Guardiola i la teoria de la rosa al coixí.

El problema del Barça d’en Pep és un problema de deixar el llistó massa alt. L’amic d’un conegut, home de gran saviesa i grans teories empíriques sobre el funcionament de la psique humana, descriu perfetament aquesta problemàtica en la seva “Teoria de la rosa al coixí”.

Aquesta teoria, formulada fruit de l’assaig continuat amb una anàlisi acurada de l’èxit-fracàs, està a punt de canviar les relacions entre homes i dones d’una forma definitiva. Sembla que les repercussions per la societat, seran més importants que la invenció de la roda, la domesticació del gat o el descobriment de la viagra (que va portar associat la creació de l’spam, un altre gran invent).

La Teoria de la rosa al coixí, de gran extensió i complexitat, es podria resumir a grans trets de la forma següent:

Opció 1:

En l’inici d’una relació idíl•lica, un noi al llevar-se deixa una rosa al coixí de la seva nova parella. La noia, contenta davant la perspectiva d’una nova relació que funciona, queda molt contenta davant el regal. Arriba a la feina i explica a les seves companyes la gran relació que està començant i el terriblement detallista que és el seu xicot.

Durant els següents 39 dies, cada matí hi ha una rosa al coixí. La relació, que funciona perfectament a part de la rosa, es consolida i tot són flors i violes.

El dia 40, el noi no té temps de comprar la rosa. La noia, s’estranya i es posa trista. Arriba a la feina i exposa els seus dubtes a les companyes. Alguna cosa ha canviat. Quan arriben a casa al vespre, el noi es rebut amb una mica d’hostilitat i cosit a preguntes. Passa alguna cosa? Estàs bé? No m’estaràs enganyant?

Resultat: Després d’una inversió de 39 roses i passar 40 dies a un nivell de relació excel•lent, per un dia sense rosa té una petita crisi de parella.

Opció 2:

En l’inici d’un relació idíl•lica, un noi al llevar-se no deixa cap rosa al coixí de la seva nova parella. La noia, contenta davant la perspectiva d’una nova relació que funciona, ni s’adona que no té cap regal. Arriba a la feina i explica a les seves companyes la gran relació que està començant, i no pensa gaire en si el seu xicot és detallista o no.

Durant els següents 39 dies, cap matí hi ha una rosa al coixí. La relació, que funciona perfectament sense roses, es consolida i tot són flors i violes.

El dia 40, per celebrar tal efemèride, el noi compra una rosa. La noia, davant una relació sensacional que encara millora gràcies al regal, està terriblement contenta. Arriba a la feina i explica a les companyes l’esplèndida relació que té, i que el seu nou xicot encara té més virtuts, és detallista. Quan arriben a casa al vespre, el noi es rebut amb un conjunt nou de transparències i una vetllada de sexe. Cada cop estem millor! Gràcies per un regal tan especial.

Resultat: Després d’una inversió d’una rosa i passar 40 dies a un nivell de relació de notable-alt, amb una sola rosa s’arriba a la màxima excel•lència.

Nota: Es pot substituir noi per noia i noia per noi (també serveixen les opcions noi-noi i noia-noia). Es pot substituir la rosa per un diari esportiu. No cal buscar excuses de gènere a la teoria, parlem de relacions interpersonal. La rosa és un objecte senzill, apreciat per qui la rep i que es pot regalar a diari. En pots dir rosa, en pots dir diari Sport.

En general i a la vida, tot depèn de l’alçada a la qual has deixat el llistó i les expectatives que has creat. La clau es troba en què no s’esperi gran cosa de tu, qualsevol petit triomf serà l’hòstia!! En general, la memòria per les coses s’ha perdut totalment, la voràgine en la que vivim fa que el que va passar fa 2 mesos sembli del segle passat! Aviat ningú es recordarà del senyor Millet, d’aquí quatre dies ja farà pregons de festa Major i li donaran alguna Creu de Sant Jordi més.

Així, al pobre Pep li ha passat el mateix, 13 de 16 en títols en tres temporades (llistó altíssim, expectatives desmesurades), però la Lliga es complica i tothom murmura. Al senyor Mourinho li passa el contrari, ho perd gairebé tot i el Barça sempre n’hi fot un sac (guanyar sobrats al Bernabeu ja és costum, llisto molt baix, poca expectativa), però quan sembla que guanyarà el darrer títol, tot són rialles.

Igualment, aquest any tornarem a fer el triplet i compte amb el partit de Lliga al Camp Nou. Allà, explotarà tota la injustícia i si el Madrid arriba, com arribarà, a menys de 3 punts, els caurà una saca de gols històrica. Mourinho marxarà aquest any sense guanyar res i amb uns darrers mesos plens d’humiliacions. He dit.

Per tant, si som suficientment savis, sabrem veure la diferència i no ho trinxarem tot.

Això ja li va passar al gran Laporta, un any després de guanyar Lliga i Champions, moció de censura. Esperem no fer-li al mateix al gran Guardiola.

Dit això! A escalfar motors per la vaga general! Companys comunistes, esmolen les pancartes i memoritzem bé els nostres pamflets amb eslògans de la lluita de classes!!