L’endemà del dia D hi ha vencedors i vençuts. Gent eufòrica barrejada amb gent deprimida. Una estranya combinació on alguns contenen l’alegria i altres fan el cor fort.
Per damunt de tot, i enmig de molta gent acampada a les places protestant amb tota la raó del món pel miserable nivell de la política espanyola, la gent ha expressat la seva voluntat.
Diuen que el temps posa a tothom al seu lloc. Hi deu haver gent que voldria que el temps es parés perquè ara són al seu lloc, i d’altra gent que espera que el temps avanci i els porti al seu lloc.
Després d’uns dies de parada per estrès electoral, el diari retornarà al seu ritme de publicació habitual (que tampoc és que sigui gran cosa).
En política municipal, la feina ben feta sol tenir recompensa i qui s’ho treballa obté la recompensa, més enllà de partits i sigles.
Mentrestant, demà sortirà el sol, l’atur serà de record, una generació perduda ho declara obertament als ulls del món i esperem que els nous càrrecs polítics arreglin alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada