dilluns, 28 de febrer de 2011

El fabulós mon de la televisió!!

La redacció del diari ha decidit incorporar una nova secció (que tindrà o no continuïtat) de crítica televisiva. Pot semblar una feina molt senzilla, però quan t’hi vols ficar, un no sap per on agafar-ho

A priori, podria semblar que TV3 és la millor opció, per aquestes coses de la teva i ser de la terra. Però també et pot deixar garratibat de vegades, contemplant el “publireportaje” del PSC en horari de màxima audiència la setmana passada, algunes preguntes em van envair. Mereixen 4.000 vots i l’elecció d’un alcaldable, tants minuts de televisió? Parlem de 4.000 vots, una misèria! Participació nul•la! Les primàries han quedat al nivell del Forum 2004 o la reforma de la Diagonal i el seu programa informàtic per votar comprar a preu d’or i fet per afeccionats. Està demostrat: tot el que toca un socialista s’espatlla.

4.000 vots, és que no m’ho acabo, més d’un milió d’habitants, més de 20 anys al poder, setmanes de bombo mediàtic ...i.... la gent no fa en ni cas! Però TV3 si! La nostra, la teva i la de tots, obre els Telenotícies, els matins del Cuní i el que calgui per comentar aquesta noticia. Però enlloc diu que no va anar a votar ningú.

De forma paral•lela, el mateix dia 19 de febrer, es feia la votació anticipada del Barcelona Decideix al barri de Gràcia. En unes votacions anticipades, de les quals no s’ha dit RES per televisió i no tenen un resultat vinculant, han votat en un dia més de 12.000 graciencs, representat el 33,5% dels empadronats al barri amb dret a vot. La noticia va merèixer un flash ràpid al Telenoticíes del vespre i l’endemà no se’n va dir res més. Ni mu!!

O sigui, en un barri voten 12.000 persones i en una ciutat sencera 4.000. El primer fet es mereix un interès mediàtic nul, el segon fet es mereix dies d’anàlisi i prime time.

Podríem preguntar-nos algunes coses: Qui decideix que és important o no? Qui decideix el que surt a la nostra? Quins criteris segueix? Es vol silenciar l’independentisme?

Però no cal agafar-se la vida tan seriosament, sempre podem fer zàping per mirar “Princesas de Barrio” i allà ja ets sents millor. Emmerdat fins als genolls de caspa poligonera hispana, amb una exaltació dels valors més purs (treball, sacrifici, esforç,...) i gent digna d’admiració, ens podem relaxar al sofà.

A l’acabar, al Telenotícies d’un canal hispà, atacaven el govern del senyor Zapatero entrevistant una poligonera del sud, que declarava haver-se venut el portàtil que allà els regalava el govern (aquí el paguen els pares!) per pagar-se una nit de discoteca i unes ratlles.

Gran la televisió! Element manipulador i alienador per excel•lència dels nostres temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada