Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena! A no ser que el PP ens doni
un pacte fiscal i el poble més covard del món torni al seu estadi primerenc, el
de no voler problemes, acotar el cap i anar dient amen.
Quan els nostres avantpassats cridaven independència ( o estat propi o el
que fos, s’utilitzaven eufemismes llavors?) tenien tres hipòtesis de futur: la
presó, l’execució o fer de fugitiu. Nosaltres només haurem de tirar un paper en
una capsa. I per a què ho puguem fer, hi ha gent que ha mort, patit tortures i
persecucions. Però si ens donen quatre xavos, serem tan covards de tirar a la
capsa el paper que valida que seguim essent un colònia de perdedors.
Una Catalunya independent haurà de canviar moltíssimes coses. Perquè la
independència per si sol ens donarà més calers i capacitat de prendre
decisions, però això no ho soluciona tot de manera màgica.
El principal problema de la societat és l’atur juvenil. Així de clar. La
generació millor formada no té feina i els bons marxen i molts no tornaran.
Mai. Els millor marxen, els emprenedors, els líders, els més llestos...i diem
que no és tan greu. País de merda i de perdedors...
L’atur juvenils al conjunt d’espanya i la seva colònia catalana supera el
51%! Més de la meitat! La meitat de joves no treballa! I un percentatge molt
alt tampoc estudia. Si hi afegim que els que treballen tenen contractes de
merda i cobren una merda...que queda? Als Estat Units del capitalisme salvatge,
un 17% d’atur juvenil. A Austràlia un 11%, a Japó un 8%...que dolents que són a
fora i que bons que som aquí!
Els afortunats que tenen estudis i han pogut entrar a treballar en grans
empreses o l’administració, tenen els pitjors contractes, menys antiguitat,
interins...
En un país tan intel·ligent, l’empresari fa fora la gent jove perquè li
resulta més barat. Si fos una mica més llarg, veuria que el treballador jove té
més projecció i segons les estadístiques menys probabilitat d’agafar baixes.
Però això seria pensar a llarg termini. I en aquest país de covards i perdedors
això no ho ha fet mai ningú.
Els interins. Gran concepte. El govern es salta les pròpies lleis i milers
i milers de tècnics, professors, bombers, infermeres...fa anys i panys que són
interins. Ara els rebaixa el sou (mentre
fan la mateixa feina que el company del costat que té una oposició) o
directament els fa fora. Els interins són majoritàriament gent jove.
Les retallades. Es podrien haver enfocat per fer l’administració més
competitiva, treure els típics funcionaris que es passen la vida de baixa o
tocant-se els ous (un de cada deu aproximadament) i que tanta mala fama donen a
tot el col·lectiu.
Doncs no! Solució fàcil, els interins i treballadors amb data de caducitat
al contracte al carrer! Els joves, sempre els mateixos... Si en un lloc on
treballen deu persones n’han de quedar cinc, cal triar els cinc més
qualificats, no despatxar els darrers a arribar i prou.
Hem arribat a extrems on fa vergonya viure al nostre país, on un interí amb
dues carreres i que parla quatre idiomes i està fent una feina brutal es
despatxat per les retallades, i tots els companys saben que és injust, que hi
ha tres funcionaris que no fan res des de fa anys i no saben ni com posar-s’hi.
De tot això en sortirà una societat cada cop menys i menys competitiva. On
només treballaran persones madures, cada cop més grans, més baixes, menys
eficients...i on una quantitat brutal de gent jove no pot accedir al mercat
laboral, no pot realitzar els seus somnis, no pot progressar.
Aquest tap generacional trinxarà el país. L’empenta dels anys bons de tota
una generació, impulsant la societat amb les seves ganes, creativitat, noves
idees, força i energia, se n’anirà directament a la puta merda.
Així, molts projectes personals es veuran truncats. No hi ha casaments, no
neixen tants nens. No es compren tants habitatges (la gent jove és la demandant
d’habitatge, si afegim que la gent emigra, quina demanda quedarà?) i s’atura la
societat.
Qui pagarà les pensions del futur? Qui pagarà les residències d’avis? Els
que ara esperen 10 anys més a tenir fills, no podran criar-los i mantenir els
seus pares a al mateix temps, i pagant l’hipoteca és clar.
Tothom amb dos dits de front veu que això se’n va a la merda. Els que ho
tenen arreglat per ser de casa bona no tenen cap problema. Els que són bons de
veritat, marxen a buscar-se la vida fora.
La resta veuen passar els dies i els anys bons amb resignació esperant vés
a saber que.
L’imperi decadent que és espanya té 47 milions de ciutadans (de moment)
sota les seves ordres. Només 16,8 treballen i cotitzen a la seguretat social!
Cada treballador sustenta dues persones més.
Només una rapida transició cap a l’estat propi i saber gestionar els diners
després pot canviar això.