divendres, 22 de novembre de 2013

He d’anar al banc i ja tinc nàusees.



Com qualsevol mortal espanyol i català, he d’anar a la meva caixa, a Catalunya Caixa (quin nom més patriòtic), a resoldre uns temes. I em fa molta mandra i intento no trobar el dia per anar-hi.

Perquè? Perquè em fan ràbia. Perquè els tinc un cert odi. Perquè els pago una hipoteca d’un pis que val menys que el que em resta per amortitzar, jo només vaig comprar-lo per marxar de casa i fer la meva vida, com fan totes les persones de tots els països i com van fer els meus pares. Es veu que aquí això és paga amb cadena perpètua.  Després, van robar els pocs estalvis del meus pares amb l’estafa de les preferents.

I ara, he d’anar-los a veure. Entraré amb una pinça al nas i cara de fàstic, com qualsevol víctima que ha de tractar amb el seu botxí.

Com pot ser que aquí siguem tant i tant rucs? Perquè a la resta de països civilitzats ho han portat molt millor i només a Grècia, Xipre o espanya han robat els estalvis al gent? 

Perquè aquí la culpa no la té Madrid. Els polítics catalans cobraven sobresous bestials per estar als consells d’administració de les caixes d’estalvis. Anaven a una reunió, a signar i a cobrar! No els obligava ningú. I als consells d’administració dels grans bancs, caixes i empreses públiques també hi ha la quota de representants sindicals. Senyors que aixequem el puny als camarades proletaris cridant a favor del comunisme i la lluita de clases, i després tenen sous de 100.000€ anuals al consell d’administració de Bankia.

Fan un programa a la televisió sobre les condicions de les presons a l’Amèrica llatina i com hi viuen els espanyols. Es brutal com viu la gent. Han de pagar per viure, per menjar, per dormir... posa els pèls de punta. I la majoria d’espanyols son ex treballadors de la construcció o del sector turístic que han perdut la feina, i per no perdre la casa van decidir passar droga. 

El mateix patró un cop darrera l’altre. Demolidor!

Aquí, els polítics que han arruïnat els país estirant més el braç que la màniga, fent lleis absurdes, enxufant els familiars (recordeu el germà del carod de cònsol a Paris?),encara van amb xofer, cotxe oficial i sou públic. Els que hi ha fan el que poden però tampoc són molt millors. Els sindicats són uns venuts que llepaven i llepen caler de tot arreu. Els bancs i banquers han estafat a tot deu, s’han posat sous desmesurats i paguem la festa pujant els impostos.

El diner públic ho arregla tot!!!!

Mentre, la gent perd la feina, veu retallats els seus drets i llibertats, moltes famílies no tenen ingressos, perden les seves llars, el jovent emigra per buscar-se un futur... I jo em pregunto...que collons ha de passar perquè de veritat la gent s’organitzi i enviï aquest sistema a la merda?

Si és tant clar que el sistema no funciona, és injust i no hi ha cap alternativa dins el sistema perquè tots estan igual de podrits...perquè no passa res?

Potser no hi ha alternativa? Potser és la menys dolenta de les solucions? El mal menor?

No ho se, però no pot ser que anar al bar a mirar el futbol i discutir sobre el Messi i el Cristiano Ronaldo curi tots els mals d’aquest país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada