dilluns, 14 d’octubre de 2013

La majoria silenciosa són quatre gats.

Dissabte és una dia que passarà a la història de la gran nació espanyola! La gran manifestació convocada pels catalans que se senten espanyols o només espanyols, la rèplica a la cadena humana de la diada, va reunir la xifra escandalosa de 15.000 persones tirant llarg.
Una fracàs. Una absoluta misèria. Ho definiríem de paupèrrim i encara seríem generosos. I això comptant fatxes arribats en autocar d’arreu d’Espanya.

Quina lectura en fan el líder de Ciudadanos (compte amb l’Albert, que és molt millor polític que en Navarro i l’Alicia i serà la tercera força al Parlament) i els del PP? Criticar al PSOE per no ser-hi (més misèria partidista, vots que són cadires!) i declarar que això ha estat un gran èxit i que per fi la majoria silenciosa parla.

Majoria? 15.000 contra 2.000.000?? Es pensen que no sabem comptar? Ens tracten d’imbècils?

Sembla, que si Catalunya va a una i es manté unida, aquest cop si! Aquest cop ens en sortirem i deixarem endarrere els ridículs històrics! I veig la llum!!! Si que podem!!! Alegria i eufòria!!

I llavors, una monja i un senyor gran que es declaren anticapitalistes i expliquen les coses com si tots fóssim imbècils, fan un partit nou. Com el Laporta o en Carretero, fan un partit nou i demanen fer una gran coalició sota les seves sigles! CIU, ERC, veniu sota la meva bandera a fer-vos anticapitalistes!!

Anticapitalisme? De que parlem? Prohibir la propietat privada? Requisar empreses com els anys previs a la guerra civil? Granges col·lectives? De què parlen?? Que ho expliquin d’una vegada!!

I per l’altra banda, veus com beatifiquen centenars de màrtirs a Tarragona, suposo que molts arribaran a ser sants, un cop es comprovi que van realitzar dos o tres miracles en vida!

Com poden condicionar les nostres vides les llegendes i contes de pastors de fa 2.000 anys? Com es pot ser tant i tant retardat?

Durant la Segona República, manava a Catalunya una coalició de 17 partits d’esquerres que van començar a expropiar coses i tot va acabar en guerra. Sembla que anem per aquest camí de radicalització dels dos bàndols i cap consens, cadascú té la seva solució i fa un partit nou.

Josep Piqué, l’única persona del PP català que té un dit de front ha dit, seria catastròfic que ERC arribés a la Generalitat, les altres vegades tot ha acabat en un desastre. Un punt de raó té, una guerra i la ruïna del país per 50 anys no són objectius fàcils d’aconseguir i prou que ha estat així.

No se com acabarà tot això, però quan 15.000 són majoria i tothom es queda tan ample...pot passar de tot!

I llavors marxa l’eufòria i m’esgarrifo de veure, que en part, tornem a estar als anys previs a la guerra civil, misèria econòmica i tot de genis sense cap coneixement de la matèria per solucionar-ho.  I em venen mals pensaments, i pors... i només hi veig una solució...sort que torna el futbol!! Intoxicació d’ignorància en vena i a seguir!!!


Que gran que ets Barça, idiotizant un societat fins a límits brutals!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada