Un tret al peu

Desitjaria amb totes les meves forces equivocar-me, però em temo que el guió ha quedat escrit. Catalunya treia pit, es cordava les cartutxeres i treia la pols al revòlver, un duel a l’antiga, com a l’oest americà,  amb l’estat espanyol! 

De tu a tu, a la posta de sol, sense por i mirant-se cara a cara...i baixant els esglaons del “Gran Salon”, Catalunya ha relliscat i s’ha disparat al peu! I tothom qui mirava el duel s’ha posat a riure!

Encara pot arribar al duel, coixa i plena de pols, però a les apostes ha quedat molt tocada i tothom s’aguanta el riure.

Veient el senyor Herrera demanant que cap partit d’esquerres investeixi Mas (a qui investiran? A ell? Es proposa com a alternativa? Està demanant al PP que l’investeixi?), escoltant que Ciutadans vol fer una moció de censura a Mas i la CUP demanant la nacionalització dels bancs, dels recursos naturals i la sortida de l’euro.... Veient això em sembla que el panorama de país queda a la grega: ingovernable.

PSC i PP ja han dit que Mas ha fracassat i que tiri endarrera, i que no comptin amb ells per cap pacte.

Així, la única majoria possible és amb ERC. ERC ha madurat o continua sent un partit imprevisible (per dir-ho finament)? Ara es veurà. Em fa patir que ERC investeixi Mas però prefereixi no entrar a govern.

O sigui, tu mana en minoria absoluta i et quedes amb el problema de tirar endavant el desastre que et vam deixar, que jo creuo el carrer i agafo la bandera per seguir fent oposició contra les retallades.

Espero equivocar-me i que ERC entri a govern. Sinó, no veig el país governable i no veig com un president afeblit i en minoria, podrà tirar endavant el referèndum.

Un govern en minoria pot provocar una nova legislatura molt curta.

Les retallades, inevitables mani qui mani perquè l’única certesa és que la situació econòmica de la Generalitat és dramàtica i cada dia pitjor, han castigat massa el president. Els socialista Hollande a França, va prometre no retallar i va guanyar les eleccions. El resultat han estat les retallades més grans de la història del país.

A Grècia ja han perdut el compte de les vegades quan han anat a les urnes des de l’inici de la crisi. Han canviat tres o quatre cops de govern. I tots han hagut de retallar i menjar-se el que havien dit.

L’independentisme no ha sortit reforçat. ICV i la CUP no tenen cap prioritat independentista, simplement tolerarien un referèndum on no han dit com es posicionarien. El que si ha passat és que el President que va apostar per això amb valentia i era un referent per liderar el procés, ha quedat molt i molt tocat als ulls d’espanya i del món.

ERC puja una mica de casualitat, ha fet campanya contra les retallades, és independentista i s’ha aprofitat en part de la castanya del PSC. Estaven al lloc i al moment adequats. A veure com ho gestionen.

A veure com gestiona CIU la castanya tremenda.

Esperem que el gran perdedor de tot plegat no acabi sent Catalunya i el procés independentista.

Bon dia de ressaca electoral!