dijous, 25 d’agost del 2011

Million dolar baby!!

Torna a les portades la mig oblidada guerra de Líbia, ja que sembla que els bons estan a punt de guanyar el partit.

El senyor dictador, amb un fill futbolista que fa pocs anys comprava amistosos amb el Barça al Mini per divertir-se (Hat trick de Gerard en la victòria del Barça), ha caigut en la desgràcia i cal canviar de titella amb urgència.

Després d’apoderar-se dels palaus reials i els carrets de golfs amb paraigües, els rebels donen un milió de dolars a qui entregui el coronel Gaddafi. Com a l’Oeste!!! Wanted!! Viu o mort! Oh yes baby!!! Come on!!!

Quina gran manera d’implantar una democràcia! Començar pagant rescats de viu o mort!

Donaré un consell als rebles, que no destrossin els palaus! Quan l’operació “canvi de titella” arribi al final, quan els libis hagin votat entre dos partits amb líders de cartró que els hi montaran els occidentals els propers mesos i hagin escollit entre opcions que són la mateixa, tornaran a tenir un president.

Un president que (i m’agradaria molt equivocar-me) farà el mateix que l’anterior. Viurà als mateixos palaus i els explicarà que hi ha una crisi econòmica mundial i per això els toca malviure.

Sinó que ho preguntin a Egipte, el que han arribat a guanyar fins al moment amb la revolució! O altres grans països forjats a cop d’alliberament democràtic emmarcat en forma de guerra, com l’Iraq o l’Afganistan.

Abans es feien Guerres Santes o Croades. En nom de la Déu, es saquejava i envaïa l’enemic per motius sempre polítics o econòmics.

Ara, com que fer les guerres en nom del petroli (abans es feia per les espècies o per controlar els ports comercials del mediterrani) queda lleig, és millor fer-ho en nom de la Democràcia.

Vinc, pelo a qui em sembla, monto uns partits de cartró amb uns líders que jo fico i ara amics, ja podeu votar. I després, tot sempre el mateix. I no et queixis, que ho hem fet en nom del petroli. Vull dir de la Democràcia, en nom de la Democràcia!

Tothom sap que sempre que hi ha una dictadura o un govern autoritari, la resta del món envaeix el país per portar-hi la democràcia. Menys a la Xina actual o Corea del Nord...espera! i al seu moment tampoc ho van fer a Espanya, Portugal, Xile o Argentina!

Sembla que només es canvien els dictadors si també hi ha petroli pel mig! Oh my good!

L’equació seria: Petroli + dictador = Puc fer una guerra per quedar-me el petroli en nom de la Democràcia?? No pot ser!! No vull creure-ho!!

Això de passar gana amb un sou mileurista em provoca deliris! Marxo a Líbia a veure si caço al tio aquest, que m’arreglaré més la vida així que anant als concursos de la TV o tirant-me alguna famosa.

Desitjeu-me sort!

2 comentaris:

  1. Almenys estan intentant canviar la situació en la que es troben…poder nosaltres dintre d’uns anys estarem també malvivint (Que ja ho fem ara) i no en fem res al respecte…

    ResponElimina
  2. Tot el respecte als libis que volen canviar la situació del seu país. Només sóc escèptic amb els resultats. Tots sabem que el nou lider obeirà igualment a occident (com feia Gaddafi fins ara)i si mai fa nosa el treuran. Però és el que hi ha al món on ens toca viure!

    ResponElimina