dijous, 2 de juny de 2011

Petit miracle

Ahir un periodista d’aquest rotatiu va assistir a un petit miracle.

Per raons laborals que no vindrien al cas, l’esmentat periodista estava en una reunió tècnica on entre altres hi assistia un Alt Càrrec d’un Departament de la Generalitat de Catalunya, on suposadament hi treballen els millors.

L’individu en qüestió, va voler fer una conversa distesa, sense polítics per conèixer l’opinió dels tècnics. Que es feia bé, que es feia malament, com es podia millorar i parlant planer i sense embuts. Va preguntar a la gent un a un. Va argumentar i va donar molt la raó. Va agafar uns compromisos per solucionar temes. I sobretot, va demostrar grans coneixements sobre l’àrea que gestiona.

I va resultar, que la persona en qüestió havia començat de baix, durant anys havia fet la mateixa tasca que molts dels assistents. Hi havia anat pujant per vàlua professional. I finalment dirigia el cotarro.

Llàgrimes d’emoció van inundar els ulls del periodista. El sistema a vegades funciona! Un dirigent qualificat, preparat, empàtic i amb ganes de treballar.

El periodista no recordava cap cas de qualificació tan gran des de Joan Saura dirigint el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Joan Saura, Mosso i Bomber de tota la vida, autoritari i amant de l’ordre, persona que mai es tancaria en esglésies abarrotades d’immigrants a demanar papers per a tots, va dirigir el Departament amb fermesa i saviesa. I pensar que s’acusava al Tripartit de repartir Conselleries a dit!

Solemne mentida, es repartia en una tómbola! Per saber dirigir el Departament de Sanitat semblaria òptima una persona que hagués estudiat Medicina entre els millors de la seva promoció, que hagués exercit en un nucli petit i també en un gran hospital, coneixedor del terreny i que tingués una àmplia experiència en gestió.

Res més lluny de la realitat. Per ser Conseller de Sanitat o d’Educació, el primordial era ser pro-palestina, haver corregut davant dels grisos, no haver estudiat massa i, això si i per damunt de tot, no haver mossegat mai la mà que dóna de menjar i haver treballat fort per ella.

Com deia el gran mestre, creador de moltes de les coses que ara ens fan grans, el senyor Johann profetitzava: “Un palomo no hase verano”.

Després d’eixugar-se les llàgrimes, el nostre periodista va implorar al cel que aquest cas no fos l’excepció que confirma la norma. Va felicitar al polític i li va recomanar que no exhibís els seus coneixements i capacitats. Podria representar un precedent molt perillós, fixar jurisprudència...

Us imagineu que corre entre la població que hi ha polítics capaços i preparats, i la gent exigeix que tots ho fossin?? Representaria un daltabaix més gran que la invenció del cotxe que funcionés amb aigua o poder extreure energia dels pèsols.

Tots sabem que farien que sembles un accident! Que ho mantingui en secret!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada