divendres, 27 d’abril de 2012

Aigua

Sempre m’ha agradat l’aigua. No he tingut mai mandra de dutxar-me o rentar-me la cara, m’agrada nedar i m’agrada la platja. L’aigua purifica, cura la set, neteja la brutícia i dóna la vida.

Aquests dies és bo que t’agradi l’aigua. Hem d’aprendre a viure amb l’aigua al coll i nedar i guardar la roba. Mantenir-se en flotació amb la que està caient ja es prou difícil!!

El país és com el Titànic. Tots pensem que mai pot enfonsar-se, però el capità sap que la via d’aigua és massa gran i només és qüestió de temps. El que canvia és que si nosaltres volem ho podem apedaçar, tenim la solució però som massa porucs per agafar el nostre propi vaixell i deixar que s’enfonsin els altres!

Qui més ha ajudat els darrers anys a mantenir la moral d’un país derrotat i governat per covards, ha estat un simple club de futbol amb un entrenador a l’alçada del càrrec (cosa que mai passa en aquest país de covards). Com moderns gladiadors, el país ha oblidat les seves frustracions i derrotes projectant-se en la pell d’aquests herois moderns.

Catalunya mai plantarà cara a Madrid. Som massa covards, petits i perdedors. Ja estem bé instal•lats en la queixa infinita, en el dia de la marmota, en un bucle sense final. La culpa la tenen sempre els altres...ara no ens paguen rodalies, ara no ens paguen l’adicional tercera de l’estatut, ara això, ara allò...i nosaltres que fem? Només els podem guanyar amb una piloteta pel mig, històricament guanyar el Madrid al Camp Nou era gran alegria de l’any per la pobreta Catalunya.

Som els catalans qui vam votar un govern d’inútils que va arruïnar el país. Som els catalans els qui vam permetre durant la transició no tenir concert econòmic. Som els catalans qui hem especulat com els que més enfonsant una generació sencera i condemnant el país. Ningú ens ha obligat a fer-ho. Ningú ho ha fet per nosaltres.

M’agradaria equivocar-me, però avui l’entrenador més gloriós de la història del club que ens permet viure amb dignitat els darrers anys, dirà adéu. Moltes gràcies per les tardes de glòria i les alegries eternes! Gràcies pels somriures i per la il•lusió que ens has transmès! Tu sol has aguantat el país i el club, massa feina i ho entenc. Ens has permès aguantar la crisi, les subprime, la prima de risc, els polítics corruptes...tot ho tapaves amb les teves victòries!! Qui ens donarà alegries? Pensa en els nens!

Ara serà quan veurem la poca capacitat del nul president del F.C. Barcelona. Entre ell i en Zubizarreta no sumen ni mig Laporta. Sentir que el proper entrenador serà Laurent Blanc, Bielsa o Valverde (¿?) em provoca pànic! Tornarem a l’època de Serra Ferrer, Rexach i Radomir Antic? Tornarem a estar 4 o 5 anys sense guanyar res? Plorant per entrar a la UEFA i quedant sisens a la Lliga?

Luis Enrique! Recordi aquest nom senyor Rosell!! Té el mètode, coneix la masia, és ex-jugador i coneix la casa i té caràcter per seure qui sigui o fotre una bronca. Valverde.... per l’amor de Déu....

Creuem els dits perquè el salvador de la pàtria continuï un any més, i aquest article sigui tan insubstancial com la resta.

Fins aquí el mes dels elements!! Aire, Foc, Terra i Aigua! No cridarem el capità planeta ni invocarem el capità enciam. Els súper herois no existeixen!

I si n’hi hagués algun de català el calumniaríem i difamaríem, demanaríem perdó per tenir-lo i el faríem marxar fastiguejat a un altre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada