El per què de tot plegat.

Després d’un petit i merescudíssim break mental per no caure en el delirius tremens total, i encara amb les neurones a mig gas, un article senzill de pinzellades en forma de dubtes.

Després de conversar amb gent vària i obrir mínimament la ment durant els dies del pont de Sant Joan,el personal de la redacció s’ha quedat sense entendre algunes coses del funcionament del sistema.

Com diria el tarat que han triat a Madrid perquè faci el pallasso i distregui el personal mentre no paren de perdre, enumerarem una sèrie de “po ques”.

• Per què Grècia ha tornat a caure? Serviran d’alguna cosa les mesures de putejar tota una generació i destrossar la classe mitjana? S’estan sembrant les llavors per una futura revolució? Està tot planificat o són així de rucs tots els dirigents europeus, economistes i fauna variada que pren decisions de macroeconomia?

• Per què no es demanen uns mínim per ser alcalde d’un municipi? Per què qualsevol empresari respon amb el patrimoni o la ruïna per una mala gestió, i un alcalde torna a casa i no passa res? Per què qualsevol personatge inculte pot ocupar una alcaldia, hipotecar i destrossar el futur d’un municipi, embutxacar tant com pugui, i al perdre tornar a casa i aquí no ha passat res?

• Per què una generació perfectament formada, pateix uns sous miserables, condicions de treball penoses, dubta de tenir mai una jubilació, no té accés a l’habitatge i difícilment assolirà mai el nivell de la generació anterior?

• Per què en quinze anys el poder adquisitiu s’ha reduït d’una manera tan dràstica?

• Per què s’ha potenciat el viure de la gossada i la subvenció? Per què algú que s’ho sap muntar bé cobrant subvencions i ajudes vàries i treballant mínimament en negre, té un sou igual o superior a un mileurista amb carrera i tres idiomes que treballa 10 hores diàries?

• Per què seguirem de festa fins 10 minuts abans del negre abisme? Per què la majoria ignorarem el perill mentre puguem anar de vacances?

Qui té la culpa de tot plegat és molt complicat de dir, suposo que són diversos els culpables i moltes les excuses que tindrien per justificar-se.

El que sí és senzill d’afirmar, és que els culpables de la crisi o el mal funcionament del sistema, no en pateixen ni patiran els efectes, i no pagaran per tot el mal que han fet.