La mare que va parir en Freud.

A vegades somio coses però al despertar no les recordo. Avui ha estat l’excepció i no em digueu perquè.

En primer lloc m’he llevat fet pols, sembla que ahir no vaig ficar-me al llit sinó en una rentadora, o potser algú m’ha drogat i clavat una pallissa mentre dormia. Estic pitjor que abans d’anar a dormir.

En segon lloc, recordo a mitges el que somiava. Estava amb un pupurri d’amics, coneguts i desconeguts (tots de diferents àmbits de la meva vida), en una espècie de poble abandonat després d’algun tipus de d’apocalipsi. Allà, alguna força obscura en forma d’humanoides posseïts de mirada fosca, acabaven amb tots un a un. Sempre m’ha semblat fascinant el mix de persones i situacions que crea la meva ment en somnis, i caldria un anàlisi acurat del perquè de la tria...desitjo la mort de certa gent? L’argument és molt simple i fruit de mirar pelis dolentes, però l’inquietant era la sensació.

La sensació era de derrota total, de lluitar contra un enemic infinitament superior en forces, era impotència pura. Sensació d’estar atrapat. Sensació que per molt que m’esforces, corres o lluites, només intentava allargar una mica l’inevitable.

Si ens posem a analitzar el somni, podríem arribar a diverses conclusions:

- Potser ahir vaig sopar alguna cosa en mal estat (podria ser, donada la meva economia de guerra, em cal estirar molt algunes coses i la tonyina del Mercadona feia una mica de mala pinta)

- Potser somio que m’ataquen perquè allibero ràbia i frustració. Sento que s’està essent injust amb mi i em sento vulnerable i estressat. Pot ser que m’enfronti a un moment de canvis i incerteses a la vida. Tot això segons Freud!

Podria ser que l’excés de responsabilitats compensats amb una merda de sou m’estiguin cremant? Podria ser que m’estigui afartant de tot plegat? Podria ser només un mal dia? L’enfonsament de la zona euro m’està afectant a nivell personal? Estic somatitzant la crisi? Tinc poders d’endeví i he visionat una futura guerra mundial (darrera una gran crisi, històricament hi ha hagut una gran guerra des dels segles, dels segles, amén)?

En tot cas, donem gràcies a que els Mossos d’Esquadra no fan controls de somnolència, perquè avui anant a la feina era més perillós que si portés 2 copes de més. Quina seria l’equivalència? Quantes hores de manca de descans donarien positiu en un control de somnolència? Caldria multar? O només obligant el conductor a pujar a la furgoneta d’atestats, donar-li un coixí, allitar-lo i cantar-li una cançó de bressol ja n’hi hauria prou? No donem idees, que els Mossos també van escassos i excuses per multar no en falten.

Potser també podria provar de donar-li forma al somni. No se si en podríem fer algun tipus de pel•lícula americana d’adolescents i terror. Si tenim sort i agafem protagonistes de bon veure, nois amb força bíceps i noies que ensenyin una mica el mamellar, encara faríem caixa i podríem fer-ne seqüeles!

També és podria fer algun tipus de novel•la. Però com diria el Messi del Crackovia, que és llegir? Tothom pot mirar la televisió però molta menys gent pot llegir un llibre.

Perquè limitar l’abast i la dimensió de la meva creació dirigint-la només a uns pocs afortunats? Qui escriu un llibre limita la seva repercussió, ni que sigui una obra mestra la gaudiran la milionèsima part de gent que qualsevol pel•lícula basura. O qualsevol anunci de detergent.

Només una petició per acabar, algun “coach” a la sala?