divendres, 24 de maig de 2013

Els metges haurien de receptar sexe.

Segons un prestigiós estudi elaborat per jo mateix, amb la meva experiència personal i la del meu cercle proper, més sexe i una bona juerga, almenys un cop al mes per fomentar el bon rotllo vital, podria ser la solució a gran part dels mals d’aquest món.

Menys antidepressius i més festa! Contra l’ansietat per l’incertesa dels nostres temps i la depressió  per viure en un país oprimit i ple de retallades... una bona festa amb amics i companys del tipus que sigui (discoteca, concert de folk, òpera,...) i un bon clau per rematar la nit!

Sense excuses! Ni mandres, ni mals de cap, ni els nens, ni demà tinc un aniversari d’un nen del parvulari, ni hem d’anar d’hora al supermercat o altres problemàtiques d’aquest nivell.

Aquestes afirmacions poden semblar desmesurades, hiperbòliques, laportianes! Però no és així! En les reflexions de les línees següents, intentaré demostrar el perquè d’aquest titular escandalós!

Cada dia estem més anorreats i cada cop hi ha menys diversió. La societat està deprimida, decaiguda, desmotivada... Les cares llargues s’apoderen dels carrers!

Analitzem un possible exemple. Remarcar d’entrada, que segurament no existeix ningú que se senti així a Catalunya, però podria passar. Agafem un home/dona de 50 anys, casat des de fa 20 anys, amb una feina monòtona, una mica avorrit de fer sempre el mateix, diguem que amb una vida sexual monòtona i repetitiva i una mica ja escassa o bastant escassa, que creu que encara té corda per fer coses però ja està tan desmotivat que no ho proposa ni a la seva parella. Repeteixo, se que és un exemple fictici perquè casar-se (i si pot ser per l’església) és la cosa que assegura més la felicitat en aquest món.

Si aquest individu/dua anés al metge i li expliques la seva desmotivació, desgana, manca de són, que està guanyant uns quilets, que no té temps ni ganes per al sexe, que nota una buidor a la vida, que li sembla que els anys se li escolen de les mans fent sempre el mateix en un món infinit, que es nota encadenat/ada a les obligacions... el metge li receptarà un ansiolític, un antidepressiu i un pot de viagra. Només variarà el nom de la pastilla, la intensitat de la mateixa i la freqüència del xute.

I si, aquest metge, per una conjunció astral o perquè té el dia inspirat, li receptes una borratxera al mes i un polvet extramatrimonial cada quinzena? Correctament prescit i en paper mèdic. I sense cost per la societat!

Us imagineu arribar a casa amb aquesta recepta i dir-li a la parella... carinyo, mira que m’ha receptat el metge m’ha receptat això? I que digui, ah vale carinyo, si ho diu el metge.

Caldria polir detalls. Per exemple. Tots els receptats podrien quedar en una sala de l’ajuntament i anar per feina. Sou els receptats d’un polvent al mes? Jo també? Algun voluntari/ria?

Arribats a aquest punt i per fomentar la desinhibició, podríem fer un d’una ampolla de whisky i ajuntar els dos tractaments en un de sol. Alguns especialistes, però, diuen que el tractament s’hauria de fer amb “gent neta”, i que podria ser contraproduent ajuntar gent amb aquests tipus de malestar vital perquè cardin.

Podria ser pitjor el problema que la solució i acabar tot en un suïcidi massiu. Per això es comenta que caldria polir alguns serrells abans de començar amb el tractament a la vida real.

Tot i això, si deixem de veure els petits problemes logístics i de funcionament, que de ben segur es solucionarien per la bona predisposició dels malalts per rebre el tractament, i visualitzem els efectes posteriors, veurem clar com de positiu això seria per la societat.

Continuem amb l’exemple. L’individu/a, porta dos mesos sortint de festa de tant en tant amb els amics i tenint una mica de sexe extramatrimonial. Possibles conseqüències, més probables: la recepta, iniciaria un efecte positiu exponencial, també conegut com cercle virtuós de Laporta, on l’individu estaria més feliç a casa, afectuós amb els seus fills i seria més productiu a la feina.

Faria regals a la seva parella i milloraria l’ambient a la llar. Per tant, la parella també seria més productiva a la feina degut a l’alegria vital i els seus fills traurien millors notes  a l’escola i tindrien més autoestima.

Essent molt vulgar, es podria dir que follar més hauria augmentat la felicitat de tot el nucli familiar i el seu cercle.

Si apliquem això a totes les famílies, podem trobar que una polvet extramatrimonial cada quinzena (sempre amb recepta mèdica) i una bona festa, podria millorar gran part del món.

Compte! Sóc conscient que la teoria té mols supòsits. Això només seria així si hi hagués gent mancada de sexe (en estat de solteria, una cosa molt usual) o cansada de tenir-ne sempre amb la mateixa persona (cosa difícil, perquè el matrimoni assegura la felicitat perenne). També cal tenir en compte, que el sexe no és una cosa massa important a la vida, la gent no li dóna importància i la qualitat i quantitat de les relacions sexuals no tenen gaire a veure amb l’estat d’ànim.

Això podria fer fracassar la teràpia. A qui li ve de gust sexe amb gent nova? Però bueno, per curar-se cal fer esforços i si ho mana el metge... de petits tots ens preníem aquells xarops de gust horrorós!

El tema anar de festa és més senzill, perquè hi ha molts motius per la celebració!! L’estàtua de Colón porta la samarreta del Barça, Neymar serà el crack del futur i pràcticament és nostre! Tenim el millor entrenador i el millor president! Zubizarreta és un crack de gran carisma!

Catalunya serà independent i tots els nostres problemes s’acabaran de cop! Perquè Catalunya és perfecta i un cop fora d’espanya el país funcionarà com un rellotge! Aquí no sabem que és la corrupció, l’atur o un desnonament!

I per acabar, la generació futura és i serà perfecta!! El meu cercle laboral consisteix en pares de mitjana edat que tenen com mono tema de conversa el seus fills! I com que tots tenen els fills més guapos, intel·ligents, perfectes, que trien la carrera amb més futur, treuen les millors notes i són els més brillants i parlen un munt d’idiomes, tenim un futur esplendorós pel camí! A no se que tinguis la mala sort de ser un conegut seu, perquè llavors tindràs un fill lleig, curt, malgirbat i que estudia per ser pobre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada