dilluns, 30 de maig de 2011

Diari d’un indignat.

Estimat diari,

Ja he tornat a caseta! Quines aventures aquestes dues setmanes! I pensar que quan l’Iker em va trucar no ho veia clar...

Torno ple de blaus. Els Mossos ens van assaltar per sorpresa el divendres al matí, després d’avisar-nos durant quatre hores que havíem de marxar. Un Mosso em va pegar amb la porra al cap perquè li vaig dir porc feixista. M’han hagut de posar 3 punts i m’han rapat la closca. He perdut tres rastes!! El papà diu que millor, que me les tregui totes i que així potser trobaré feina.

També em van prendre el portàtil! Mala gent! He aprofitat per comprar-me un Apple, que el papà diu que van millor.

Al principi tot semblava com als campaments del Centre Excursionista, tots en rotllana i tocant la guitarra. Però de seguida van començar amb això de fer comitès i assemblees, votar coses i més coses... jo només volia passar-m’ho bé, rebentar mobiliari urbà i veure si trobava alguna anarcopunk de bon veure.

Pel que deien els companys, la gent estava amb nosaltres i entenia les nostres reivindicacions: millora de les llibertats ciutadanes, canvis en la fiscalitat, control dels bancs, millora dels serveis públics, millora en l’accés a l’habitatge, lluita contra l’atur i eliminació dels privilegis de la classe política. De fet, qui no està d’acord amb aquestes reivindicacions, avui, fa tres setmanes o fa 10 anys...

Després de demanar aquests canvis, però sense dir com s’havia de fer, perquè això no ho sap ningú, vam decidir seguir acampats de manera indefinida.

A finals de la primera setmana ja vaig veure que enmig d’una multitud tan gran i sense intimitat, seria molt difícil que caigués cap noia. A part, el lloc començava a fer una mica de fortor a suats i pipi. Però em vaig fer amic d’alguns anti-globalització molt simpàtics. Són gent collonuda, que va pel món trencant coses i pegant-se amb la policia de torn. Es veu que ho fan pel bé comú. Perquè la globalització és dolenta. Li vaig preguntar al John perquè anava vestit amb Nike i Adidas si la globalització era dolenta i allò ho cosien nens de l’India, però em fa fotre un rotllo filosòfic sobre l’explotació individual del sistema capitalista i no el vaig poder seguir.

No entenc perquè els Mossos ens han hagut de fer fora, la plaça és de tots no? Tot i què nosaltres l’hem feta nostra i tampoc la deixem pels altres...

Al final el divendres ens van fer fora. El John (l’anarcopunk antiglobalització) va fer-se un esquinç al turmell saltant entre els munts de deixalles quan venien els Mossos. L’he trobat al cap d’una estona, molt i molt indignat, es veu que l’ambulància havia trigat mitja hora a arribar i ho havia passat molt malament. Li havien dit que l’haurien d’embenar i no podria fer surf durant tres setmanes! Estava molt enfadat, ell que paga els seus impostos, exigia una sanitat de qualitat per als que volen acabar amb el sistema.

Jo ja li havia vist alguna cosa rara el diumenge passat. Resulta que va anar a votar, perquè al seu poble s’ha arreglat una masia en terreny no urbanitzable, sense projecte ni llicència d’obres. I l’alcalde, que és un feixista de CIU i un botifler, ha fet els ulls grossos perquè el seu papà li va donar diners per comprar caramels i pòsters durant la campanya. Quan el seu papà li va dir que si no anava a votar li prendria l’I-Phone, el John ja no va semblar tant anarcopunk com quan ens feia els seus discursos contra el capital.

Després del desallotjament he tornat a casa. La veritat és que ja estava una mica tip d’acampada. Ahir ho comentàvem amb uns companys, no veia clar que poguéssim sortir de la crisi només fen el dropo amb gossos i guitarres en una plaça. La majoria hi han volgut tornar, però jo ja en tenia prou.

Quan m’ha vist, la mamà ha estat molt contenta! M’ha donat un petó, 300€ i les claus de la torre de Palamós. Hi he anat amb l’Iker, que també tenia ganes de fer una mica de vela. I tants dies sense conduir el BMW del papà!! Aquest cap de setmana de navegació i porrets m’ha servit per desconnectar.

Doncs això estimat diari, a veure quan arriba una cimera del G-8 o un altre títol del Barça (dissabte nit estava massa cansat per anar a trencar res) per anar a llençar coses al Mossos o trencar algun aparador.

Però d’acampades prou! ! Que el cos ja no està per aquestes coses, als 35 he de començar a pensar en acabar la carrera i buscar feina.

De tot plegat n’he tret algunes conclusions molt valuoses: la culpa de tot la tenen els Mossos, la ESO que no m’ha inculcat valors i sobretot els funcionaris, que amb els seus sous mileuristes i exagerats són l’engranatge del sistema capitalista.

Un altre dia escriuré la conversa que vam tenir amb un periodista. Vaig a dormir que demà toca passar per la Uni a fotocopiar els apunts, m’he de fer un piercing al mugró dret (a l’Iker li queda genial!), i m’he de mirar un monopatí nou (també el vaig perdre en el desallotjament). Quin dia més atapeït!

Bona nit estimat diari!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada