dijous, 12 de juliol de 2012

Grècia truca a la porta del país més covard del món.


Ja ha succeït. El regne d’Espanya no ha pogut aguantar més l’espiral de mentides i ha hagut d’admetre la seva bancarrota. Rajoy va admetre que és Europa qui paga les pensions, les nòmines i la sanitat.

El còctel de retallades (en l’atur, en els sous dels funcionaris, allargar l’edat de jubilació) i augment d’ingressos (augment de l’IVA, factura energètica) és evident que no funcionarà pels ciutadans del país. Retallar la capacitat de adquisitiva i de consum, només farà caure els preus i provocar una greu deflació.

Això no serà bo pels ciutadans però serà bo per als qui ens paguen les pensions, les nòmines i la salut. Suposo que s’han cansat de pagar i esperar, de veure que la cosa no millorava, i ara tots els ingressos nous aniran a les seves butxaques.

Llei de vida. Ara que cantin allà de “Yo soy español, español, español...”  i afegeixin un “A que quieres que te gane?” al final.

Durant anys, podies llegir per Internet com tots els organismes internacionals advertien de l’excessiu nivell d’endeutament privat del país. Aquí, els mitjans de comunicació es congratulaven del bé que funcionava tot i ens entretenien amb merda televisiva.

7 de cada 10 espanyols menors de 30 anys viuen amb els pares. Projectes professionals truncats, un atur juvenil del 52%, projectes familiars inviables, ningú te fills...qui pagarà les pensions del futur? 

La generació que ara riu, la benestant, els nascuts als 60, aviat ploraran... ni els seus fills ni l’estat no els podran pagar una vellesa digna, ja es poden oblidar d’una residència i els viatges de la IMSERSO.

Mentrestant, al país més covard del món donem la culpa a Espanya de tots els nostres mals. Ja es va veure al debat de l’Àgora sobre el pacte fiscal, el partits catalans no es posaran mai d’acord en res de res. Mai abandonen l’electoralisme, mai busquen un consens per fer avançar el país.

Ja es podrien estalviar la cimera d’avui i tota la negociació. El poble està fart de perdre i de falses esperances.

No trobarà Catalunya cap líder valent, preparat i carismàtic, que com deien a Braveheart, uneixi tots els clans contra l’enemic comú?

Una Catalunya independent també hauria de fer retallades i ajustos, però serien molt menors. Com a poble, tindríem capacitat de decisió i no aquesta immensa indefensió i anar entomant el que els altres decideixen per nosaltres, sempre en benefici seu i en perjudici nostre.

Vull sentir una mica d’autocrítica. Que algú digui, la transició que vam fer va ser una merda! Ens hem equivocat demanant sempre competències però sense diners a Madrid. Ens vam equivocar el 1978 acceptant competències (Estatut) i no buscant el Concert Econòmic de bascos i navarresos.

Aquí autocrítica cero. El país s’enfonsa. Els joves catalans qualificats marxen. Els que es queden agonitzen. Ens mirem el melic i diem que som els millors del món. I la culpa sempre tota dels altres.

Ja ens agrada fer-nos la víctima i treure’ns tota la responsabilitat dels nostres problemes. Una actitud poc madura? Suposo. 

La primera de les retallades que vindran. País de covards, a seguir entomant!

4 comentaris:

  1. Estic totalment d´acord.Tenim una colla de polítics porucs i covards.Haurem de ser la societat civil els qui tirem endavant la independència.

    ResponElimina
  2. Tens molta raó. Però ara s'obre una finestra de possibilitats ja que per primera vegada la banca de Madrid esta tan arruinada com la catalana-españolista. Caldria crear un banc catala clandesti, que actues amb discreció.
    Queda el sistema represiu del franquisme perfectament a punt.
    Però la solució Kosovo es factible!

    ResponElimina
  3. La solució Kosovo, amb guerra i tot? Perquè a Kosovo era aquesta, i no hi havia cap altre.

    ResponElimina
  4. Entre acotar el cap permanentment i ser vassalls submisos i declarar una guerra que cap dels dos bàndols, ni europa ni país al món voldría, hi ha molts grisos.

    Una negociació per alguna cosa no es pot portar a terme quan una de les dues parts sap que guanyarà segur sense haver de fer cap concessió.

    Ningú es pren seriorament Catalunya al món. Ningú. Plantar-nos i no pagar els impostos a Espanya seria un primer pas. Creus que Espanya enviaria tancs? Que passaria amb l'IBEX, l'euro, europa, la prima de risc? No creus que al moment que es bellugués un tanc o tirés un tret espanya seria expulsada de l'euro i quedaria en fallida absoluta?

    No creus que hi tenen alguna cosa a perdre?

    Ara, si sempre acotem el cap...

    ResponElimina