dimecres, 21 de novembre del 2012

Siguem dignes de ser catalans!



El Mundo i totes les clavegueres de Madrid pretenen ensorrar el President. Difama que alguna cosa quedarà. I l’oposició fa costat a la mentida demostrant que el primer per ells no és el país, el primer és la cadira.

I ens proven de fer por! Por a no cobrar les pensions (quan les pensions es paguen amb els impostos recaptats durant el mes anterior, impostos generats i recaptats de la gent que treballa. Majoritàriament, dels catalans), por que s’ensorri l’estat del benestar. Por a ser dins l’euro però fora de d’Europa (com Suïssa, Andorra, Noruega...), o por a que ens facin fora, o por a qualsevol cosa. 

I alguna gent s’està començant a acovardir. Tenim por de guanyar, tenim por de tenir raó, tenim por de sortir-nos amb la nostra?

No tenen cap argument potent o de pes, venen una por ridícula. En el tema de les pensions o l’estat del benestar, és Catalunya qui tindria un superàvit durant els darrers 15 anys aplicant el model actual i la resta d’espanya qui no s’ho podria permetre. Que els queda dir? Que ens faran fora del sistema mètric internacional? Fora del sistema solar? Que no tindrem més llunes plenes? Que la marea obviarà les platges catalanes?

Espanya és decadència, és més atur, és la pèrdua de l’estat del benestar. Catalunya és futur, un futur pels fills i nets, futur! Parlar de futur dins l’estat espanyol és una utopia. Que és això comparat amb cobrar 3 mesos deu dies tard la pensió si arribés el cas?

Ells han de tenir por. I molta! La gallina dels ous d’or, la darrera colònia  a qui explotar, l’última mamella per exprimir, està a punt de volar lliure!

No podem ser com l’equip petit que s’arronsa al final i té por de guanyar. No podem tenir por, hem de cridar que no tenim por i no ens creiem les seves mentides! Ha de ser un crit contundent, fort, incontestable, que no deixi dubte! Els ulls del món ens estan mirant, la premsa internacional segueix el problema català, no podem deixar passar aquesta oportunitat.

Els nostres avantpassats eren torturats, exiliats o afusellats al cridar independència. Nosaltres només hem de tirar un paper (vot) a una capsa (urna). Siguem dignes! No podem ser tan covards! Les seves amenaces fan més riure que por!

Cap independentista, catalanista o simplement català, ha de deixar de votar independència per la por. Siguem dignes! Avis, voteu pel futur dels vostres fills i nets. Pares, voteu pel futur dels vostres fills. Joves, voteu perquè us hi va absolutament tot!

Som catalans! Aixequem el cap, deixem de mirar a terra, deixem de demanar perdó per ser com som! Estem orgullosos de ser treballadors, de parlar català i de voler el que és nostre. Prou d’acotar el cap!

Quin exemple hem de donar a la gent jove? Als fills, als nets, a la canalla que puja... Veieu, hem fet una mica de soroll i quan hem vist que teníem raó, ens hem acovardit...però hem estat apunt, eh? Quina lliçó és aquesta?

Filosofia Guardiola, per guanyar al Bernabeu es juga a l’atac. No s’ha de tenir por. Que pot passar? Podem estar pitjor en el futur que ara? Es possible estar més arruïnats i més en caiguda lliure del que ara ho estem?

Només hi podem guanyar! I l’oportunitat històrica es presenta ARA! Ni el mes vinent, ni l’any vinent. Ara i aquí estem vivint un moment històric! I hem d’estar tots plegats a l’alçada del moment que vivim. L’oportunitat que fa dues generacions que no existia, crear un país lliure on viure millor! El moment és ara i el lloc es aquí!

Si ens rendim i ens acovardim, si ens quedem a casa o no votem independència, ens passarem la resta dels nostres dies lamentant l’ocasió perduda i veient com ens vam equivocar. Lamentarem sempre l’ocasió perduda com a poble! Lamentarem estar vivint en decadència quan ho hauríem pogut solucionar!

No podem afluixar! A la vida no es regala res! Si esperem veure-ho tot clar, un camí asfaltat ple de llum i globus de colors, amb arbres fruiters i flors al voral, on a l’horitzó hi hagi un cartell lluminós ben gran que digui “Independència, benvingut”, no farem mai res, perquè això no arribarà mai. Així no ha arribat mai res. Cal treballar, cal embrutar-se les mans, cal passar bons moments i mals moments, però el que és segur, és que per aquest camí és futur és molt millor per tots!

A la vida cal prendre riscos seguint l’instint i la confiança en les pròpies forces, si no es fes així, ningú canviaria de feina, de lloc de residència o tindria fills. Ningú ens vindrà a regalar la independència però el silenci internacional es senyal de màxima complicitat.

Depèn de nosaltres ser valents o ser porucs. Aixecar el cap o acotar-lo per sempre. Viure en llibertat o seguir vivint demanant perdó i escoltant insults.

Només depèn de nosaltres. No cal patir cap guerra, exili o tortures, millorar el nostre futur només depèn de tirar un vot dins un urna. El vot adequat.

Mai havia estat tan fàcil. Mai havíem estat tan a prop de l’objectiu. Siguem valents, siguem dignes de ser catalans!

El proper dia 25 de novembre, ni un sol vot als partits espanyols! Cap vot a PP, PSC o Ciutadans. El proper dia 25 vota independència!

1 comentari:

  1. Sí senyor! diumenge no hi ha terme mig. O votes partits catalans o votes a partits espanyols.

    ResponElimina