dijous, 7 de febrer de 2013

Olor de revolució.



Si ens aturem un moment del tràfec quotidià i ensumem, notarem una olor diferent que potser no sabrem identificar. Fa temps que es comença a notar, però potser cada cop es nota amb més força.

Ens envolta a tots. Ningú sap dir si la generen les persones o ha vingut de fora portada pel vent. Les emocions fan olor? La indignació fa olor? La crispació fa olor?

En l’època de les certeses i la màxima falsa seguretat, tots els analistes, estadistes i cuentistes s’han equivocat un cop darrera l’altre.

El món és excitant, el món canvia. Quan Joan Saura es tancava amb immigrants a les esglésies cridant papers per a tothom, mai s’imaginava que seria el cap dels Mossos d’Esquadra (la policia sanguinària i torturadora) i que es podria comprar un veler. Quan fèiem edificis a centenars i el senyor Zapatero prometia que “apoyaria el Estatut de Cataluña que salga del Parlament”, prometia “la legislatura dónde alcanzaremos el pleno empleo” i donava a tothom 400€ del superàvit de l’estat, ningú pensava que arribaríem on som ara.

Ara tanquem hospitals, la gent perd la casa i se suïcida (com deia l’Ada Colau, fem una Llei que faci que se suïcidin uns quants banquers, i quan haguem empatat busquem el punt mig), l’atur supera el 26%, l’atur juvenil el 55% i succeeixen moltes altres misèries socials que crèiem superades.

Corrupció sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. El que passa és que quan la societat té les butxaques plenes i es distreu amb pa i circ, mira a una altra banda. I quan ha de comptar els diners per arribar a final de mes, no pot anar al cine i el padrí ha de tornar a casa perquè entre tota la família no paguen la residència, la gent para un moment i es pregunta, perquè?

La paraula és esperança. Una motivació per lluitar. Una llum al final del túnel. Quan es perd, i la gent la comença a perdre, pot passar qualsevol cosa, que els analistes, estadistes i cuentistes, no han predit que passaria. Com tantes coses que han passat.

Si el ciutadà no pot pagar la hipoteca o lloguer, pagar el menjador als fills, pagar la residència del seu pare, pagar la factura del gas per no passar fred. Si apareixen tres casos nous de corrupció cada dia, i la gent té la impressió que els partits polítics són màfies organitzades. Si reparteixen un camió amb menjar gratuït a Atenes (compte, no a Uganda, a Atenes!) i quan s’acaba el menjar comença una baralla multitudinària provocada per la gana (compte, no a Uganda, a Atenes!). Si això succeeix, estan passant coses que ningú havia previst.

No crec que els grans analistes, estadistes i cuentistes, haguessin introduït aquestes variables als seus programes de predicció del futur. Com tampoc crec que Maria Antonieta hagués previst la guillotina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada