Estimat diari,
Ja he tornat a caseta! Quines aventures aquestes dues setmanes! I pensar que quan l’Iker em va trucar no ho veia clar...
Torno ple de blaus. Els Mossos ens van assaltar per sorpresa el divendres al matí, després d’avisar-nos durant quatre hores que havíem de marxar. Un Mosso em va pegar amb la porra al cap perquè li vaig dir porc feixista. M’han hagut de posar 3 punts i m’han rapat la closca. He perdut tres rastes!! El papà diu que millor, que me les tregui totes i que així potser trobaré feina.
També em van prendre el portàtil! Mala gent! He aprofitat per comprar-me un Apple, que el papà diu que van millor.
Al principi tot semblava com als campaments del Centre Excursionista, tots en rotllana i tocant la guitarra. Però de seguida van començar amb això de fer comitès i assemblees, votar coses i més coses... jo només volia passar-m’ho bé, rebentar mobiliari urbà i veure si trobava alguna anarcopunk de bon veure.
Pel que deien els companys, la gent estava amb nosaltres i entenia les nostres reivindicacions: millora de les llibertats ciutadanes, canvis en la fiscalitat, control dels bancs, millora dels serveis públics, millora en l’accés a l’habitatge, lluita contra l’atur i eliminació dels privilegis de la classe política. De fet, qui no està d’acord amb aquestes reivindicacions, avui, fa tres setmanes o fa 10 anys...
Després de demanar aquests canvis, però sense dir com s’havia de fer, perquè això no ho sap ningú, vam decidir seguir acampats de manera indefinida.
A finals de la primera setmana ja vaig veure que enmig d’una multitud tan gran i sense intimitat, seria molt difícil que caigués cap noia. A part, el lloc començava a fer una mica de fortor a suats i pipi. Però em vaig fer amic d’alguns anti-globalització molt simpàtics. Són gent collonuda, que va pel món trencant coses i pegant-se amb la policia de torn. Es veu que ho fan pel bé comú. Perquè la globalització és dolenta. Li vaig preguntar al John perquè anava vestit amb Nike i Adidas si la globalització era dolenta i allò ho cosien nens de l’India, però em fa fotre un rotllo filosòfic sobre l’explotació individual del sistema capitalista i no el vaig poder seguir.
No entenc perquè els Mossos ens han hagut de fer fora, la plaça és de tots no? Tot i què nosaltres l’hem feta nostra i tampoc la deixem pels altres...
Al final el divendres ens van fer fora. El John (l’anarcopunk antiglobalització) va fer-se un esquinç al turmell saltant entre els munts de deixalles quan venien els Mossos. L’he trobat al cap d’una estona, molt i molt indignat, es veu que l’ambulància havia trigat mitja hora a arribar i ho havia passat molt malament. Li havien dit que l’haurien d’embenar i no podria fer surf durant tres setmanes! Estava molt enfadat, ell que paga els seus impostos, exigia una sanitat de qualitat per als que volen acabar amb el sistema.
Jo ja li havia vist alguna cosa rara el diumenge passat. Resulta que va anar a votar, perquè al seu poble s’ha arreglat una masia en terreny no urbanitzable, sense projecte ni llicència d’obres. I l’alcalde, que és un feixista de CIU i un botifler, ha fet els ulls grossos perquè el seu papà li va donar diners per comprar caramels i pòsters durant la campanya. Quan el seu papà li va dir que si no anava a votar li prendria l’I-Phone, el John ja no va semblar tant anarcopunk com quan ens feia els seus discursos contra el capital.
Després del desallotjament he tornat a casa. La veritat és que ja estava una mica tip d’acampada. Ahir ho comentàvem amb uns companys, no veia clar que poguéssim sortir de la crisi només fen el dropo amb gossos i guitarres en una plaça. La majoria hi han volgut tornar, però jo ja en tenia prou.
Quan m’ha vist, la mamà ha estat molt contenta! M’ha donat un petó, 300€ i les claus de la torre de Palamós. Hi he anat amb l’Iker, que també tenia ganes de fer una mica de vela. I tants dies sense conduir el BMW del papà!! Aquest cap de setmana de navegació i porrets m’ha servit per desconnectar.
Doncs això estimat diari, a veure quan arriba una cimera del G-8 o un altre títol del Barça (dissabte nit estava massa cansat per anar a trencar res) per anar a llençar coses al Mossos o trencar algun aparador.
Però d’acampades prou! ! Que el cos ja no està per aquestes coses, als 35 he de començar a pensar en acabar la carrera i buscar feina.
De tot plegat n’he tret algunes conclusions molt valuoses: la culpa de tot la tenen els Mossos, la ESO que no m’ha inculcat valors i sobretot els funcionaris, que amb els seus sous mileuristes i exagerats són l’engranatge del sistema capitalista.
Un altre dia escriuré la conversa que vam tenir amb un periodista. Vaig a dormir que demà toca passar per la Uni a fotocopiar els apunts, m’he de fer un piercing al mugró dret (a l’Iker li queda genial!), i m’he de mirar un monopatí nou (també el vaig perdre en el desallotjament). Quin dia més atapeït!
Bona nit estimat diari!
dilluns, 30 de maig del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
L’endemà.
L’endemà del dia D hi ha vencedors i vençuts. Gent eufòrica barrejada amb gent deprimida. Una estranya combinació on alguns contenen l’alegria i altres fan el cor fort.
Per damunt de tot, i enmig de molta gent acampada a les places protestant amb tota la raó del món pel miserable nivell de la política espanyola, la gent ha expressat la seva voluntat.
Diuen que el temps posa a tothom al seu lloc. Hi deu haver gent que voldria que el temps es parés perquè ara són al seu lloc, i d’altra gent que espera que el temps avanci i els porti al seu lloc.
Després d’uns dies de parada per estrès electoral, el diari retornarà al seu ritme de publicació habitual (que tampoc és que sigui gran cosa).
En política municipal, la feina ben feta sol tenir recompensa i qui s’ho treballa obté la recompensa, més enllà de partits i sigles.
Mentrestant, demà sortirà el sol, l’atur serà de record, una generació perduda ho declara obertament als ulls del món i esperem que els nous càrrecs polítics arreglin alguna cosa.
Per damunt de tot, i enmig de molta gent acampada a les places protestant amb tota la raó del món pel miserable nivell de la política espanyola, la gent ha expressat la seva voluntat.
Diuen que el temps posa a tothom al seu lloc. Hi deu haver gent que voldria que el temps es parés perquè ara són al seu lloc, i d’altra gent que espera que el temps avanci i els porti al seu lloc.
Després d’uns dies de parada per estrès electoral, el diari retornarà al seu ritme de publicació habitual (que tampoc és que sigui gran cosa).
En política municipal, la feina ben feta sol tenir recompensa i qui s’ho treballa obté la recompensa, més enllà de partits i sigles.
Mentrestant, demà sortirà el sol, l’atur serà de record, una generació perduda ho declara obertament als ulls del món i esperem que els nous càrrecs polítics arreglin alguna cosa.
divendres, 13 de maig del 2011
Jo vull ser polític!!
Després d’anys de reflexió i recerca interior, després de milers d’euros en “coachs” i terapeutes variats, per fi he trobat el camí. Ja puc cridar ben fort, per fi he vist la llum!! He trobat un camp on no tinc límits!! On puc arribar a qualsevol lloc, on és cert que els únic límits els posa la ment i l’ambició personal.
Durant aquest recorregut vital he perdut la innocència i he canviat de creences, creia en el treball dur, la preparació i el bon criteri. Sentia el pes de la responsabilitat sobre les espatlles, el temor a no estar a la altura de les circumstàncies. Però he trobat un lloc, un nínxol laboral, que m’ha canviat interiorment i ha capgirat la meva forma d’entendre la vida. He descobert una feina que puc realitzar perfectament!! Jo vull ser polític!!
Analitzant fredament les meves capacitats, veig que puc realitzar aquesta tasca!
Jo puc portar un país a la ruïna si m’ho proposo, puc mentir i puc manipular. Puc saltar-me tots els processos administratius, puc fer obres sense projecte o llicència, puc ser un ignorant amb un gran sou (trobo correctes 60.000€ anuals amb 300€ de dietes i desplaçaments mensuals). Em veig capacitat per cobrar el triple que els tècnics amb estudis que tindré al meu càrrec, als quals hauré de demanar ajudar per enviar un correu electrònic o al intentar escriure sobre un PDF.
Seré capaç de fer aeroports faraònics sense avions, podré fer piscines sense aigua. Com deia l’Obama, I CAN!! Jo puc, tu pots, tots podem!!
Sí amics meus. Jo puc, tu pots, tots podem! Qui no pot fer obres sense pagar-les? Qui no està capacitat per malgastar els diners dels altres?
Per fi ho veig clar. I també estaré a l’alçada per vendre les idees en les que no creuré. Podré esgrimir grans arguments, he fet un llistat:
- Abans ja hi havia un gran deute.
- És una situació heretada de la legislatura anterior.
- Es tot culpa dels altres, que són uns fatxes.
- Aquests? Ahh!! Si venen aquests tremola, que ho trinxaran tot!!
- Jo lladre? Els d’abans si que robaven!!
Pensa-t’ho!! Si tens entre 25 i 35 anys, carrera universitària, màsters, postgraus, idiomes i cursos variats. Si et sents estafat amb feinetes mal pagades i precarietat laboral. Ara la solució ja no es fer-se Mosso.
Ara la solució és fer-se polític!! Sense requisits mínims, sense cap titulació, no cal capacitat d’oratòria, no cal coneixements d’idiomes ni informàtica, no és necessària cap experiència mínima en un lloc de treball similar. Tampoc cal carisma ni res.
Només cal que la gent et voti. Però no t’hi trenquis el cap, tampoc cal ser el més votat, cal tenir sort en l’aritmètica de la representació del lloc on optis a manar.
Anima’t!!
PD: Grècia diu que mai ha pensat sortir de l’euro. Fa la mateixa pudor que el tema dels rescats. Acabarem el 2012 (un any i mig) amb Spain sense rescatar i Grècia a l’Euro?. Si hi hagués d’apostar calers, tot al no!
Durant aquest recorregut vital he perdut la innocència i he canviat de creences, creia en el treball dur, la preparació i el bon criteri. Sentia el pes de la responsabilitat sobre les espatlles, el temor a no estar a la altura de les circumstàncies. Però he trobat un lloc, un nínxol laboral, que m’ha canviat interiorment i ha capgirat la meva forma d’entendre la vida. He descobert una feina que puc realitzar perfectament!! Jo vull ser polític!!
Analitzant fredament les meves capacitats, veig que puc realitzar aquesta tasca!
Jo puc portar un país a la ruïna si m’ho proposo, puc mentir i puc manipular. Puc saltar-me tots els processos administratius, puc fer obres sense projecte o llicència, puc ser un ignorant amb un gran sou (trobo correctes 60.000€ anuals amb 300€ de dietes i desplaçaments mensuals). Em veig capacitat per cobrar el triple que els tècnics amb estudis que tindré al meu càrrec, als quals hauré de demanar ajudar per enviar un correu electrònic o al intentar escriure sobre un PDF.
Seré capaç de fer aeroports faraònics sense avions, podré fer piscines sense aigua. Com deia l’Obama, I CAN!! Jo puc, tu pots, tots podem!!
Sí amics meus. Jo puc, tu pots, tots podem! Qui no pot fer obres sense pagar-les? Qui no està capacitat per malgastar els diners dels altres?
Per fi ho veig clar. I també estaré a l’alçada per vendre les idees en les que no creuré. Podré esgrimir grans arguments, he fet un llistat:
- Abans ja hi havia un gran deute.
- És una situació heretada de la legislatura anterior.
- Es tot culpa dels altres, que són uns fatxes.
- Aquests? Ahh!! Si venen aquests tremola, que ho trinxaran tot!!
- Jo lladre? Els d’abans si que robaven!!
Pensa-t’ho!! Si tens entre 25 i 35 anys, carrera universitària, màsters, postgraus, idiomes i cursos variats. Si et sents estafat amb feinetes mal pagades i precarietat laboral. Ara la solució ja no es fer-se Mosso.
Ara la solució és fer-se polític!! Sense requisits mínims, sense cap titulació, no cal capacitat d’oratòria, no cal coneixements d’idiomes ni informàtica, no és necessària cap experiència mínima en un lloc de treball similar. Tampoc cal carisma ni res.
Només cal que la gent et voti. Però no t’hi trenquis el cap, tampoc cal ser el més votat, cal tenir sort en l’aritmètica de la representació del lloc on optis a manar.
Anima’t!!
PD: Grècia diu que mai ha pensat sortir de l’euro. Fa la mateixa pudor que el tema dels rescats. Acabarem el 2012 (un any i mig) amb Spain sense rescatar i Grècia a l’Euro?. Si hi hagués d’apostar calers, tot al no!
dilluns, 9 de maig del 2011
Efecte ramat.
Amb el començament de la campanya de les Eleccions Municipals 2011, i com si d’una grip o qualsevol malaltia estacional es tractés, ha tornat a incrementar-se de manera significativa el nombre de malalts d’aquesta estranya malaltia.
Segons fonts del CAP més proper, el nombre d’afectats puja de manera alarmant seguint un creixement exponencial. El virus és imparable i s’encomana amb moltíssima facilitat. Els serveis d’urgència del sentit comú corren el perill de quedar col•lapsats.
Per sort, no és un malaltia mortal ni crònica, enterboleix el pensament i danya considerablement les connexions neuronals per un període d’unes tres setmanes. És gairebé impossible no contagiar-se, i haver-la passat no és un obstacle per patir-la novament. Sortosament, els efectes remetran a principis de juny i se n’esperen més revifades fins l’any 2012.
No existeix medicació ni consells d’autoprotecció efectius davant el risc. Únicament viatjant a l’estranger, convertint-se en monja/o de clausura o vivint sense contacte amb la societat, l’individu té un baix percentatge d’èxit de no encomanar-se.
Les autoritat sanitàries recomanen als infectats no relacionar-se amb persones sanes. Les persones sanes que detectin un infectat l’han de defugir, l’infectat mai entendrà que té la seva ment i capacitats abduïdes per un estrany virus i provarà de demostrar el contrari.
Els símptomes són coneguts àmpliament per la societat, però els tornarem a recordar, no fos el cas. El subjecte infectat perd totalment la capacitat de raciocini i crítica, sigui quin sigui el seus estatus social, sexe, edat i religió, únicament repeteix “mantras” dictats pel Líder escollit. La personalitat de l’individu queda afectada per una creença cega en el missatge del Líder, que repeteix i repeteix, fent seves les argumentacions i eslògans publicitaris per defensar un mercat municipal, pujar la taxa de les escombraries o escurçar la festa major.
L’individu comença a repetir consignes i ho fa amb tot el que l’envolta. Cada cop es simplifica més i més el missatge i s’arriba al final de campanya en un estat molt primari.
La malaltia coneguda com efecte ramat és tan vella com l’home. Pot provocar en els seus casos més greus, guerres, religions o sectes. Tot i això, normalment s’acaba en un dies d’emprenyada amb el veí, seguidor d’un Líder diferent, que són reconduïts un cop passades les eleccions.
Des de la redacció, us recomanem marxar uns dies a qualsevol país exòtic. Si no ho podeu fer, eviteu al màxim els contagiats, i en cas d’entrar-hi en contacte, doneu-los sempre la raó i fugiu amb rapidesa. Una exposició a una dosi normal (de tres eslògans per minut) durant intervals superiors a la mitja hora pot resultar letal.
I sobretot, si us estimeu la vida com la coneixeu fins ara, no els escolteu!!
Segons fonts del CAP més proper, el nombre d’afectats puja de manera alarmant seguint un creixement exponencial. El virus és imparable i s’encomana amb moltíssima facilitat. Els serveis d’urgència del sentit comú corren el perill de quedar col•lapsats.
Per sort, no és un malaltia mortal ni crònica, enterboleix el pensament i danya considerablement les connexions neuronals per un període d’unes tres setmanes. És gairebé impossible no contagiar-se, i haver-la passat no és un obstacle per patir-la novament. Sortosament, els efectes remetran a principis de juny i se n’esperen més revifades fins l’any 2012.
No existeix medicació ni consells d’autoprotecció efectius davant el risc. Únicament viatjant a l’estranger, convertint-se en monja/o de clausura o vivint sense contacte amb la societat, l’individu té un baix percentatge d’èxit de no encomanar-se.
Les autoritat sanitàries recomanen als infectats no relacionar-se amb persones sanes. Les persones sanes que detectin un infectat l’han de defugir, l’infectat mai entendrà que té la seva ment i capacitats abduïdes per un estrany virus i provarà de demostrar el contrari.
Els símptomes són coneguts àmpliament per la societat, però els tornarem a recordar, no fos el cas. El subjecte infectat perd totalment la capacitat de raciocini i crítica, sigui quin sigui el seus estatus social, sexe, edat i religió, únicament repeteix “mantras” dictats pel Líder escollit. La personalitat de l’individu queda afectada per una creença cega en el missatge del Líder, que repeteix i repeteix, fent seves les argumentacions i eslògans publicitaris per defensar un mercat municipal, pujar la taxa de les escombraries o escurçar la festa major.
L’individu comença a repetir consignes i ho fa amb tot el que l’envolta. Cada cop es simplifica més i més el missatge i s’arriba al final de campanya en un estat molt primari.
La malaltia coneguda com efecte ramat és tan vella com l’home. Pot provocar en els seus casos més greus, guerres, religions o sectes. Tot i això, normalment s’acaba en un dies d’emprenyada amb el veí, seguidor d’un Líder diferent, que són reconduïts un cop passades les eleccions.
Des de la redacció, us recomanem marxar uns dies a qualsevol país exòtic. Si no ho podeu fer, eviteu al màxim els contagiats, i en cas d’entrar-hi en contacte, doneu-los sempre la raó i fugiu amb rapidesa. Una exposició a una dosi normal (de tres eslògans per minut) durant intervals superiors a la mitja hora pot resultar letal.
I sobretot, si us estimeu la vida com la coneixeu fins ara, no els escolteu!!
dimarts, 3 de maig del 2011
Ha mort la Blancaneus!!!
Avui, 3 de maig del 2011, ha mort la Blancaneus.
En el meu desplaçament fins la feina, a les 08:45 del matí, en un indret recondit de les terres de Lleida la topada ha estat casual. Tres dels nans han estat malferits pel foc creuat i s’han donat a la fuga. Un nan ha causat baixa.
Blancaneus, enemiga pública número mundial pel tràfic de cocaïna (com el seu nom indica), ha caigut víctima d'una rafaga de pistola d'aigua.
Les seves despulles han estat tractades seguint el ritual Walt Disney (és a dir, congelades) i s’han abocat al riu Segre. El motiu és convincent, els seguidors radicals de Walt Disney podrien convertir la tomba en lloc de pelegrinatge i punt creador d’ideologies extremes.
Proves? Cap, la meva paraula. Imatges? Un nan malferit, que podria ser de jardí.
Els efectes no s’han esperar, igual que amb el cas de Bin Laden, han pujat les borses d’arreu del món i ha baixat el preu del petroli. Les mostres de felicitat dels habitants d’arreu del món, enarborant banderes i xisclant, han estat molt emotives. Patriotisme, unió i felicitat, endarrere han quedat les crisis, l’atur i les retallades!
No hem creieu? Bé que us creieu que l’home va anar a la Lluna i no hi ha tornat en 40 anys, i que els EUA van remuntar una cursa espacial que tenien completament perduda. Quan va caure la URSS es va reconèixer que els míssils de les desfilades eren de cartró. En nom de la guerra freda, no es va fer la primera pel•lícula d’efectes especials? Un joc de nens això de la guerra de les galàxies.
No hem creieu? Si hem beatificat un Papa que en ple segle XX feia miracles! I corroborats per experts.
Ahir el meu dormitori era una màquina del temps. He tornat a l’Edat Mitjana! He vist un casament reial (gent superior, monarquies hereditàries) aplaudit per milions de persones, he vist beatificar un Papa que ha fet miracles aplaudit per milions de persones, he vist caure l’enemic número u del món sense cap prova, he vist fer oblidar a l’opinió pública guerres i desastres nuclears. He vist més pa i circ que en tot l’imperi romà. He vist inútils al poder.
Me’n torno a dormir, a veure si em desperto al segle XXI. Bona nit!
En el meu desplaçament fins la feina, a les 08:45 del matí, en un indret recondit de les terres de Lleida la topada ha estat casual. Tres dels nans han estat malferits pel foc creuat i s’han donat a la fuga. Un nan ha causat baixa.
Blancaneus, enemiga pública número mundial pel tràfic de cocaïna (com el seu nom indica), ha caigut víctima d'una rafaga de pistola d'aigua.
Les seves despulles han estat tractades seguint el ritual Walt Disney (és a dir, congelades) i s’han abocat al riu Segre. El motiu és convincent, els seguidors radicals de Walt Disney podrien convertir la tomba en lloc de pelegrinatge i punt creador d’ideologies extremes.
Proves? Cap, la meva paraula. Imatges? Un nan malferit, que podria ser de jardí.
Els efectes no s’han esperar, igual que amb el cas de Bin Laden, han pujat les borses d’arreu del món i ha baixat el preu del petroli. Les mostres de felicitat dels habitants d’arreu del món, enarborant banderes i xisclant, han estat molt emotives. Patriotisme, unió i felicitat, endarrere han quedat les crisis, l’atur i les retallades!
No hem creieu? Bé que us creieu que l’home va anar a la Lluna i no hi ha tornat en 40 anys, i que els EUA van remuntar una cursa espacial que tenien completament perduda. Quan va caure la URSS es va reconèixer que els míssils de les desfilades eren de cartró. En nom de la guerra freda, no es va fer la primera pel•lícula d’efectes especials? Un joc de nens això de la guerra de les galàxies.
No hem creieu? Si hem beatificat un Papa que en ple segle XX feia miracles! I corroborats per experts.
Ahir el meu dormitori era una màquina del temps. He tornat a l’Edat Mitjana! He vist un casament reial (gent superior, monarquies hereditàries) aplaudit per milions de persones, he vist beatificar un Papa que ha fet miracles aplaudit per milions de persones, he vist caure l’enemic número u del món sense cap prova, he vist fer oblidar a l’opinió pública guerres i desastres nuclears. He vist més pa i circ que en tot l’imperi romà. He vist inútils al poder.
Me’n torno a dormir, a veure si em desperto al segle XXI. Bona nit!
dilluns, 2 de maig del 2011
Més reflexions vàries.
• La redacció d’aquest diari està molt ocupada amb temes transcendentals per la humanitat, el nombre de nous articles està caient de forma clamorosa, posant en qüestió la viabilitat del projecte .
• Des de l’inici de la sèrie de partits entre el Barça i el Madrid, la central de Fukujima i la guerra de Líbia s’han acabat!! O no, potser serà que ja no interessa tant escandalitzar la gent? Pa i circ? Estem davant d’un grandiós circ?
• Però no havien elevat l’incident de Fukujima a la categoria de Txernòbil? Així hi ha radiació? Ja s’ha solucionat? Com està el tema?
• Curiosament, canvi de càrrecs al govern d’EUA i apareix el senyor Bin Laden mort en un atac. El treuen d’una nevera? Quan temps fa que el tenien localitzat? Mort? Que estrany! Així no tindrà res a dir ni explicar. Tema acabat, el dolent ha perdut.
• El senyor Joan Pau II ja ha estat beatificat!! Una missa multitudinària al Vaticà amb més d’un milió de seguidors ho ratifica. Es veu que aquest senyor feia miracles, curava malalts, tornava la vista a cecs i feia tornar a caminar gent amb cadira de rodes (com la Heidi). Es podria haver posat un vestit de súper heroi cenyit amb capa i volar, així hauria pogut lluitar contra els dolents utilitzant els súper poders!! Podria haver llençat llamps conversos amb la mirada! Es podria fer una peli d’això, i una saga de novel•les, Super Catòlic Man!! Miracles que ningú pot veure ni comprovar, ni que tinguessin alguna cosa a amagar...serà que els miracles no existeixen?
Vaig a llegir l’Sport, no vull pensar més, pa i circ, pa i circ!
• Des de l’inici de la sèrie de partits entre el Barça i el Madrid, la central de Fukujima i la guerra de Líbia s’han acabat!! O no, potser serà que ja no interessa tant escandalitzar la gent? Pa i circ? Estem davant d’un grandiós circ?
• Però no havien elevat l’incident de Fukujima a la categoria de Txernòbil? Així hi ha radiació? Ja s’ha solucionat? Com està el tema?
• Curiosament, canvi de càrrecs al govern d’EUA i apareix el senyor Bin Laden mort en un atac. El treuen d’una nevera? Quan temps fa que el tenien localitzat? Mort? Que estrany! Així no tindrà res a dir ni explicar. Tema acabat, el dolent ha perdut.
• El senyor Joan Pau II ja ha estat beatificat!! Una missa multitudinària al Vaticà amb més d’un milió de seguidors ho ratifica. Es veu que aquest senyor feia miracles, curava malalts, tornava la vista a cecs i feia tornar a caminar gent amb cadira de rodes (com la Heidi). Es podria haver posat un vestit de súper heroi cenyit amb capa i volar, així hauria pogut lluitar contra els dolents utilitzant els súper poders!! Podria haver llençat llamps conversos amb la mirada! Es podria fer una peli d’això, i una saga de novel•les, Super Catòlic Man!! Miracles que ningú pot veure ni comprovar, ni que tinguessin alguna cosa a amagar...serà que els miracles no existeixen?
Vaig a llegir l’Sport, no vull pensar més, pa i circ, pa i circ!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)