Segurament sóc reiteratiu i sempre dono tombs a les mateixes coses per
tornar al punt d’origen.
No parlarem ni de l’atur, ni de l’atur juvenil (amb un índex superior al
50%). No parlarem del fet que una generació no té futur, no parlarem de que
perillen les pensions (per segon mes s’ha posat mà a la guardiola de les
pensions). No parlarem del nivell del polítics catalans i espanyols. No
parlarem que ahir espanya va demanar ajuda per pagar la prestació d’atur
(perquè ja no pot) i la Merkel se’n va riure.
El més senzill és mirar que el Messi fa molts gols i el Cristiano no. També
ens podem distraure una mica posant m’agrada al facebook als acudits contra el
Wert, l’espoli fiscal, la independència.
Però abans una reflexió. Entre els pocs que encara treballen, hi ha molta
gent que no està cobrant el que diuen els seus contractes i cobra tard i
malament. Els funcionaris no tindran paga extra (que d’extra no en té res, el
contracte fixa un sou i diu que es reparteix en catorze pagues, o sigui que
treure’n una és una reducció de sou i un incompliment de contracte per una de
les dues parts) i alguns cobraran la nòmina del desembre al gener o amb la de
gener.
Perquè? Perquè la normativa obliga a tancar les pòlisses bancàries abans de
final d’any. I que fan moltes
administracions? No pagar proveïdors els darrers mesos i ajornar fins i tot
pagaments de nòmines.
Així, durant els tres primers mesos de l’any es posaran al dia dels
pagaments anteriors i els del dia a dia, i el pressupost 2013 no durarà ni 8
mesos. I l’any vinent acabarem l’any molt pitjor.
Com a societat ens estem suïcidant. Tots sabem que cal retallar, però al
sou i als privilegis del veí, no als meus. Cada retallada és una queixa, una
vaga, un xantatge d’algun sector, siguin els de la recollida d’escombraries,
els jutges, els mossos, els de TMB, els treballadors del peatge... Doncs anem
fent, arribarem a l’impagament massiu i punt. I la culpa és de tots. Tots! Meva
també.
Ningú vol renunciar a res. Molta gent viu de cara a l’aparador i no vol
admetre que la mamella no dóna per fer el mateix que abans. Doncs anem fem.
L’alternativa és nacionalitzar empreses públiques i sortir de l’euro com
diu la CUP? Nacionalitzar Fecsa-Endesa, Gas Natural, Aena,... En fi... sona a
Revolució Russa, a mano jo i no tu, a tot es de tots però la els que manem tenim
més però som els que dèiem que tos havíem de tenir el mateix (i per això ens
vas triar) i misèries per l’estil.
I sents el Niño Becerra i el Punset animant els joves a marxar a l’estranger
i dius, aneu a la merda colla de vells carcamals!!! Amb carinyo, eh?
Quina merda de món ens deixeu? Vosaltres heu viscut a cos de rei i
nosaltres a pagar les factures, a pagar les vostres pensions i a viure pitjor?
La societat que heu gestionat vosaltres, ha acabat en bancarrota. I la culpa no
és dels joves. Vosaltres vàreu votar la Constitució, l’Estatut i els polítics
que han gestionat el país.
Dèficit fiscal? Vosaltres l’heu permès. Endeutament perpetu? Vosaltres l’heu
creat, nosaltres el pagarem. Corrupció? La vostra generació, la nostra no té
cap poder i no s’ha pogut corrompre.
Això si, que ningú toqui les pensions ni els privilegis per antiguitat. Tots
contra la baixada de les pensions!! Som-hi! I quan cobra un treballador
respecte un pensionista? Han de cobrar més els pensionistes o aturats que els
treballadors?
La societat catalana té grans
problemes que converteixen Catalunya en el país més covard del món.
Per una banda ens creiem el melic del món i que som molt bons. Per altra
banda, una filtració falsa i previsible sobre el President que ens havia de
portar a la independència, acovardeix a la gent i ja ho tenim tot embolicat.
Tenim un síndrome d’Estocolm, una relació amor-odi amb espanya que no s’acaba d’entrendre.
No et vull que m’arruïnes però em fa por deixar-te.
Ens queixem però amb la boca petita. Traiem pit però ens arronsem al moment
de la veritat. Saben que som covards i dèbils i se n’aprofiten. Ja no parlem d’independència.
Parlem del català a l’escola. Un tema superat i més que superat, que haurem de
tornar a batallar i sembla que ara és el més important de l’agenda catalana. No
podem perdre deu anys amb això. El tema ja estava superat. Anem al nivell superior.
La independència és la guerra que ens farà guanyar totes les batalles. Aquest
és el camí. No perdre el temps amb debats estèrils i batalletes menors.
Ho som independents o no hi ha futur. I aquell dia també caldrà començar a
canviar moltes coses!
No serà una lluita de classes, serà una lluita intergeneracional! Els
mateixos que ho han trinxat tot no ho podem solucionar, ja coneixem les seves
solucions. I no parlo de partits ni de dretes i esquerres, parlo de
generacions.
La societat catalana i la seva economia són una bomba de rellotgeria.
Tothom sap que cal canviar coses per parar el compte enrere i tothom dissimula
i espera que s’arregli sol.
Doncs apa, a seguir mirant el Messi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada