dijous, 12 d’abril de 2012

Foc

Foc a la meitat de polítics d’aquest país. Foc als covards i foc als inútils. Ahir l’espectacle que ens van oferir al Parlament de Catalunya va ser indigne dels ciutadans d’aquest país.

El sistema econòmic s’enfonsa, els nous bons patriòtics de la Generalitat no s’estan comprant i no es podrà pagar el venciment dels de l’any passat el mes vinent i les nòmines dels funcionaris. Els mercats no ens deixen diners per seguir vivint a crèdit. La recaptació per impostos ha baixat més d’un 30% a Catalunya. Mai, mai, hi havia hagut tan diner negre i frau fiscal.

Ple monogràfic de dos dies al Parlament del nostre país per tractar el tema. El President és clar, el país s’enfonsa i el compara amb el costa Concòrdia.

La majoria del temps la política és un gran joc o teatre, on uns actors vàlids en l’art de l’oratòria (personalment crec que la meitat no serveixen ni per això) defensen unes idees pamfletàries. Tot sempre és increïblement previsible.

En teoria, quan la situació és greu o molt greu, el sentit comú s’hauria d’imposar, la demagògia quedar aparcada i s’hauria d’arribar a grans pactes de país.

Això és el contrari del que passa al nostre decadent país. Els partits d’esquerres, irresponsables fins l’infinit i com si mai haguessin estat al govern i l’haguessin endeutat per 30 anys, demanen un diàleg perquè hi ha una alternativa a les retallades i vinga xerrameca. El senyor Herrera diu que això és el Titànic i només es salvarà la primera classe. El Partit Popular diu que ara no es moment de pactes fiscals. Solidaritat diu que la Independència ens salvarà de l’enfonsament.

Tant tristament previsible tot. Per això no calia gastar llum fent una sessió al Parlament.

Amics, Grècia és el nostre futur. Amb uns líders així, no en tinguem cap dubte. No anem enlloc. No es posarien d’acord en res.

Avui he somiat que un tsunami engolia Catalunya (i curiosament, hi ha hagut un petit terratrèmol a les costes del Maresme). Mentre el país s’enfonsava enmig de les onades, les cases eren arrasades i la gent moria ofegada entre crits de dolor, els polítics del país es donaven puntades i cops de peu, escalant a la torre més alta de la Sagrada Família per fugir del mar embravit.

Mentre pujaven donant-se cops, es dirigien a la gent que s’ofegava contemplant l’espectacle cridant i llegint els seus pamflets alliberadors. En l’últim instant de la desfeta, cap d’ells assumia cap culpa i l’únic que pretenia era ser el darrer en tenir raó.

Si Jaume I, Guifré el Pelós, Roger de Lloria, Lluís Companys, Tarradellas, el General Moragues, Casanoves, Francesc Macià o Roger de Flor aixequessin el cap, vomitarien del fàstic!

Vomitarien!!!!!

4 comentaris:

  1. A aquest articulista se li nota exageradament el perfil convergent. Bé, tothom és lliure de fer apologia d'un partit polític.
    Què passaria si Jaume I, Guifré el Pelós, Roger de Lloria, Lluís Companys, Tarradellas, el General Moragues, Casanoves, Francesc Macià o Roger de Flor llegissin aquest article?

    ResponElimina
  2. Aquest articulista, si repasses altres articles, veuràs que critica el que li sembla quan li sembla.

    No se que passaria si llegessin aquest article. Segurament i com la majoria de la gent del país, estarien d'acord que la oposició en ple està fent el ridícul més espantós i actuant amb una gran irresponsabilitat.

    ResponElimina
  3. Segons la vostra opinió, la oposició ha de callar i donar la raó en tot i per tot al "govern dels millors".
    Espero que a final de mes t'ho paguin prou be.

    ResponElimina
  4. Catalans us necessitem en aquest simulador Politico-Militar i Econòmic Gratuït!
    Ajuda a la nostra comunitat de Catalans a aconseguir la independència en aquest brillant simulador!
    Enllaç al joc:

    http://www.erepublik.com/en/referrer/Naboal

    ResponElimina