Estimat Sr Sheldon Adelson,
Ens hem assabentat que vostè és la cinquena fortuna mundial i està disposat a invertir en un complex lúdico-festiu de dimensions colossals.
En primer lloc dir-li que la Generalitat de Catalunya s’agenolla als seus peus, i en segon lloc dir-li que s’agenolla als seus peus i li fa el que faci falta.
Al nostre petit i covard país, l’admirem moltíssim. De fet, sempre hem admirat els jueus multimilionaris, tots recordarem les no cassolades i les no manifestacions a favor de Palestina. A Catalunya mai hem estat pro Palestins. Deu ens en guardi d’això!. I sàpiga que a Catalunya, estimem molt l’empresari! No és un porc capitalista fatxa!
Aquí mai hem estat governats per ignorants majúsculs, que movien la societat cap a un odi a Israel o EUA. Aquests governats que ara estan a casa comptant tot el que van robar i que han enfonsat el país, mai van existir. Oblidi-ho senyor Adelson.
En aquest petit país semi-comunista, on un emprenedor es destrossat a impostos i on un jove amb 3 carreres i 8 idiomes és podia treure el mateix treballant 10 hores que un paio que vivia de la PIRMI (Renda Mínima d’Inserció), hem acabat mooolt malament. Més malament del que vostè es pugui pensar.
Miri si hem emmalaltit, que quan el conseller Cleries va modificar els criteris per percebre la PIRMI i va establir que aquesta subvenció no podia superar el salari mínim interprofessional i la va limitar en el temps (Compte!!!! Abans aquesta ajuda pública no tenia límit temporal i podies cobrar més d’això que de treballar) les esquerres d’aquest país petit i covard el van titllar de fatxa i feixista.
Però no s’ho prengui com si estiguéssim una mica bojos, ho estem. Li ho confirmo. Pensi que la setmana passada, el senyor Joan Boada, ex secretari general d’Interior (si, si, els que manaven als Mossos d’esquadra i Bombers del nostre petit país, senyor Adelson), és va declarar orgullós de ser comunista.
I aquí no passa res senyor Adelson!. Que ho digui a Rússia on els comunistes, amb els seus camps de concentració (n’hi deien Gulag ells) van matar més de 60 milions de persones. De fet, els règims comunistes han matat l’últim segle al llarg del món més de 100 milions de persones.
I el nostre ex-secretari general d’Interior, uns dels molts pallassos que ha arruïnat el meu país, es declara orgullós de ser comunista. Aquest comunista, tenia xòfer i un sou que aquí no té gairebé ningú.
Ja veu, li ho explico sense embuts, per a què desprès no tingui sorpreses. Però no pateixi, així ens ha anat, han estat pecats de joventut i ara volem canviar i ser millors com a país.
Per això, empasant-nos l’orgull, li demanem que sigui l’inversor privat més important de la història de Catalunya, ja veu que fins i tot li hem demanem a l’amo de Mango (jueu com vostè) que li faci la pilota. En definitiva, ens obrim de cames i fem el que calgui. Com a país, es clar.
Li canviarem les lleis que vostè vulgui, li deixem els terrenys on vulgui i regalats, però si us plau, munti el seu macro prostíbul de luxe al nostre país!! Necessitem llocs de treball i construcció al preu que sigui.
No pateixi, de manipular l’opinió pública ens n’encarreguem nosaltres.
Els centenars de milers de joves parats, aviat no recordaran les excel•lències dels llocs de treball qualificats que els prometiem. Ningú recordarà que repetíem les sigles I+D+I com un mantra per solucionar-ho tot.
No ens enganyem, això és pitjor que la Gran Depressió. Sinó volem que això acabi en revoltes populars o guerres, hem de fer el que sigui. I el vici és el negoci més lucratiu del món.
Vostè enriqueixi’s, faci casinos, faci bordells i si fa falta, que la màfia italiana que volta per Catalunya com si fos casa seva, bellugui la droga que faci falta. Però necessitem que la gent amb caler vingui a divertir-se a casa nostra.
I li repeteixo, no pateixi. Nosaltres ens encarreguem de vendre la moto que això és compatible amb la marca Catalunya, el turisme de qualitat, l’I+D+I, i el que faci falta. Direm que només seran hotels, cinemes (cinemes, el negoci més lucratiu del món ara mateix!) i centres de convencions. Que serà un turisme cultura i de qualitat i tot això.
Els direm que muntarem uns circuits turístics que portaran del seu macrocomplex uns quants milions de visitants l’any al monestir de Poblet i a menjar calçots, i tot solucionat!
Cregui’m, el poble català creurà que els turistes de casino i prostitució de luxe han vingut a aprendre a ballar sardanes i cantar el virolai.
Espero que es prengui seriosament la nostra consideració. Sinó haurem de retallar els sous un 20% més a tothom, tancar tots els quiròfans i vendre’m el Palau de la Generalitat (vostè no el voldria pas comprar? És el molt cèntric!).
Atentament,
Generalitat de Catalunya
PD: I amb il•lusió!!!
dijous, 23 de febrer del 2012
dijous, 16 de febrer del 2012
Se’ns caguen a sobre (no llegir menjant)!!
Als catalans se’ns caguen a sobre! Una pluja torrencial de merda. Merda socialista o merda pepera, però sempre merda i més merda. Merda en forma d’espoli fiscal, de polítiques premeditades per ensorrar el país, merda contra la nostra llengua, merda contra la nostra cultura. Europa vol el tren pel Mediterrani? La secta de la merda el vol per les castelles i foradant els Pirineus!
Tots veiem que se’ns caguen a sobre, però en comptes de fer força per desviar el raig, discutim sobre les característiques de la merda.
Si es espessa o líquida, si el color es més o menys marronós, si es massa tova o si és una mica groga. El Joan Herrera dubta si la merda que cau ara és o no sostenible i si és una merda comunista, en aquests supòsits ja no seria una merda sinó una dejecció orgànica a protegir com una au estepària. Seria una merda amiga.
Perquè és més important tenir raó en el color de la merda i guanyar les eleccions, que intentar parar l’allau de merda que ens cau a sobre. Es tracta de fer-se amic de qui se’t caga a sobre. Perquè se’t poden cagar a sobre amb ràbia i premeditació, una forma de defecar vulgarment coneguda com Aznaril, o se’t poden cagar a sobre dolçament, en forma de pluja fina mentre et demanen perdó i et diuen que es xocolata desfeta i ja li trobaràs el gust. Aquesta última manera, la Zapateril, fins i tot és més cruel.
Així, els polítics fan declaracions de merda, els telenotícies fan notícies de merda que no expliquen la veritat i tot se n’està anant a la merda, mentre discutim les característiques organolèptiques del cagalló.
I l’oposició? Només mirant com tirar més merda. No volies merda? Dues tasses!!! La merda que ve de fora i la merda que tiren els de dintre, que estan dutxats de merda però han decidit llençar-ne més en comptes d’ajudar a passar el motxo. Es veu que si tires més merda, qui mana té la culpa que n’estigui ple, la gent només veu com la merda s’amuntega i no es pregunta qui prova de netejar i qui esquitxa tant com pot.
Plourà merda fins que algú decideixi que ja n’hi ha prou. Que no cal vendre’s la dignitat per ser l’amo d’un rosegó de pa tacat de merda, que cal marxar ben lluny de l’origen de tanta pudor i deixar els amos de la merda enfonsant-se en la seva pròpia misèria.
En conclusió, d’aquest escrit de merda només es pot arribar a la conclusió per que tenir Catalunya neta cal enviar espanya a la merda!
Com deia el Buzz Light Year, Hasta la mierda y más allá!
Tots veiem que se’ns caguen a sobre, però en comptes de fer força per desviar el raig, discutim sobre les característiques de la merda.
Si es espessa o líquida, si el color es més o menys marronós, si es massa tova o si és una mica groga. El Joan Herrera dubta si la merda que cau ara és o no sostenible i si és una merda comunista, en aquests supòsits ja no seria una merda sinó una dejecció orgànica a protegir com una au estepària. Seria una merda amiga.
Perquè és més important tenir raó en el color de la merda i guanyar les eleccions, que intentar parar l’allau de merda que ens cau a sobre. Es tracta de fer-se amic de qui se’t caga a sobre. Perquè se’t poden cagar a sobre amb ràbia i premeditació, una forma de defecar vulgarment coneguda com Aznaril, o se’t poden cagar a sobre dolçament, en forma de pluja fina mentre et demanen perdó i et diuen que es xocolata desfeta i ja li trobaràs el gust. Aquesta última manera, la Zapateril, fins i tot és més cruel.
Així, els polítics fan declaracions de merda, els telenotícies fan notícies de merda que no expliquen la veritat i tot se n’està anant a la merda, mentre discutim les característiques organolèptiques del cagalló.
I l’oposició? Només mirant com tirar més merda. No volies merda? Dues tasses!!! La merda que ve de fora i la merda que tiren els de dintre, que estan dutxats de merda però han decidit llençar-ne més en comptes d’ajudar a passar el motxo. Es veu que si tires més merda, qui mana té la culpa que n’estigui ple, la gent només veu com la merda s’amuntega i no es pregunta qui prova de netejar i qui esquitxa tant com pot.
Plourà merda fins que algú decideixi que ja n’hi ha prou. Que no cal vendre’s la dignitat per ser l’amo d’un rosegó de pa tacat de merda, que cal marxar ben lluny de l’origen de tanta pudor i deixar els amos de la merda enfonsant-se en la seva pròpia misèria.
En conclusió, d’aquest escrit de merda només es pot arribar a la conclusió per que tenir Catalunya neta cal enviar espanya a la merda!
Com deia el Buzz Light Year, Hasta la mierda y más allá!
diumenge, 12 de febrer del 2012
Gerontocràcia socialista
La societat en general tendeix a creure’s qualsevol cosa que aparegui als mitjans de comunicació i sigui repetida més de 10 vegades. Pepe no va trepitjar expressament a Messi i els socialistes han encarat un gran canvi i un renovació profunda.
Després de portar Catalunya i espanya a la més absoluta de les ruïnes, de mentir una i mil vegades, començant per l’estatut i acabant al negar la crisis, quan penses que ja no es pot caure més avall i no es pot fer més el ridícul, el PSOE sempre aconsegueix arribar més enllà!
Amb un nou líder tret del geriàtric, una cara nova i un nou projecte! Al loro! Que el senyor Rubalcaba té càrrecs des del 82! Era amic d’en Naranjito!! Mireu si ha plogut, i aquest senyor ha tingut càrrecs com, secretari d’estat d’educació, Ministre d’Educació i Ciència, Ministre de Presidència, Ministre d’Interior, Vicepresident Primer i portaveu del govern.
I això és renovació? Tan imbècils representa que som tots plegats?
Els senyors Rubalcaba, González i Guerra, en qualsevol país normal, fa anys i anys que haurien estat substituïts per gent preparada. Com poden ser aquesta gent l’alternativa a res? Almenys el senyor Montilla té la decència d’anar a guanyar els seus 100.000€ al senat, i així gairebé no fa us del cotxe oficial, els xofers, el despatx de presidència i el sou vitalici per haver estat President de la Generalitat!
Que menys, amb els que s’ho han treballat portant el país a la misèria!
Sort que ara podran distreure una mica el personal organitzant numerets contra la Reforma Laboral. El gran emprenedor Rubalcaba, amb els visionaris Toxo i Méndez al capdavant d’organitzacions punteres com CCOO i UGT, ja poden protestar. Aquests líders carismàtics, que durant 4 anys han batut tots els rècords d’aturats, com que ara fa 3 mesos que ja no manen, ara resulta que han trobat la solució!. Però són uns dolentots, perquè no la diuen!! Fixeu-vos-hi, diuen que hi alternatives al neoliberalisme capitalista de dretes, però no les diuen....ah!! Dolentots!! L’alternativa són les els arbres de Nadal a pedals que van posar els verds?
Fa 40 anys que els mateixos incapaços tallen el bacallà. Això si que és renovació!! Aire nou, idees i projectes il•lusionants, gent jove i preparada.
Vergonyaaaa!
Després de portar Catalunya i espanya a la més absoluta de les ruïnes, de mentir una i mil vegades, començant per l’estatut i acabant al negar la crisis, quan penses que ja no es pot caure més avall i no es pot fer més el ridícul, el PSOE sempre aconsegueix arribar més enllà!
Amb un nou líder tret del geriàtric, una cara nova i un nou projecte! Al loro! Que el senyor Rubalcaba té càrrecs des del 82! Era amic d’en Naranjito!! Mireu si ha plogut, i aquest senyor ha tingut càrrecs com, secretari d’estat d’educació, Ministre d’Educació i Ciència, Ministre de Presidència, Ministre d’Interior, Vicepresident Primer i portaveu del govern.
I això és renovació? Tan imbècils representa que som tots plegats?
Els senyors Rubalcaba, González i Guerra, en qualsevol país normal, fa anys i anys que haurien estat substituïts per gent preparada. Com poden ser aquesta gent l’alternativa a res? Almenys el senyor Montilla té la decència d’anar a guanyar els seus 100.000€ al senat, i així gairebé no fa us del cotxe oficial, els xofers, el despatx de presidència i el sou vitalici per haver estat President de la Generalitat!
Que menys, amb els que s’ho han treballat portant el país a la misèria!
Sort que ara podran distreure una mica el personal organitzant numerets contra la Reforma Laboral. El gran emprenedor Rubalcaba, amb els visionaris Toxo i Méndez al capdavant d’organitzacions punteres com CCOO i UGT, ja poden protestar. Aquests líders carismàtics, que durant 4 anys han batut tots els rècords d’aturats, com que ara fa 3 mesos que ja no manen, ara resulta que han trobat la solució!. Però són uns dolentots, perquè no la diuen!! Fixeu-vos-hi, diuen que hi alternatives al neoliberalisme capitalista de dretes, però no les diuen....ah!! Dolentots!! L’alternativa són les els arbres de Nadal a pedals que van posar els verds?
Fa 40 anys que els mateixos incapaços tallen el bacallà. Això si que és renovació!! Aire nou, idees i projectes il•lusionants, gent jove i preparada.
Vergonyaaaa!
dilluns, 6 de febrer del 2012
Ai...Carmencita de mis amoresss!!! Oleeee!!!
Carmencita volia manar al PSOE!! Lere!! Però Carmencita era catalanaaaa!! Oleee!!! Y Carmencita fue a Olula del Rio a tocar las castañuelasss!! Esas palmas maestro!!
Així de cutre podría sonar una sevillana d’homenatge a la venuda i fracassada de l’any. La nostra Carmencita Chacón, la que era tan catalana que va arrassar amb 25 diputats el 2007! La mateixa a la que no vam tornar a veure perquè era a munyir la cabra de la legió.
La mateixa que va callar quan ens retallaven l’Estatut. La mateixa que va declara no estar d’acord amb la manifestació on van anar més d’un milió i mig d’habitants. La mateixa a la que no va votar gairebé ningú a les últimes eleccions espanyoles.
Doncs volia manar. I va començar anant a Olula del Rio, d’on era son pare, per dir que no era catalana, que era andalusa (on hi ha els millor emprenedors i és un granero de ideas, segon ella) i que es vestia de flamenca i es fotia a tocar les castanyoles per ser aceptada.
De genolls, cridava, si us plau, camarades i companys, perdoneu-me per ser catalana! Jo blasfemo de la senyera, de la sardana i del català! Fins i tot va arribar a dir que no estava d’acord amb el pacte fiscal! Al loro que diria el gran mestre!
Ara, que no l’han volguda ni els seus, que no torni per aquí! Que no ens l’enxufin a TV3 amb la Rahola a comentar l’actualitat (quan cobra la Rahola? Que ha estudiat? Quan cobren aquests opininadors de pandereta?) perquè cremo el televisor!!! Que no et vulguin ni al PSC té tela...
La senyora Chacón, tan avergonyida que estava de ser catalana, que se’n vagi a Olula del Rio a montar el seu xiringuito!
I és que la senyoreta Chacón, que ja apuntava maneres quan va posar al currículum que era doctorada, quan havia fet un curset de doctorat, va oblidar una veritat universal que a Catalunya se sap des de ben petitó. A la vida hi ha algunes veritats absolutes, certes i inamovibles, una és que l’Espanyol mai juga bé contra el Madrid, l’altra és que serà abans president de la república bananera d’espanya una dona negra, jueva i transsexual que un català o catalana.
I sinó recordem l’Opa de Gas Natural i la decisió de vendre l’empresa als alemanys abans que als catalans.
Un altre dia ja parlarem del PSOE, que continua cridat a enfonsar el país quan tornin a tocar poder. Algú hauria de dir a aquesta colla de “camarades”, que l’Alfonso Guerra i el Felipe Gonzàlez haurien d’estar tranquil•lament en un asil jugant al mus, que la política ja els va molt gran, i intentar dirigir un país encara els va més gran ara que de jovenets.
Aixx...sort en tenim d’aquesta gent per riure, d’acord que han arruïnat el país, però són boníssims!!
Avui mateix:
Collboni: “ El PSC serà més PSC que mai”
Pérez Rubalcaba: “Tinc el títol de bones relacions amb el PSC”
Jose Zaragoza: “No és cert que espanya no entengui el PSC”
Jajajaja.... això és risoteràpia i el demés és d’aficionats!! Que granssss!!! I la gent encara els vota! Jajajajaja....
Ja ho ha dit el mestre:
Laporta: “El PSOE no pot ser liderat per una catalana, encara que sigui renegada”
Gran mestre!
Així de cutre podría sonar una sevillana d’homenatge a la venuda i fracassada de l’any. La nostra Carmencita Chacón, la que era tan catalana que va arrassar amb 25 diputats el 2007! La mateixa a la que no vam tornar a veure perquè era a munyir la cabra de la legió.
La mateixa que va callar quan ens retallaven l’Estatut. La mateixa que va declara no estar d’acord amb la manifestació on van anar més d’un milió i mig d’habitants. La mateixa a la que no va votar gairebé ningú a les últimes eleccions espanyoles.
Doncs volia manar. I va començar anant a Olula del Rio, d’on era son pare, per dir que no era catalana, que era andalusa (on hi ha els millor emprenedors i és un granero de ideas, segon ella) i que es vestia de flamenca i es fotia a tocar les castanyoles per ser aceptada.
De genolls, cridava, si us plau, camarades i companys, perdoneu-me per ser catalana! Jo blasfemo de la senyera, de la sardana i del català! Fins i tot va arribar a dir que no estava d’acord amb el pacte fiscal! Al loro que diria el gran mestre!
Ara, que no l’han volguda ni els seus, que no torni per aquí! Que no ens l’enxufin a TV3 amb la Rahola a comentar l’actualitat (quan cobra la Rahola? Que ha estudiat? Quan cobren aquests opininadors de pandereta?) perquè cremo el televisor!!! Que no et vulguin ni al PSC té tela...
La senyora Chacón, tan avergonyida que estava de ser catalana, que se’n vagi a Olula del Rio a montar el seu xiringuito!
I és que la senyoreta Chacón, que ja apuntava maneres quan va posar al currículum que era doctorada, quan havia fet un curset de doctorat, va oblidar una veritat universal que a Catalunya se sap des de ben petitó. A la vida hi ha algunes veritats absolutes, certes i inamovibles, una és que l’Espanyol mai juga bé contra el Madrid, l’altra és que serà abans president de la república bananera d’espanya una dona negra, jueva i transsexual que un català o catalana.
I sinó recordem l’Opa de Gas Natural i la decisió de vendre l’empresa als alemanys abans que als catalans.
Un altre dia ja parlarem del PSOE, que continua cridat a enfonsar el país quan tornin a tocar poder. Algú hauria de dir a aquesta colla de “camarades”, que l’Alfonso Guerra i el Felipe Gonzàlez haurien d’estar tranquil•lament en un asil jugant al mus, que la política ja els va molt gran, i intentar dirigir un país encara els va més gran ara que de jovenets.
Aixx...sort en tenim d’aquesta gent per riure, d’acord que han arruïnat el país, però són boníssims!!
Avui mateix:
Collboni: “ El PSC serà més PSC que mai”
Pérez Rubalcaba: “Tinc el títol de bones relacions amb el PSC”
Jose Zaragoza: “No és cert que espanya no entengui el PSC”
Jajajaja.... això és risoteràpia i el demés és d’aficionats!! Que granssss!!! I la gent encara els vota! Jajajajaja....
Ja ho ha dit el mestre:
Laporta: “El PSOE no pot ser liderat per una catalana, encara que sigui renegada”
Gran mestre!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)