dilluns, 28 de març del 2011

Principi de Peter

Quan sembla que els mediocres s’han apoderat del món, quan sembla que ningú sap on tirar perquè pràcticament tots els dirigents del vaixell són superats pels esdeveniments, quan creus que la llum que veiés era el final del túnel i és una locomotora que ve de cara, algú es podria preguntar, com hem arribat fins aquí?

Com pot arribar una societat preparada a estar dominada per la ineptitud? Tenen raó els que afirmen que l’Àfrica comença als Pirineus?

Segons un estudi fet per la redacció d’aquest diari, la causa de tots els mals del món rau en l’anomenat Principi de Peter.

Segons la Wikipedia:

“El Principi de Peter diu que en una empresa, entitat o organització, les persones que realitzen el seu treball bé son promocionades a llocs de major responsabilitat, una i altra vegada, fins que arriben al seu nivell d’incompetència”

“En una jerarquia, tot treballador tendeix a ascendir fins al seu nivell d’incompetència”.

“Com a conseqüència, molts llocs d’alta direcció són ocupats per professionals que no tenen la suficient qualificació pel seu lloc de treball, el qual condueix a greus errors en les decisions que prenen les persones responsables de moltes organitzacions”.


Tothom coneix algú que incomprensiblement ocupa un lloc que no li correspon. Quan la incompetència és molt manifesta, l’individu en qüestió deixa d’escalar, però no es rebaixat fins un lloc on sigui competent.

Si estenem això per la societat, ens trobem governats per gent que no arriba al nivell, estan un esglaó per damunt de les seves possibilitats. Acollonant, no? Això explica l’existència de Presidents de la Generalitat sense carrera ni el nivell C de català, quan a la gent normal els demanen dues carreres, tres màsters i quatre idiomes per pagar-los 1.500€....espectacular que diria en Putxi!

Si avaluem el funcionament del país, no sembla tan estrany que succeeixi aquest fenomen. De fet, explicaria moltes coses. Cal estar agraïts al senyor Peter per portar llum i clarividència! Per haver donat format de principi a una observació empírica que molts havíem fet! Gràcies Peter!

I alhora, maleït Peter, per treure’ns la bena dels ulls! Ah!! Maleït Peter!! Creador de Rossells i Montilles! Elevador de Zapateros i Ridaus! Quan el servilisme i el fer la pilota passen per davant del mèrit i l’eficàcia, comença a actuar Peter! Quan el fenomen s’estén a totes les capes de la societat i ningú el posa en dubte, comença la decadència.

Peter es nodreix de varies misèries humanes: enxufisme, set de sexe dels superiors, ànsies de poder i ambició desmesurada...

Qui inventarà la vacuna? Qui té la clau per invertir la situació?

4 comentaris:

  1. Has dit la gran veritat que ningu no s'atreveix a publicar (excepte en Lopez Tena): la sed de sexe dels superiors. Quantes i quantes decisions i nomenaments tenen lloc al nostre país i que estan moguts tan sols per la intenció de tenir accés sexual a determinades persones? Una barbaritat, contínuament, a totes les administracions. Alcaldes que lloguen l'aspiranta mñés guapa per fer de funcionaria i al cap de quinze dies ja se l'estan follant, i així, fins a l'infinit.
    Jo ho sé, i per la meva feina de periodista, ho veig, però no es pot publicar. El gran tabú de la societat catalana, que ens deixa al nivell de les tribus paleolítiques: el poder, utilitzat per a aconseguir sexe (en alguna casos, fins i tot, no arriba ni a això: són violacions consentides).

    ResponElimina
  2. Administració pública i sobretot empresa privada, i t'ho dic per experiències de primera ma, no hi ha manera de pujar més ràpidament que posar-se al llit amb el cap. Cada cop que veig una noia jove i maca, amb bon rotllet amb el jefe, amb viatges amunt i avall i el jefe que l'acompanya per tutoritzar-la i la noia puja i puja... malpensa i sempre encertaràs. Ni que ell estigui casat amb dos fills i sigui de l'Opus, aquests són els pitjors.

    ResponElimina
  3. Doncs Agència EME, no hi estic d´acord. Catalunya i el món sencer són plens de dones que treballen i lluiten per ser on són.

    ResponElimina
  4. Generalitzar no és bo. Però tothom en coneix casos i és una forma ràpida i barata de promocionar-se. Totalment d'acord que hi ha moltes dones que treballen i lluiten per arribar lluny, i haurien de ser les primeres a estar cabrejades amb aquests successos.

    ResponElimina