dilluns, 19 de març de 2012

Dubte: La generació actual ho té més difícil que l’anterior?

Abans de començar a parlar de l’esperpèntica vaga general del dia 29, que ja hi haurà temps, voldria debatre sobre la pregunta que llenço a l’encapçalament.

A la meva feina és un debat bastant repetitiu. Per una banda, els majors de 40 anys i per l’altra els menors. Cal tenir en compte que no és exactament un reflex de la societat, és una mostra tancada i poc aleatòria, d’individus amb formació i amb aparent ambició.

El majors de 40 anys defensen que ells ho van tenir més difícil. Hi havia molt d’atur, l’interès dels crèdits era molt alt, no feien grans vacances ni sabien el que era un forfait... Així, treballant tenaçment al llarg dels anys han arribat a tenir un pis o casa, feines ben pagades, 2 o 3 fills i ara poden fer viatges en família.

La gent que ronda la trentena i viatja cap a la quarantena, està molt frustrada. Pisos cars que no acabarà de pagar fins la jubilació (no parlem de xalets amb piscina), feines insegures i mal pagades, col•leccionistes de mèrits acadèmics que no serveixen per gran cosa per progressar laboralment....que això si, fan sopars de tant en tant fora de casa, van a esquiar, fan algun viatge.

Malacostumats? Ho han tingut massa fàcil? Paguen els excessos de la generació anterior?

Sigui com sigui, servidor defensa que amb el que gasta amb sopars, viatges i oci en general, ben just podria pagar els bolquers. I no podria pagar ni la quota mensual d’un menjador escolar. Per tant, fer sacrificis en aquest sentit, tampoc canviaria gens la situació de no poder fer plans de futur.

En una època on més formació no vol dir més oportunitat laborals i amb poques possibilitats de trobar una feina més ben pagada, que li queda al jovent a part d’esperar que tot millori?

I esperar que tot millori que significa? Deixar per d’aquí 10 anys el que toca fer ara? Amb 10 anys n’hi haurà prou?

Sembla més que evident que la generació anterior ho ha tingut molt més fàcil. La trajectòria ha estat de menys a més en ingressos, seguretat laboral, drets socials... i ha acabat vivint a crèdit i condicionant la generació actual a pagar-los.

Sembla més que evident que la generació actual té moltes probabilitats de viure pitjor que la generació anterior, d’anar de més a menys en ingressos, seguretat laboral, drets socials, nivell de vida...

I crec que això posa seriosament en dubte el futur del model social actual. Qui pagarà les pensions? Qui mantindrà la societat del benestar? Qui mantindrà la natalitat? Qui consumirà per mantenir els negocis oberts?

La generació anterior copa les feines mitges-altes i manté un tap difícil de superar. Desfasats digitalment en gran part i incapaços de ser competitius en el món globalitzat, llastren el futur d’empreses.

Diuen que per sortir de les crisis cal donar les regnes d’una societat a la joventut.

Però potser això no és així, i la generació anterior ho va tenir tan o més difícil que l’actual...

Si algú em vol il•luminar, em farà un favor.

4 comentaris:

  1. creieu que la gent te ganes de fer vagues? ni per això s'està d'humor, el que vol la gent ara es aferrar-se a la seva feina, que avui en dia es totalment incerta en tots els sectors i a tot el país.

    EStic d'acord en que la generació dels 30 d'ara es la que n'ha sortit mes perjudicada, la que està rebent tots els cops, la societat del benestar els queda mooolt lluny, però el que no pot fer aquesta generació ni la que els va al darrera, es "esperar" a que tot millori, per que la cosa va per llarg,jo en situació d'atur i veient el panorama, no m'esperaria aqui a que tot millorés, agafaria els bartulos i intentaria buscar-me un lloc on si, pogués "viure" una vida "normal" però en aquest país de pandereta sempre esperem que ens ho portin tot ben amanit i el mínim esforç.

    Que en farem de tota la generació dels "ni- ni"???, que viuen a remolc dels pares , i com que els pares d'aquests segurament ja no estan dins del grup dels "hipotecats" per que ja son d'una altra època,o "generació anterior" van campant i "xupant del bote" sense aportar res de res. Si hem de confiar que aquests pagaran les pensions, ho tenim clar, a aquests s'ha de donar les regnes de la societat?

    Realment la cosa està ben embolicada, i de moment no hi veig il.luminació possible...

    ResponElimina
  2. Tenir molts fills -> Superpoblació -> Destrucció del planeta
    Tenir pocs fills en un sistema capitalista -> Destrucció del sistema capitalista.

    Em quedo amb la segona.

    ResponElimina
  3. Mmmm...un debat interessant, amb una primera proposta lúcida i molt intel·ligent i una segona extremadament radical.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord amb tu. Estic entre els 30 i els 40 i em dóna la sensació que som una generació que tot ens costa un esforç extra: tenir una feina ben pagada i estable, tenir una casa, promocionar laboralment al sector privat o accedir a la funció pública... . El que dol és que som una generació desaprofitada que combina els 2 tipus d'aprenentatge: el tradicional i més ideològic amb el digital (som la primera generació que ha tingut la sort de créixer amb els ordinadors personals). La generació "tap", d'aquells que eren joves als vuitanta, ens impedeix demostrar el que valem, amb les conseqüències socials que això comporta per la manca d'oxigenació en aquest sentit.

    ResponElimina