divendres, 16 de novembre de 2012

Una campanya soporífera.



La campanya electoral està resultant un autèntic avorriment. La gent està farta de tot i vol acció, fem un referèndum, votem si o no i endavant. Hi ha un desencant i un se me’n fot tot de nivells estratosfèrics.

Això que cada partit tingui un temps de publicitat electoral marcat pels resultats dels anteriors comicis és absolutament aberrant. No hi ha cap novetat, tots sabem com anirà tot i que dirà cada líder. És vergonyós i n’hi ha un tip.

El PSC (ja falta menys per assaborir com s’estampa el cavall de Tròia) s’envolta de professors en un míting fent demagògia barata. Amb l’educació no s’hi juga. Cap retallada!
Colla de pallassos! Es retalla perquè ells van arruïnar el país. No mereixen sortir 5 minuts al telenotícies amb aquest argument tan trist.

El PP va a una residència d’avis a explicar-los que en una Catalunya independent no cobrarien la pensió.  A fer por, l’únic argument. No tenen vergonya, tot s’hi val, incloent mentir al més dèbil.

Els verds volen coses comunistes i ecologistes. La CUP vol la lluna en un cove. El President Mas no se surt del guió previst i no aporta res de nou. ERC fa temps que no aporta res de nou.
Ningú posarà una mica d’èpica, una mica d’alguna cosa? Ningú proposarà res nou o engrescador?

És tot tan previsible i avorrit que fins i tot ells badallen de mandra. Tan avorrit i previsible que fins i tot em trauen les ganes d’escriure...

El guió social sembla escrit: crisi, decadència, retallades, algunes protestes, futbol i distraccions, eleccions, crisi, decadència, manca d’oportunitats.

Apassionant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada