfermats que volen cadires, micro i butxaca plena, amb l’Oriol Junqueras mirant-s’ho i pensant on collons m’he posat.

Van parlar deu segons d’ideologia i es van posar d’acord. Mig minut sobre com redactar els estatuts d’aquest pacte i formalitzar-lo. I no va arribar el minut el debat sobre la campanya electoral i com es repartiren els poders després de les eleccions i tots d’acord.

Les 5 hores restants van girar al voltant de les llistes. Quin ordre de noms posem a cada província i qui són els privilegiats que deixen de treballar per passar a viure bé i amb la butxaca plena. I llavors no es van posar d’acord en res perquè són tan petits i miserables que no es podien posar d’acord en res! Putes cadires!

La veritat, una plataforma amb ERC, el Laporta, Lopez Tena, Uriel Bertran, Carretero i la CUP, podia aglutinar vots dels independentistes que no els agradi CIU, però era una bomba de rellotgeria que només podia acabar malament. I sobretot fent mal al país. Putes cadires!

Després d’aquest ridícul, perfectament previsible per altra banda, només queda que la majoria d’aquests partits quedin fora del Parlament. Així de clar i cruel ,perquè no facin ni nosa ni soroll més endavant. 

Almenys tot això clarifica i molt l’horitzó. Es necessària una majoria absoluta de CIU aclaparadora per seguir amb el procés i legitimar-lo. També estaria bé que puges ERC i quedes clar que el PSC és una gran mentida i són els grans darrers botiflers de la història (almenys PP i Ciutadans no enganyen el personal) amb la gran merda aquesta del federalisme asimètric. Què això ja ho deia en Zapatero!! Apoyaré el Estatut que salga del Parlament!! Tant de bo el PSC no tregui ni 20 escons i ERC el superi.

En resum, putes cadires i maleïts vividors! Si els milers i milers de catalans patriotes que durant segles han lluitat i patit (des de tortures, a presó, passant per execucions i afusellaments) per la independència del país, vomitarien al veure aquesta colla de pallassos.

Excepte contades excepcions, la majoria de “polítics” que es van reunir ahir, no mereixen estar al Parlament de Catalunya, no mereixen cobrar un sou públic i no mereixen representar ningú. Són una colla de “freaks” i poca pena, que només miren per la cadira, sempre la puta cadira i la butxaca plena.

Si no es poden posar d’acord per una llista de noms sense mirar els interessos personals, com s’han de posar d’acord en qüestions importants, com seria formar un nou país?

Això fa mal. La gent perd la confiança en els partits independentistes, ho veu poc seriós i fa por. Fa por confiar el futur a aquesta colla de fracassats que només miren per ells. Que deuen pensar a Europa? Tant que es queixen i tanta cagarel·la i no es posen d’acord en res.

Ahir, Rcat (Reagrupament), SI (Solidaritat) i DC (Democràcia Catalana) es van suïcidar. No se si algun entrarà o no al Parlament. Ho dubto. Però es van fer molt mal i van quedar molt en entredit.

No volen que el senyor Mas abanderi l’independentisme com un profeta o mesies, però es que no li deixen cap més remei. L’Artur no és cap Mesies, però els dóna mil voltes a tots en seriositat.

Al mal temps bona cara, el temps posarà tothom al seu lloc, Catalunya serà un estat lliure i els “freaks” seran obres boiroses del passat i fins i tot dubtarem que mai haguessin existit.

Putes cadires!

8 comentaris:

  1. Ara serà el moment de la "selecció natural", i com molt bé dius, el temps posarà tothom al seu lloc. No s'han posat d'acord, però això no vol dir que la cosa no tiri endavant, la independència està a tocar, espero que aquests partidets no fagin mes el ridicul, per que ens hi juguem molt!

    ResponElimina
  2. bé, no em referia a "partidets" si no a politics de "pacotilla", aquests que s'apoltronen a les cadires que dius...

    ResponElimina
  3. Els numerets i discussions ridícules que donen imatge d'improvització, de poca seriositat i de polítics de pacotilla, poden fer molt mal. Poden fer que la gent que ara ho veia mig clar o una mica clar, escoltin el misatge de la por del PP i pensin, potser si que manant aquests acabarem molt malament. D'aquí al 25 de novembre, el millor per alguns és estar calladets

    ResponElimina
  4. Estic bastant d'acord amb el contingut de l'article però massa bé deixes a ERC quan els únics que s'ho van prendre en serio, portant a la cúpula, van ser els de SI.

    ResponElimina
  5. No pretenc deixar ningú bé ni malament. Si no s'han posat d'acord, és extremadament trist que els egos i les cadires estiguin per damunt d'un projecte de país, però que es tapin les vergonyes i acordin un manifest i ningú parli. Si es tiren merda els uns als altre fan molt mal al projecte perquè creen por i inseguretat. Si sumes això al fet que el PSC està fent un ridícul espantós, el senyor Mas guanyarà la majoria absoluta sense haver d'obrir la boca.

    ERC, com ha partit més gran dels que es van reunir, crec que és l'únic que en pot treure un mínim rèdit electoral i millorar resultats. A la resta els ha fet i farà molt mal.

    Amb això, no vull dir que ERC sigui el bo i la resta dolents. Personalment, crec que és culpa de tots la mala gestió de la reunió i la post-reunió.

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord. El problema és que si algun d'aquests partits no entra en alguna demarcació i posem per cas l'escó se'l porta un dels altres la diferència global és de 2.

    Tenim un grup de gent que no vota mai perquè pensen que no poden aconseguir la independència i que ningú no els representa. Aquesta unió hagués animat a molts a fer-ho. Ara no sé. Espero que la importància d'aquestes eleccions els porti a votar.

    ResponElimina
  7. Recordo a l'articulista que SI i Reagrupament eren marques blanques del grup CiU-Godo_ABERTIS-CAIXABANK-Palau de l'Estafa-Ferrovial-... per a dividir i destruir la deriva independentista dels catalans i que aquests, per damunt de tot, no focalitzessin el seu vot vers el dimoni satànic per a convergència, ERC.

    ResponElimina
  8. Què haurien fet els polítics a la cimera independentista si haguèssin sigut patriotes:
    http://regnebananer.blogspot.com/2012/10/que-harien-fet-els-poliitics-en-la.html

    ResponElimina