Ja ha succeït. El regne d’Espanya no ha pogut aguantar més l’espiral de
mentides i ha hagut d’admetre la seva bancarrota. Rajoy va admetre que és
Europa qui paga les pensions, les nòmines i la sanitat.
El còctel de retallades (en l’atur, en els sous dels funcionaris, allargar
l’edat de jubilació) i augment d’ingressos (augment de l’IVA, factura
energètica) és evident que no funcionarà pels ciutadans del país. Retallar la
capacitat de adquisitiva i de consum, només farà caure els preus i provocar una
greu deflació.
Això no serà bo pels ciutadans però serà bo per als qui ens paguen les
pensions, les nòmines i la salut. Suposo que s’han cansat de pagar i esperar,
de veure que la cosa no millorava, i ara tots els ingressos nous aniran a les
seves butxaques.
Llei de vida. Ara que cantin allà de “Yo
soy español, español, español...” i
afegeixin un “A que quieres que te gane?”
al final.
Durant anys, podies llegir per Internet com tots els organismes
internacionals advertien de l’excessiu nivell d’endeutament privat del país.
Aquí, els mitjans de comunicació es congratulaven del bé que funcionava tot i
ens entretenien amb merda televisiva.
7 de cada 10 espanyols menors de 30 anys viuen amb els pares. Projectes
professionals truncats, un atur juvenil del 52%, projectes familiars inviables,
ningú te fills...qui pagarà les pensions del futur?
La generació que ara riu, la benestant, els nascuts als 60, aviat
ploraran... ni els seus fills ni l’estat no els podran pagar una vellesa digna,
ja es poden oblidar d’una residència i els viatges de la IMSERSO.
Mentrestant, al país més covard del món donem la culpa a Espanya de tots
els nostres mals. Ja es va veure al debat de l’Àgora sobre el pacte fiscal, el
partits catalans no es posaran mai d’acord en res de res. Mai abandonen l’electoralisme,
mai busquen un consens per fer avançar el país.
Ja es podrien estalviar la cimera d’avui i tota la negociació. El poble
està fart de perdre i de falses esperances.
No trobarà Catalunya cap líder valent, preparat i carismàtic, que com deien
a Braveheart, uneixi tots els clans
contra l’enemic comú?
Una Catalunya independent també hauria de fer retallades i ajustos, però
serien molt menors. Com a poble, tindríem capacitat de decisió i no aquesta
immensa indefensió i anar entomant el que els altres decideixen per nosaltres,
sempre en benefici seu i en perjudici nostre.
Vull sentir una mica d’autocrítica. Que algú digui, la transició que vam
fer va ser una merda! Ens hem equivocat demanant sempre competències però sense
diners a Madrid. Ens vam equivocar el 1978 acceptant competències (Estatut) i
no buscant el Concert Econòmic de bascos i navarresos.
Aquí autocrítica cero. El país s’enfonsa. Els joves catalans qualificats
marxen. Els que es queden agonitzen. Ens mirem el melic i diem que som els
millors del món. I la culpa sempre tota dels altres.
Ja ens agrada fer-nos la víctima i treure’ns tota la responsabilitat dels
nostres problemes. Una actitud poc madura? Suposo.
La primera de les retallades que vindran. País de covards, a seguir
entomant!
Estic totalment d´acord.Tenim una colla de polítics porucs i covards.Haurem de ser la societat civil els qui tirem endavant la independència.
ResponEliminaTens molta raó. Però ara s'obre una finestra de possibilitats ja que per primera vegada la banca de Madrid esta tan arruinada com la catalana-españolista. Caldria crear un banc catala clandesti, que actues amb discreció.
ResponEliminaQueda el sistema represiu del franquisme perfectament a punt.
Però la solució Kosovo es factible!
La solució Kosovo, amb guerra i tot? Perquè a Kosovo era aquesta, i no hi havia cap altre.
ResponEliminaEntre acotar el cap permanentment i ser vassalls submisos i declarar una guerra que cap dels dos bàndols, ni europa ni país al món voldría, hi ha molts grisos.
ResponEliminaUna negociació per alguna cosa no es pot portar a terme quan una de les dues parts sap que guanyarà segur sense haver de fer cap concessió.
Ningú es pren seriorament Catalunya al món. Ningú. Plantar-nos i no pagar els impostos a Espanya seria un primer pas. Creus que Espanya enviaria tancs? Que passaria amb l'IBEX, l'euro, europa, la prima de risc? No creus que al moment que es bellugués un tanc o tirés un tret espanya seria expulsada de l'euro i quedaria en fallida absoluta?
No creus que hi tenen alguna cosa a perdre?
Ara, si sempre acotem el cap...