dimecres, 5 de desembre de 2012

I ara el català a l’escola! Catalunya 0 - espanya 2


Hi havia una vegada dos ministres hooligans a les espanyes. Eren rancis, casposos, amb cara de restrets i bastant Torrentes.

Amb aquesta descripció és difícil saber de quins parlem, solen respondre al prototipus  des de temps immemorials,  hom es podria preguntar si els fabriquen en sèrie. Posem-hi pel cas, per posar cares, que són el senyor Wert (W) i el senyor Montoro (M).

Tot el que tenen d’incultes i d’homes de poc món, ho tenen de coneixement de la psicologia catalana. Espanya no la salvarà d’aquesta crisi ni l’I+D ni el turisme, la salvarà i la salva des de fa dècades, l’exprimir l’única colònia que els queda. 

Però, com s’ho fan perquè aquesta no és revolti? És una combinació de dos factor: la colònia en si està habitada pel poble més covard del món, i els espanyols coneixen perfectament aquesta covardia i com utilitzar-la en benefici propi.

Però tornem a la nostra història. Estaven els dos ministres bombollejant al jacuzzi d’un xalet de la Moraleja, tips com a porcs i bevent conyac del bo, a principis de novembre del 2012, quan la conversa va prendre el caire següent  (la conversa està traduïda al català):

  • (W) Cristobal, aquests catalans que bramen ara amb això de la independència? 
  • (M) Uii..., tranquil home, tranquil.  
  • (W) Home, que es veu que ara tenen líder i el principal partit de Catalunya a molta distància del segon està per la independència. 
  • (M) No pateixis José Ignacio, no pateixis! Aquest Mas és aquell mateix que va començar a retallar i portar la política amb responsabilitat, no? I estava pesat amb que nosaltres féssim el mateix...., potser si que té alguna cosa de líder carismàtic..., no com tu i jo, eh? Ens estem posant com dos bacons, porta  wisky! 
  • (W) Osti Cristobal, penso que hauríem de fer alguna cosa! 
  • (M) Això és un joc de nens. Mira, direm que té comptes a Suïssa. Ell, el Pujol, i el cap aquell dels Mossos que em cau malament. 
  • (W) Vols dir? Si no tenim proves... 
  • (M) Proves? Per a que les volem? Jose Ignacio, t’estàs tornant molt tou! Treu això que et dic de Suïssa una setmana abans de les eleccions!(W) I aquell embolic dels socialistes de Sabadell? Que en farem d’allò?
  • (M) Aix...que no t’has llegit el “Manual del bon ministre espanyol”? A veure si parlaré amb l’Aznar, si va fer ell el pròleg i te’l va signar...,t’ho diré un cop i no més. Treu això que et dic de Suïssa, i el tema dels socialistes..., no et diré que no m’agradaria rebentar-los, però quan es tracta de putejar Catalunya ja saps que anem de la mà. Treu el tema del socialistes l’endemà de les eleccions.
  • (W) L’endemà?? No serà molt fort treure això l’endemà i la setmana abans el tema del Mas sense proves?
  • (M) Què coneixes poc als catalans!! Si dius això del Mas ningú voldrà proves. A Catalunya s’odia per sistema aquell que sobresurt en qualsevol camp. Odien els líders i triomfadors, són molt envejosos i alaben la mediocritat. El Barça ja era això abans que arribes el maleït Cruyff i rentés el cap a una generació de jugadors que ara perpetuen el model. Sempre por de perdre, sempre acotar el cap. Si Bill Gates hagués nascut a Catalunya, Microsoft no existiria i en Bill seria professor de secundària.
No pateixis, s’ho creuran i no votaran Mas. I pensa que el català pensa diferent. Els independentistes, en comptes de pensar, a CIU el partit àmpliament majoritari i l’únic que ens pot portar a la independència i amb líder aglutinador, hi ha Unió amb un líder amic nostre com el Duran. En comptes de dir, ara que l’Artur Mas ha fet el gest valent i únic a la història d’apostar per la independència, ara que tenim una oportunitat històrica, votem-lo tots, no pateixi, pensaran...,hi ha el Duran! Compte! Hi ha el Duran! En comptes de votar el líder que pensa com nosaltres i marca a la ideologia i l’estratègia del partit i la portat a ser pro independència, votem qualsevol altre partit minoritari, no fos que el Duran poses pals a les rodes.

Tranquil Jose Ignacio, tranquil, fes-me cas. Ells sols faran caure el seu líder i després a CIU es discutiran internament, perquè clar, l’amic Duran els dirà als altres que s’han equivocat d’estratègia.

  •  (W) Ets molt gran Cristobal! Però encara es pot millorar!! Recordes l’Estatut? Aquella merdeta de llei orgànica amb la que els vam vacil·lar durant vuit anys en col·laboració amb els socialistes? Doncs a la sentència del Constitucional, no només ho vam tombar tot, sinó que en qüestió de llengua a l’escola els vam deixar pitjor del que estaven!
  • (M) Com vols dir Jose Ignacio?
  • (W) He pensat, que podria fer una llei destruint el model escolar català, trinxant el bilingüisme i posant el català com a quarta llengua. Ens podríem venjar per fer-nos passar aquesta mala estona! A tu et sembla? A qui bombollejant i bevent després d’un bon tiberi i en comptes de parlar de cases de barrets, estem parlant de catalans..., quin fàstic!
  • (M) M’agrada la idea!! M’agrada molt! Trucaré als socialistes perquè això és molt bona idea, segur que els agradarà i anirem de la mà. Ara els distraurem amb això durant dues legislatures o tres! Els farem lluitar, emprenyar-se entre ells, unir-se i enfadar-se...i quan ens cansem d’això d’aquí uns any, deixarem que tornin a estar com al principi!
 Ells s’ho prendran com una gran victòria, sense adonar-se que estaran com al principi i hauran perdut miserablement el temps. Entre això i el daltabaix del Mas, els tenim distrets mínim deu anys més amb ruqueries!
 
  • (W) Doncs mira, per no ser menys que tu, si tu dius que traurem el tema de Suïssa la setmana de les eleccions i el tema dels socialistes l’endemà mateix. Jo et dic que faré aquesta llei del català la setmana següent.
  • (M) Osti Jose Ignacio! Veig que els tens ben posats! Tens el que cal tenir per ser un bon ministre espanyol...veig que ja li vas agafant el fil. I no et fa por que facin alguna cosa contra això del català a l’escola?
  • (W) Què dius home!!! No eres el perfecte coneixedor de la psicologia catalana? Mira, primer ompliran el facebook de dibuixets i consignes contra no acatar la llei, a favor de la independència (i just una setmana abans que hauran votat el contrari!), insubmissió contra la llei...I posaran m’agrada, i parlaran de fer un front comú de partits catalans, i potser fan una manifestació i tot, una vaga a l’ensenyament...
Potser envien la llei al Constitucional! Jajaja!! Al nostre tribunal!! Allà la tindrem 10 anys rient-nos de tot!
 
Foc d’encenalls, faran quatre rucades i tornaran a acotar el cap com la colla de perdedors tita fredes que són! Posa champany a la copa! I pensar que algun cop havíem begut cava i parlat català a la intimitat! Si fins i tot l’amic Aznar havia recitat una poesia en català a la merda de TV autonòmica que tenen..., perquè mira que és dolent el cava comparat amb el champany...
 
  • (M) Jose Ignacio, ara si que veig que ets un home! Brindem per Espanya!!!

I conte explicat, conte acabat.

1 comentari:

  1. Gran diàleg. Esperem que aviat arribi el dia en que els catalans siguem els únics que poguem administrar els nostres propis diners, decidir els continguts en la matèria d'història i la llengua en la qual eduquem. Salut!

    ResponElimina