divendres, 14 de desembre de 2012

Bomba de rellotgeria.



Segurament sóc reiteratiu i sempre dono tombs a les mateixes coses per tornar al punt d’origen. 

No parlarem ni de l’atur, ni de l’atur juvenil (amb un índex superior al 50%). No parlarem del fet que una generació no té futur, no parlarem de que perillen les pensions (per segon mes s’ha posat mà a la guardiola de les pensions). No parlarem del nivell del polítics catalans i espanyols. No parlarem que ahir espanya va demanar ajuda per pagar la prestació d’atur (perquè ja no pot) i la Merkel se’n va riure.

El més senzill és mirar que el Messi fa molts gols i el Cristiano no. També ens podem distraure una mica posant m’agrada al facebook als acudits contra el Wert, l’espoli fiscal, la independència.

Però abans una reflexió. Entre els pocs que encara treballen, hi ha molta gent que no està cobrant el que diuen els seus contractes i cobra tard i malament. Els funcionaris no tindran paga extra (que d’extra no en té res, el contracte fixa un sou i diu que es reparteix en catorze pagues, o sigui que treure’n una és una reducció de sou i un incompliment de contracte per una de les dues parts) i alguns cobraran la nòmina del desembre al gener o amb la de gener.

Perquè? Perquè la normativa obliga a tancar les pòlisses bancàries abans de final  d’any. I que fan moltes administracions? No pagar proveïdors els darrers mesos i ajornar fins i tot pagaments de nòmines.

Així, durant els tres primers mesos de l’any es posaran al dia dels pagaments anteriors i els del dia a dia, i el pressupost 2013 no durarà ni 8 mesos. I l’any vinent acabarem l’any molt pitjor.

Com a societat ens estem suïcidant. Tots sabem que cal retallar, però al sou i als privilegis del veí, no als meus. Cada retallada és una queixa, una vaga, un xantatge d’algun sector, siguin els de la recollida d’escombraries, els jutges, els mossos, els de TMB, els treballadors del peatge... Doncs anem fent, arribarem a l’impagament massiu i punt. I la culpa és de tots. Tots! Meva també. 

Ningú vol renunciar a res. Molta gent viu de cara a l’aparador i no vol admetre que la mamella no dóna per fer el mateix que abans. Doncs anem fem.

L’alternativa és nacionalitzar empreses públiques i sortir de l’euro com diu la CUP? Nacionalitzar Fecsa-Endesa, Gas Natural, Aena,... En fi... sona a Revolució Russa, a mano jo i no tu, a tot es de tots però la els que manem tenim més però som els que dèiem que tos havíem de tenir el mateix (i per això ens vas triar) i misèries per l’estil.

I sents el Niño Becerra i el Punset animant els joves a marxar a l’estranger i dius, aneu a la merda colla de vells carcamals!!! Amb carinyo, eh? 

Quina merda de món ens deixeu? Vosaltres heu viscut a cos de rei i nosaltres a pagar les factures, a pagar les vostres pensions i a viure pitjor? La societat que heu gestionat vosaltres, ha acabat en bancarrota. I la culpa no és dels joves. Vosaltres vàreu votar la Constitució, l’Estatut i els polítics que han gestionat el país.

Dèficit fiscal? Vosaltres l’heu permès. Endeutament perpetu? Vosaltres l’heu creat, nosaltres el pagarem. Corrupció? La vostra generació, la nostra no té cap poder i no s’ha pogut corrompre.

Això si, que ningú toqui les pensions ni els privilegis per antiguitat. Tots contra la baixada de les pensions!! Som-hi! I quan cobra un treballador respecte un pensionista? Han de cobrar més els pensionistes o aturats que els treballadors? 

La societat catalana té  grans problemes que converteixen Catalunya en el país més covard del món.

Per una banda ens creiem el melic del món i que som molt bons. Per altra banda, una filtració falsa i previsible sobre el President que ens havia de portar a la independència, acovardeix a la gent i ja ho tenim tot embolicat. Tenim un síndrome d’Estocolm, una relació amor-odi amb espanya que no s’acaba d’entrendre. No et vull que m’arruïnes però em fa por deixar-te.

Ens queixem però amb la boca petita. Traiem pit però ens arronsem al moment de la veritat. Saben que som covards i dèbils i se n’aprofiten. Ja no parlem d’independència. Parlem del català a l’escola. Un tema superat i més que superat, que haurem de tornar a batallar i sembla que ara és el més important de l’agenda catalana. No podem perdre deu anys amb això. El tema ja estava superat. Anem al nivell superior.

La independència és la guerra que ens farà guanyar totes les batalles. Aquest és el camí. No perdre el temps amb debats estèrils i batalletes menors.

Ho som independents o no hi ha futur. I aquell dia també caldrà començar a canviar moltes coses!

No serà una lluita de classes, serà una lluita intergeneracional! Els mateixos que ho han trinxat tot no ho podem solucionar, ja coneixem les seves solucions. I no parlo de partits ni de dretes i esquerres, parlo de generacions.

La societat catalana i la seva economia són una bomba de rellotgeria. Tothom sap que cal canviar coses per parar el compte enrere i tothom dissimula i espera que s’arregli sol. 

Doncs apa, a seguir mirant el Messi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada