Miente Pinocho, miente!

And the Oscar goes to… Mr Zapatero!!!

Amb aquesta frase, l’acadèmia ha premiat el senyor Zapatero pel seu paper de mentider compulsiu i còmic ignorant en el brillant film “ Legislatura 2008, del pleno empleo a la intervención”. La competència amb Santiago Segura i el seu Torrente ha estat ferotge, però la cara de joker i l’atrezzo gòtic de les seves descendents (no pot fer que es canviïn ni per visitar l’Obama? Ni a casa seva pinta res aquest tio?) han fet decidir el jurat.

Diu el mite, que quan el timoner de la Moncloa pràctica un cunilingus, la Sonsoles li crida “Miente ZP, miente!!”. Per si li creix el nas igual que al Pinotxo.

Però alguna cosa deu tenir aquest senyor, que s’aferra al poder després de mentir en públic un i altre cop, sense que ningú el sàpiga treure de la cadira. Ahh!! Les cadires!!

El novembre de 2003 amb el Palau Sant Jordi ple, una minúcia, Pinotxo digué “Donaré suport a la reforma de l’Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya”. Impecable. La mentida feta en públic, que més a perjudicat Catalunya els últims...100 anys? Algú havia promès una cosa davant de tanta gent i ho havia incomplert d’una manera tant flagrant? Almenys abans no ens enganyaven, l’endinyaven directe i fot-li que es català.

A l’abril de 2008, l’endeví ZP va vaticinar “estem segur que superarem a Alemanya i Itàlia en renta per càpita d’aquí a dos o tres anys. Els agafarem. D’aquí al 2010 els podem superar fàcilment”.

Aixxx...com comentar això, no saps ni per on agafar-ho! La senyora Merkel hauria de venir aquí, mirar els BMW que porten els pagesos amb la PAC que els paguen els alemanys per fer l’agricultura més competitiva, mirar les bestieses que s’han fet amb els seus fons de cohesió i després agafar-lo pels testicles.

No li han dit mai a aquest senyor que no s’ha de mossegar la mà que et dona de menjar?

El setembre de 2007, més afirmacions ratllant l’irracional “el nostre sistema financer i les nostres institucions col•lectives són dels més solvents del món” i “en aquesta Champions League de les economies mundials, Espanya és la que més partits guanya, la que més gols ha fet i la menys golejada. Aquesta és la realitat”.

A part dels rànquings de consum de cocaïna per càpita, de bitllets de 500€ circulant en negre i de percentatge d’atur juvenil (ratllant ja el 50%), Espanya no lidera res més. Potser el rànquing de descrèdit internacional? I nosaltres encadenats a ser partícips d’això...

I per acabar, sobre la petita crisi que tenim al damunt, al febrer de 2008 i abans de les eleccions generals “No estem en una crisi econòmica. No hem d’ignorar que passen coses, però no cal exagerar”. I sobre l’atur, una de les seves perles més brillants “el nostre país té condicions en aquesta legislatura per arribar a la plena ocupació”.

Impressionant!! Record de parats darrera record de parats. Anem cap als 5 milions. Més del 20% de la població en edat laboral. Impressionant. La ignorància al poder es factible en moments en que el vent va de cara, quan hi ha problemes i toca prendre decisions, el temps posa tothom al seu lloc.

El 2009, sobre l’estat del benestar va declarar “no retallaré els drets dels treballadors”.

Tots a tremolar! Això no ha fet res més que començar! Cordem-nos els cinturons, ben amarrats i anar estrenyent fins l’asfixia!

Quin personatge! Brillant embaucador, paradigma màxim del principi de Peter, ésser bufonesc de rialla malèvola, s’ha rigut de Catalunya fins l’extrem i ningú ha fet res per tallar-li les ales i fer-lo baixar dels altars.

D’aquí una anys, això s’estudiarà als llibres d’història. Si és que hi ha llibres d’història i algú per llegir-los.