No sóc neutral. Sóc un fan reconegut del senyor Joan Laporta. Com es pot
comprovar en l’article del 22 de setembre del 2011 (Amic Joan! Que lleig és en
Rosell), mai m’ha agradat l’actual president del Barça.
Joan Laporta pot ser excessiu, extravagant i el poden
perdre les formes, el que vulguin, però va portar el pitjor Barça de la
història al seu millor moment. Això són fets contrastables. Confiar en la
cantera, en Rijkaard, en Guardiola, catalanitzar el club, fer
fora els hooligans espanyolistes, el Barça de les 6 copes, 2 copes d’Europa,....
No devia ser tan fàcil de fer. Ningú ho havia fet en tota la història. No
recordem el senyor Gaspart? L’època
de Van Gaal, Radomir Antic, lluitar per entrar a la UEFA, no guanyar res en 4
anys, Bogarde, Reiziger, Saviola,
Riquelme?
Joan Laporta va treure l’equip d’un pou infinit. I com que va cridar
independència, els espanyols el van linxar mediàticament fins matar-lo.
Perquè Catalunya és el país més covard del món. Un país cansat de perdre.
Un país que ha perdut totes les guerres i escaramusses polítiques dels últims
300 anys. Un país que es mira al melic pensant que és molt bo, i si perd i
continua perdent contínuament és per la seva covardia i la dels seus líders.
A qualsevol país orgullós d’ell mateix, als líders i triomfadors se’ls
venera i són exemple. Aquí, al país de la enveja com a esport nacional, ja ens
agrada que en facin llenya i veure’ls caure. Perquè som un país malalt.
Així, el fracassat resentit d’en Rosell va arribar a la presidència del
Barça. Amb tota la maquinària espanyola ajudant-lo i els catalanets sentint-nos
culpables que el senyor Laporta crides independència.
Rosell, un paio tan carismàtic com una pedra i tan bon comunicador com una
tifa de vaca (estic segur que per declarar-se a la seva dona li van haver d’escriure
un guió i li va haver de fer regals per milions d’euros), ha viscut
descaradament de l’herència rebuda. Però ell i el senyor Zubizarreta, un tio que fa 30 anys que viu aquí i no sap dir ni piu
en català, exemple majúscul com el seu president de grisor, falta de carisma i
mediocritud, són tan terriblement inútils que han fet marxar el millor
entrenador del món.Això també ho va fer Nuñez
i ja sabem com va acabar.
Si el Barça va deixar de ser com Catalunya, una club victimista, poruc i
perdedor, va ser pel gran geni holandès que va canviar-ho TOT. I ell i els seus deixebles, Guardiola, Txiqui, Rijkaard i Laporta ens han donat TOTES les Copes d’Europa de la història del club. Totes. I tots els
moments de major glòria.
Els Gaspart i Rosell, titelles espanyolistes i fracassats fills de papà, no
ens han donat ni ens donaran mai res.
Podem aguantar moltes coses senyor Rosell, però la segona equipació del
Barça de l’any vinent és una humiliació i una vergonya!!! El club que és més
que un club, no pot portar ni publicitat de Quatar ni una immensa bandera d’espanya
a la samarreta!!!
No m’estranya que Guardiola hagi marxat!!! Tacar així la samarreta del
club!!! Ets la vergonya de la història del Barça més que centenari. Torna a la
claveguera d’on et vas escapar!!
Només portar brasilers estranys (com t’agrada comisionar, eh??, ja has
tancat les teves empreses de representats de futbolistes a Brasil com vas dir
que faries??), imposar Neymar a Guardiola (hem fet fora Etoo i Ibra pel seu
comportament i ara agafem aquest niñato de la cresta, un altre Robinho!), no
defensar mai el club i fer que l’entrador s’hagi d’espavilar contra tot....
Que et vulguis promocionar personalment, que et vulguis enriquir a costa
del club, que Guardiola t’hagi deixa’t tira’t veient com ets, que siguis un
pixa fluixa i no hagis defensat el club dels atacs....això t’ho podem aguantar
perquè som un país de covards.
Però que hagis tacat la nostra samarreta vestint-la de rojigualda...això ja
no! Rosell dimissió!!! Moció de censura!!! Això és un insult a la història del
Barça, al més que un club, a Josep Sunyol (President del Barça assassinat per l'exèrcit franquista) i al poble de Catalunya en ple!
Com volies que Guardiola, que va dir al Bernabéu que venia d’un país tan
petit que d’un campanar és podia veure l’altre, seguís un dia més al costat d’un
mamarratxo com tu??
Ara i sempre, Rosell dimissió! Per dignitat humana que deia el Gaspart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada