Saura i Monty Python al Senat.

Després d’un pont llarg per agafar forces i després de visitar el cor de Catalunya per examinar-ne el funcionament, la tornada a la rutina mostra un immobilisme desesperant.

Un no pot visitar el monestir de Ripoll i quadrar-se davant de la tomba de Guifré el Pilós, i després veure la foto al diari dels “nous senadors” Saura i Montilla i restar indiferent.

En un país normal, aquesta gentussa mai hauria passat de conserge (amb tot el respecte pels conserges). En aquest, utilitzant la demagògia i havent estudiat bé els pamflets sectaris, han arribat al cim de poder.

En una doble legislatura màgica, els socilistes han tingut el poder a espanya, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Catalunya i els consells comarcals. El resultat: diner públic cremat en projectes i idees demencials i el país en la més absoluta ruïna.

Ara, el mentider més gran de la història, un personatge patètic que hauria de ser jutjat pel seu comportament contra Catalunya, marxa deixant per pagar els 759 milions que contempla l’Estatut. L’Estatut que va prometre recolzar amb el Sant Jordi ple! L’Estatut que es van carregar i no han respectat mai! Saltar-se les lleis ha de portar l’estat espanyol als tribunals.

Si la solució als nostres problemes ja no és la democràcia, perquè aquest Estatut es va aprovar pel 90% dels diputats del Parlament de Catalunya i va ser ratificat pel poble català, que ens queda??

Ni senadors, ni sous vitalicis. Judicis ràpids, expropiació del patrimoni, inhabilitació per ocupar càrrecs públics i places de funcionari, i si molt m’apures, una passadeta per la presó.

I als catalans, més orgull! Que algú monti una hisenda paral•lela i fem un tancament de caixes, no paguem i montem un sistema propi. Posem l’IVA al 15% i pocs impostos a les empreses (com Irlanda) i siguem un paradís.

Sort que el Barça va visitar el Bernabéu! 4 victòries i 2 empats en 6 partits. Sort que ens manté vius! Sort que vam tenir segons en Mou...sort de tenir en Guardiola, de tenir els millors jugadors del món gratis i sortits de la cantera, sort de portar anys fent una feina ben feta, sort d’en Laporta, sort d’en Cruyff....molta sort si de la feina ben feta en vols dir sort.

Com en un deja vu infinit, el Barça guanya, en Zapatero menteix, els socialistes arruïnen el país, en Mourinho es queixa, Europa s’esquerda i Espanya s’enfonsa.

Fins quan durarà aquest cicle?