dilluns, 14 de març de 2011

El Barça encara té opcions matemàtiques a la Lliga.

L’amic d’un amic, que viu per la Costa Brava, de petit volia ser astronauta com gairebé tothom i es va apuntar a la NASA. L’altre dia va tornar amb el “Discovery”, que es veu que feia el seu últim viatge (ja tenia uns anys, cremava oli i s’havia de fer distribució) perquè ara fan un Pla2000€ de transbordadors (espero que no llegeixi això un socialista, que després del 110 Km/h, les rodes noves i les bombetes, crec que van llençats a pel record, en aquest camí de les mesures estúpides).

Total, que a l’espai només rebia al seu portàtil, i de manera entretallada, la veu dels locutors de Gol TV i veia a estones el Punto Pelota. Ni rastre de Catalunya Radio, RAC 1, Ona Fm, La Nostra, ni res semblant. En conseqüència, l’home, anava molt perdut sobre la realitat futbolística del Planeta Terra.

Quan el vam anar a rebre a Cap Canaveral, només treure’s l’escafandre ens va preguntar a la redacció del diari amb la mirada compungida: encara té opcions matemàtiques a la Lliga el Barça? El pobre home, culé de cor i català de sang, pensava que el Madrid devia estar una vintena de punts per davant.

Li vam haver de jurar i perjurar la realitat, que s’obstinava a no creure. Havia rebut durant mesos una contaminació mediàtica tant brutal, que no es creia la realitat de cap manera!

Ara, el pobre home respira tranquil, veu la crisi d’un altre color. No li importen els 4,3 milions de parats, creu que es solucionarà tot donant ajudes per canviar les rodes. Ha vist la llum!!

Tot i això, al tornar al nostre petit país (i no per mida), els de la redacció teníem un noseque a la panxa. Vam decidir fer la prova! I el resultat és pertorbador, és malaltís i pervers!

Proveu-ho!!! Escolteu la retransmissió de Gol TV sense mirar les imatges (feu el mateix amb el Punto Pelota sense saber els resultats). Resulta que amb el Barça tocant i tocant, amb el 75% de possessió, poden guanyar 6 a 0, amb una ratxa de resultats brutal, convertint l’esport en art, aquella gentussa (ja se que és lleig dir gentussa, però més lleig és dir gilipolles) no valoren res.

Sembla que no hi hagi cap mèrit, només comenten el bon posicionament del rival, coregen les seves mínimes arribades a l’àrea, parlen que Xavi no està tan fi, que CR7 (que no juga aquest partit ni pinta res en això) té millor tècnica individual que Messi...

Un altre amic d’un amic, em va explicar que això es diu Propaganda del Règim, que ho va popularitzar un senyor que es deia Goebbels que va ser Ministre de Propaganda i Il•lustració Popular, quan manava al seu país un amic seu que es deia Hitler. Aquest amic, sosté que els diaris “normals” només expliquen absurditats, que tot està manipulat i no té res a veure amb la realitat, que ens fan creure el que volent. I això del Barça, el negar constantment l’evidència i intentar fer realitat una mentida a còpia de repetir-la (Cagometro, Villarato), s’ha fet i es farà al llarg de la història de la humanitat, amb coses fins i tot més importants que el Barça.

Aquest amic em va deixar garratibat, estava segur que hi havia coses més importants que el Barça? Volia dir que algú podia passar d’esser aliat d’un país a enemic públic número 1 del món (Bin Laden), o de dictador amic a dictador dolent (els mateixos que ara et riure les gràcies, un dia aniran a per tu si els convé) com amb el senyor Gaddafi? Consternat, vaig investigar.

El senyor Gaddafi fa 40 anys que fa el mateix, però ja no toca riure les seves gràcies, es veu que els insubordinats fan més gràcia. Perquè instauraran una democràcia al país? Serà bo per al poble? Crearan una societat del benestar? O potser vendran el petroli més barat?

Perquè aquest senyor tan dolent, sempre havia estat dolent?... i al final, el meu Barça i el sr Gaddafi eren amics!!! No podia ser!!! Llavors que he de pensar?? Sóc amic del Gaddafi o sóc és un dictador dolent??

Curiositat:

El 3 d’abril de 2003, el Barça va disputar al Camp Nou un partit amistós contra el campió Libi del moment, el Al-Itthad. El conjunt català va guanyar per 5 a 0 el partit (hat trick de Gerard).

A l’equip africà, va jugar Al Saadi Gaddafi, el fill del líder de la dictadura militar de Libia. Jugar el partit era un somni per Al Saadi, i per això va pagar 300.000€ al Barça per poder jugar.

Link de la crònica del Mundo Deportivo (amb seguiment especial pel fillet del dictador):

http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2000/06/04/pagina-16/528169/pdf.html?search=gaddafi.

Finalment, tot i l’evidència, em resisteixo a pensar que vivim a Matrix, que els governs no volen el nostre bé, i que tot es mentida! A no ser, que el proper àrbitre que ens toqui a Europa, induït per la mentida o per coses de l’atzar, ens elimini amb una actuació lamentable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada