dijous, 16 de febrer de 2012

Se’ns caguen a sobre (no llegir menjant)!!

Als catalans se’ns caguen a sobre! Una pluja torrencial de merda. Merda socialista o merda pepera, però sempre merda i més merda. Merda en forma d’espoli fiscal, de polítiques premeditades per ensorrar el país, merda contra la nostra llengua, merda contra la nostra cultura. Europa vol el tren pel Mediterrani? La secta de la merda el vol per les castelles i foradant els Pirineus!

Tots veiem que se’ns caguen a sobre, però en comptes de fer força per desviar el raig, discutim sobre les característiques de la merda.

Si es espessa o líquida, si el color es més o menys marronós, si es massa tova o si és una mica groga. El Joan Herrera dubta si la merda que cau ara és o no sostenible i si és una merda comunista, en aquests supòsits ja no seria una merda sinó una dejecció orgànica a protegir com una au estepària. Seria una merda amiga.

Perquè és més important tenir raó en el color de la merda i guanyar les eleccions, que intentar parar l’allau de merda que ens cau a sobre. Es tracta de fer-se amic de qui se’t caga a sobre. Perquè se’t poden cagar a sobre amb ràbia i premeditació, una forma de defecar vulgarment coneguda com Aznaril, o se’t poden cagar a sobre dolçament, en forma de pluja fina mentre et demanen perdó i et diuen que es xocolata desfeta i ja li trobaràs el gust. Aquesta última manera, la Zapateril, fins i tot és més cruel.

Així, els polítics fan declaracions de merda, els telenotícies fan notícies de merda que no expliquen la veritat i tot se n’està anant a la merda, mentre discutim les característiques organolèptiques del cagalló.

I l’oposició? Només mirant com tirar més merda. No volies merda? Dues tasses!!! La merda que ve de fora i la merda que tiren els de dintre, que estan dutxats de merda però han decidit llençar-ne més en comptes d’ajudar a passar el motxo. Es veu que si tires més merda, qui mana té la culpa que n’estigui ple, la gent només veu com la merda s’amuntega i no es pregunta qui prova de netejar i qui esquitxa tant com pot.

Plourà merda fins que algú decideixi que ja n’hi ha prou. Que no cal vendre’s la dignitat per ser l’amo d’un rosegó de pa tacat de merda, que cal marxar ben lluny de l’origen de tanta pudor i deixar els amos de la merda enfonsant-se en la seva pròpia misèria.

En conclusió, d’aquest escrit de merda només es pot arribar a la conclusió per que tenir Catalunya neta cal enviar espanya a la merda!

Com deia el Buzz Light Year, Hasta la mierda y más allá!

3 comentaris:

  1. I és que tothom vol una merda:
    http://youtu.be/D2HK57hB0nY

    ResponElimina
  2. Més raó que un sant!!!!!
    M'ha agradat força...però clar, soc català i per tant, una mica escatològic.
    Santi Fonollosa

    ResponElimina