La nova Inquisició.

Segons la wikipèdia, la Inquisició va ser una institució judicial eclesiàstica d'origen medieval, creada pel Pontífex Romà Innocenci III l'any 1215, amb la missió de vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies.

O sigui, que sota el dogma de la fe i amb la religió com a pretext, es podia deixar la civilització en punt mort. Tant era si algú deia que la terra era rodona, si llegia llibres amb continguts estranys, si no era tradicional en els temes sexuals, o potser simplement no queia bé al veí i aquest era influent, la solució final a tots aquests problemes era la foguera.

Per sort, tot això es va acabar. La llibertat individual, l’amplitud de mires, el sortir dels dogmes més asfixiants de la fe (només cal veure el que passa amb l’islam) han fet avançar moltíssim la civilització. La ciència, la medicina, la cultura, la creativitat, tot evoluciona sota el paraigües de la llibertat.

Llàstima que la Inquisició estigui tornant i gairebé ningú se n’adoni. Es tracta d’un fenomen molt pervers, que com a l’edat mitjana,  intenta mantenir la societat estancada no deixant cap tipus de marge al progrés individual, que intenta igualar els ciutadans en la misèria com ànimes subsidiades i sense iniciativa i busca aniquilar tot tipus d’iniciativa. A més,  ho fa sota la puresa ideològica de l’ecologisme i la salut, qui pot estar contra idees tan nobles?

Em sembla que ja veieu per on vaig.

Aviat Catalunya tindrà una nova tradició. Serem els millors castellers, menjarem pa amb tomàquet, ballarem sardanes, celebrarem derrotes i els dissabtes al matí agafarem la pancarta i serem d’alguna plataforma anti-progrés i anirem a fer una manifestació, una botifarrada, una caminada o el que convingui.

Amb l’única intenció de captar vots i fer llistes municipals, els partits a la oposició no dubten a instigar sense cap tipus d’argument vàlid tècnicament, als ciutadans del seus pobles a organitzar plataformes. No cal que hi hagi una necessitat social de queixa, la creen els polítics.

Que dos es queixen? Perfecte! Dona’ls pancartes i munta una caminada, després digués que fer una carretera, una salina, un kàrting, un caseta de fusta (qualsevol cosa, perquè estan contra tot) provoca càncer, radiacions, alzeimer, disfuncions erèctils o vegetarianisme, i tens centenars de persones repetint un mantra. Poc importa si són dos pirats o si tenen alguna raó.

Exagerat? No m’ho sembla tant. Quantes associacions de NIMBI (Not in my back yard, que seria més o menys, no en el meu patí de darrera) apareixen cada any per oposar-se a qualsevol cosa a Catalunya?

I sempre el mateix modus operandi. Una activitat en molts casos trivial, resulta ser per motius complicadíssims d’entendre, extremadament perillosa, contaminant i nociva. I per fer grup, farem una caminada, una bicicletada, una botifarrada.... Aviat, tindrem un exèrcit darrera.

Potser és un complot judeo-masònic que busca un comunisme internacional. La maniobra és sàvia, acabar amb el progrés i els ingressos, cosa que acaba amb la propietat privada i ens iguala a tots en la misèria.

Personalment, demanaria a aquests polítics que utilitzen la gent i els instiguen a la protesta per treure’n rèdits electorals, una mínima amplitud de mires. Perjudicar el país per al seu benefici electoral (maniobra molt comú en la política) acaba portant misèria.

Algú els hauria d’explicar que quan aconsegueixin les cadires (Aii!! Les maleïdes i putes cadires!! Calentones i amb bon sou!!!) no quedarà ningú per pagar els impostos que els omplen les butxaques.

Per acabar, dir que en algunes ocasions les plataformes anti-alguna cosa poden estar justificades. Diria que aproximadament en un 5% dels casos.