dimarts, 30 d’octubre del 2012

Que fàcil ser jove avui dia!



Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena! A no ser que el PP ens doni un pacte fiscal i el poble més covard del món torni al seu estadi primerenc, el de no voler problemes, acotar el cap i anar dient amen.

Quan els nostres avantpassats cridaven independència ( o estat propi o el que fos, s’utilitzaven eufemismes llavors?) tenien tres hipòtesis de futur: la presó, l’execució o fer de fugitiu. Nosaltres només haurem de tirar un paper en una capsa. I per a què ho puguem fer, hi ha gent que ha mort, patit tortures i persecucions. Però si ens donen quatre xavos, serem tan covards de tirar a la capsa el paper que valida que seguim essent un colònia de perdedors.

Una Catalunya independent haurà de canviar moltíssimes coses. Perquè la independència per si sol ens donarà més calers i capacitat de prendre decisions, però això no ho soluciona tot de manera màgica.

El principal problema de la societat és l’atur juvenil. Així de clar. La generació millor formada no té feina i els bons marxen i molts no tornaran. Mai. Els millor marxen, els emprenedors, els líders, els més llestos...i diem que no és tan greu. País de merda i de perdedors...

L’atur juvenils al conjunt d’espanya i la seva colònia catalana supera el 51%! Més de la meitat! La meitat de joves no treballa! I un percentatge molt alt tampoc estudia. Si hi afegim que els que treballen tenen contractes de merda i cobren una merda...que queda? Als Estat Units del capitalisme salvatge, un 17% d’atur juvenil. A Austràlia un 11%, a Japó un 8%...que dolents que són a fora i que bons que som aquí!

Els afortunats que tenen estudis i han pogut entrar a treballar en grans empreses o l’administració, tenen els pitjors contractes, menys antiguitat, interins...

En un país tan intel·ligent, l’empresari fa fora la gent jove perquè li resulta més barat. Si fos una mica més llarg, veuria que el treballador jove té més projecció i segons les estadístiques menys probabilitat d’agafar baixes. Però això seria pensar a llarg termini. I en aquest país de covards i perdedors això no ho ha fet mai ningú.

Els interins. Gran concepte. El govern es salta les pròpies lleis i milers i milers de tècnics, professors, bombers, infermeres...fa anys i panys que són interins. Ara els rebaixa el sou  (mentre fan la mateixa feina que el company del costat que té una oposició) o directament els fa fora. Els interins són majoritàriament gent jove.

Les retallades. Es podrien haver enfocat per fer l’administració més competitiva, treure els típics funcionaris que es passen la vida de baixa o tocant-se els ous (un de cada deu aproximadament) i que tanta mala fama donen a tot el col·lectiu.

Doncs no! Solució fàcil, els interins i treballadors amb data de caducitat al contracte al carrer! Els joves, sempre els mateixos... Si en un lloc on treballen deu persones n’han de quedar cinc, cal triar els cinc més qualificats, no despatxar els darrers a arribar i prou.

Hem arribat a extrems on fa vergonya viure al nostre país, on un interí amb dues carreres i que parla quatre idiomes i està fent una feina brutal es despatxat per les retallades, i tots els companys saben que és injust, que hi ha tres funcionaris que no fan res des de fa anys i no saben ni com posar-s’hi.

De tot això en sortirà una societat cada cop menys i menys competitiva. On només treballaran persones madures, cada cop més grans, més baixes, menys eficients...i on una quantitat brutal de gent jove no pot accedir al mercat laboral, no pot realitzar els seus somnis, no pot progressar.

Aquest tap generacional trinxarà el país. L’empenta dels anys bons de tota una generació, impulsant la societat amb les seves ganes, creativitat, noves idees, força i energia, se n’anirà directament a la puta merda.

Així, molts projectes personals es veuran truncats. No hi ha casaments, no neixen tants nens. No es compren tants habitatges (la gent jove és la demandant d’habitatge, si afegim que la gent emigra, quina demanda quedarà?) i s’atura la societat.

Qui pagarà les pensions del futur? Qui pagarà les residències d’avis? Els que ara esperen 10 anys més a tenir fills, no podran criar-los i mantenir els seus pares a al mateix temps, i pagant l’hipoteca és clar.

Tothom amb dos dits de front veu que això se’n va a la merda. Els que ho tenen arreglat per ser de casa bona no tenen cap problema. Els que són bons de veritat, marxen a buscar-se la vida fora.

La resta veuen passar els dies i els anys bons amb resignació esperant vés a saber que.
L’imperi decadent que és espanya té 47 milions de ciutadans (de moment) sota les seves ordres. Només 16,8 treballen i cotitzen a la seguretat social! Cada treballador sustenta dues persones més.

Només una rapida transició cap a l’estat propi i saber gestionar els diners després pot canviar això.


dimecres, 24 d’octubre del 2012

Go Lance!! Gooo!!!



M’agrada el ciclisme i fa molts anys que el segueixo. La capacitat de patiment i sacrifici, així com l’afany de millora dels practicants d’aquest esport són envejables. És un esport deu. És brutal! Segueixo les principals competicions enganxat a la televisió. He flipat veient les demostracions de Lance per les carreteres franceses!

Què el món és una farsa mafiosa en tots i cadascun dels àmbits no ho descobrirem ara. Què no hi ha un pam de net, tampoc. I que el ciclisme i molts esports estan controlats per federacions mafioses de panxuts que no tenen ni idea de que vol dir sacrifici, tampoc ho descobrirem ara.

No repassarem la biografia de Lance Armstrong. Guanyador de medalles olímpiques, campionats del món, triatlons...però mundialment conegut per guanyar 7 Tours de França. Ahir, la màfia de la UCI el va desposseir dels 7 Tours de França.

Larce Armstrong MAI ha donat positiu en cap control. MAI. Durant els seus 7 Tours de França, ha tingut 14 companys als podis. 13 han donat positiu per dopatge: Alex Zulle, Joseba Beloki, Ivan Basso, Jan Ulrich, Andras Kloden, Raimundas Rumsas, Alexander Vinoukurov....Tots han donat positiu!!! TOTS!!

Es veu que es basen en evidències i testimonis d’antics companys. Només evidències, cap positiu, però castigat amb la pèrdua de set Tours. Això ja es feia a la Inquisició, busca’n tres que m’acusin que ja sóc culpable. També diuen que pagava suborns a la UCI per tapar positius. Doncs encara més greu!!! Qui els acceptava? Qui n’era president? On són tots ara??

L’únic company de podi d’Armstrong que mai en va donar positiu, era un espanyol (país de la Operació Puerto, on troben neveres plenes de bosses de sang amb els noms dels esportistes més “importants del país” i corren a tapar-ho), Fernando Escartín. Un corredor d’un equip de segona fila (Kelme) que rendia com els millors, amb un metge que era el senyor Eufemiano Fuentes (el cervell imputat de la Operación Puerto i acusat de dopatge sistemàtic) i un altre que era el senyor Ferrari (imputat a Italià per dopatge massiu).

No hi ha prous evidències? Cap càstig.

Diuen que Lance es va instal·lar a Girona perquè aquí tot va a l’ample i es podia xutar sense cap control. Tot i així, no qüestionem es espanyols. Fins i tot s’ha arribat a dir, atenció, que Lance va “obligar” a la resta a drogar-se, perquè ell ho feia i guanyava i la resta ho van haver de fer, però ho feia tant bé que mai el van enganxar, la resta, no van saber dopar-se prou bé i a part de perdre els van enganxar. I ell té la culpa de tot. Bravo! Quin nivell!!! 

La noia provocava al violador, el segrestat té la culpa que el segrestessin per tenir diners...molt bé! Ara tots, amb un embut al cap a desfilar per passadís tocant una trompeta!

El senyor Alberto Contador, alias “Clembuterol”, després d’un positiu, no va perdre tots els seus Tours. De fet, ha tornat a guanyar la volta a espanya aquest any, on després de ser clarament inferior al Purito Rodríguez durant 20 dies, només en un de sol va ser molt superior a ell i tot el seu equip donat-se relleus per fer una matxada i guanyar (un nivellás increïble) . Curiós que això succeís després d’un dia de descans de la Vuelta. Curiós que el tall de carn amb clembuterol li portessin un dia de descans del Tour, un amic seu que el visitava d'espanya. 

Voleu dir que en les etapes de descans el senyor clembuterol no es fa autotranfusions de sang? Noooo!! I ara.... Perquè hauria de ser sospitós? No diuen ara que els equips d’Armstrong hi havia dopatge generalitzat i obligava a tots a dopar-se? No van coincidir al mateix equip l’Alberto i el Lance? Es dopaven tots menys l’Alberto? El metge de l’Alberto no era el mateix que ara diuen que dopava a tothom?

Ha donat positiu per clembuterol. No li van treure tots els Tours que va guanyar. 2 anys després ja està competint. Volen més evidències?

A Lance li prenen tots els Tous per dopar-se. Però als que confessen ara que es dopaven, només els castiguen 6 mesos. Lance, has fet enfadar gent molt poderosa i han decidit enfonsar-te.

Hem quedo amb que grans campions com Laurent Jalabert i Miguel Indurain l’han defensat públicament i han dit que igualment era el millor i era mooolt superior a la resta. Molt superior. I MAI, MAI, ha donat positiu!

Anem a treure sang congelada de l’Indurain a veure que hi trobem? Anem a fer el mateix amb la sang del Perico Delgado? Aquest darrer va admetre que es prenia amfetamines mentre eren legals i que sempre s’ha pres tot el que la llei li permetia.

Si Lance va guanyar  set Tours amb tots els seus rivals drogats i ell no, és que era el Puto Rei. Si va guanyar els set Tours drogat, igual que tota la resta, continua essent el millor de tots els temps, el Puto Rei!

El que està demostrat és que tots els seus rivals anaven drogats. El que està per demostrar és si ell també hi anava, sinó, mireu si era bo que arrasava en inferioritat de condicions! El que també està demostrat és que el seu càstig comparat amb els càstigs dels seus rivals, que han donat positiu (ell MAI ha donat positiu) és increïblement desproporcionat.

Lance Armstrong, Marco Pantani, Floyd Landis, Ulrich, Basso, Alberto Contador...Desde 1998 només dos ciclistes haurien guanyat el Tour sense donar mai positiu, Carlos Sastre (espanyol, mmm....) i Wiggins (el darrer guanyador).

Tot i això, que vigilin, Armstrong en va guanyar set sense donar positiu i els hi ha pres tots!

Com cridaven els aficionats a peu de carretera. Go Lance!!!! Go!!


dimarts, 16 d’octubre del 2012

Porra electoral abans de campanya.



Catalunya està en una calma tensa esperant el dia decisiu. Deixarà el poble català de ser el més covard del món per intentar ser alguna cosa? Seguirà l’Artur portant aquest procés de forma tan impecable, o li tremolaran les cames? Estaran a l’alçada la resta de polítics o no farà falta perquè CIU tindrà majoria absoluta?

Calma tensa. L’Artur sap que si no apareix a la televisió i no diu res guanyarà per majoria absoluta. Els seus rivals li donen vots cada cop que obren la boca. ERC,CUP, SI, Reagrupament i el senyor Laporta van protagonitzar un esperpèntic sainet la setmana passada. Al PSC han posat un candidat ridícul i que no coneix ningú. El PP s’ha radicalitzat fins a l’extrem. I el tema d’ERC no l’entén ningú, hi ha més independentistes que mai, són l’únic partit que venia aquest producte fins abans d’ahir, i gairebé no pugen.

Quan Wert obre la boca dóna vots a Mas. Quan Navarro diu que no són independentistes i no vol referèndums, i la per la tarda diu el contrari, dóna vots a Mas. Parlant del PSC, el més llest és l’Àngel Ros, que els deixa fer conscient que el 26 de novembre serà el seu torn, el senyor Navarro va camí del nores com li va passar al senyor Puigcercós a ERC al seu dia.

En fi, l’únic que pot canviar aquesta campanya és que algú digui als del PP el Gran Secret. I per donar emoció, ho deixaré escrit aquí. Aquí hi ha l’estratègia que els pot fer pujar molt a les eleccions i mantenir la unitat d’Espanya! Com que no ho llegiran mai, tranquils que això no passarà, però que no sigui dit, m’agrada el risc!

Senyors del PP!! S’ha de domar la fera amb la combinació de sucre i bastó. Vostès volen els calers dels catalans, no? Els catalans som un poble extremadament poruc i ens estimem més acotar el cap i treballar que discutir, no? Pagar i no discutir ha estat el lema i no ens enganyem, per poc que ens donin ho tornarà a ser.

Així doncs, senyors i senyores del PP, canviïn de tàctica! No cal que donin ni el pacte fiscal, ni sol euro han d’afluixar. Però diguin que els catalans som molt solidaris i treballadors, que som la nació més pencadora i emprenedora d’espanya.  Que el senyor Albiol (cepat que és ell), s’apunti als castellers de Badalona i que la senyora Camacho balli sardanes.

Si un dia la senyora Camacho, suada i eufòria després de fer un galop de fantasia, diu que som els més pencadors i està orgullosa de ser catalana i que apuntarà el nen al Saltem i Ballem. Si un dia el senyor Albiol s’abraça eufòric a la resta de la pinya al descarregar un 3 de 9 amb folre i manilles. Si fan això, i diuen que la nostra cultura i el català són un tresor i que se’n senten orgullosos, aquell dia estarem perduts!

Si el senyor Rajoy digues que som la columna vertebral d’espanya i que ens agraeix que amb la nostra suor paguem les ortodòncies i els portàtils dels nens extremenys, aquell dia companys, estaríem perduts!

Amb el que ens ha costat obrir els ulls! Pagats i maltractats i ens ha costat anys i panys! Només que ens tractessin bé, ni que per darrere ens robessin (i el doble si volguessin podrien robar!) el poble català estaria cofoi. 

I estic plenament convençut d’això. Aquí tenen el Gran Secret. Podrien robar el doble i només fent-nos quatre carícies l’any. Sort que són tan mentalment senzills (bonic eufemisme) que mai ho sabran fer!

Dit això,em mullo públicament, els resultats del dia 25 de novembre seran els següents:

CIU: 68
PSC: 21
PP: 16
ERC: 14
ICV: 10
SI: 3
Ciutadans:3
Plataforma x Catalunya:0

Una setmana abans del dia D aquesta porra s’actualitzarà (així es veurà l’evolució que la campanya ha fet en les meves miserables prediccions).

S’admeten apostes. Com penseu que quedarà el Parlament? 

Facin les seves apostes, senyores i senyors!!

divendres, 5 d’octubre del 2012

El joc de les cadires. Putes cadires!



Hi havia una vegada un país ocupat i maltractat històricament que tenia l’oportunitat de ser independent. No va ser un mèrit dels seus polítics, al contrari, per norma general eren un colla de botiflers ignorants que només miraven per la seva cadira.

Dues coses es van unir per canviar el destí d’aquest país petit. El seu opressor era un país de segona fila, amb credibilitat nul·la i en plena decadència des de feia segles, i una crisi devastadora el va afeblir moltíssim. La mateixa crisi que va fer multiplicar la consciència social del problema i va empènyer el primer president en dècades a pensar més en el poble que en la cadira, a fer un acte de valentia i coratge.

En aquest punt, flirtejant amb la història i en dies de proeses èpiques, es reuneixen els partits pro-independència més modestos per buscar un pacte o aliança electoral que els podia permetre arribar a ser la segona força al Parlament de Catalunya.

I el resultat és el que tots sabíem. No calia reunir-se. Putes cadires! La CUP no hi va anar perquè són més xupi guais, tenen un projecte surrealista i utòpic (fundar el país de la piruleta al món de la Heidi) que no es realitzarà mai. La resta, egos desfermats que volen cadires, micro i butxaca plena, amb l’Oriol Junqueras mirant-s’ho i pensant on collons m’he posat.

Van parlar deu segons d’ideologia i es van posar d’acord. Mig minut sobre com redactar els estatuts d’aquest pacte i formalitzar-lo. I no va arribar el minut el debat sobre la campanya electoral i com es repartiren els poders després de les eleccions i tots d’acord.

Les 5 hores restants van girar al voltant de les llistes. Quin ordre de noms posem a cada província i qui són els privilegiats que deixen de treballar per passar a viure bé i amb la butxaca plena. I llavors no es van posar d’acord en res perquè són tan petits i miserables que no es podien posar d’acord en res! Putes cadires!

La veritat, una plataforma amb ERC, el Laporta, Lopez Tena, Uriel Bertran, Carretero i la CUP, podia aglutinar vots dels independentistes que no els agradi CIU, però era una bomba de rellotgeria que només podia acabar malament. I sobretot fent mal al país. Putes cadires!

Després d’aquest ridícul, perfectament previsible per altra banda, només queda que la majoria d’aquests partits quedin fora del Parlament. Així de clar i cruel ,perquè no facin ni nosa ni soroll més endavant. 

Almenys tot això clarifica i molt l’horitzó. Es necessària una majoria absoluta de CIU aclaparadora per seguir amb el procés i legitimar-lo. També estaria bé que puges ERC i quedes clar que el PSC és una gran mentida i són els grans darrers botiflers de la història (almenys PP i Ciutadans no enganyen el personal) amb la gran merda aquesta del federalisme asimètric. Què això ja ho deia en Zapatero!! Apoyaré el Estatut que salga del Parlament!! Tant de bo el PSC no tregui ni 20 escons i ERC el superi.

En resum, putes cadires i maleïts vividors! Si els milers i milers de catalans patriotes que durant segles han lluitat i patit (des de tortures, a presó, passant per execucions i afusellaments) per la independència del país, vomitarien al veure aquesta colla de pallassos.

Excepte contades excepcions, la majoria de “polítics” que es van reunir ahir, no mereixen estar al Parlament de Catalunya, no mereixen cobrar un sou públic i no mereixen representar ningú. Són una colla de “freaks” i poca pena, que només miren per la cadira, sempre la puta cadira i la butxaca plena.

Si no es poden posar d’acord per una llista de noms sense mirar els interessos personals, com s’han de posar d’acord en qüestions importants, com seria formar un nou país?

Això fa mal. La gent perd la confiança en els partits independentistes, ho veu poc seriós i fa por. Fa por confiar el futur a aquesta colla de fracassats que només miren per ells. Que deuen pensar a Europa? Tant que es queixen i tanta cagarel·la i no es posen d’acord en res.

Ahir, Rcat (Reagrupament), SI (Solidaritat) i DC (Democràcia Catalana) es van suïcidar. No se si algun entrarà o no al Parlament. Ho dubto. Però es van fer molt mal i van quedar molt en entredit.

No volen que el senyor Mas abanderi l’independentisme com un profeta o mesies, però es que no li deixen cap més remei. L’Artur no és cap Mesies, però els dóna mil voltes a tots en seriositat.

Al mal temps bona cara, el temps posarà tothom al seu lloc, Catalunya serà un estat lliure i els “freaks” seran obres boiroses del passat i fins i tot dubtarem que mai haguessin existit.

Putes cadires!