dilluns, 7 de febrer de 2011

Reflexions.

Donada la manca de notícies irrellevants per comentar, (nevades, sequeres o altres debats estèrils que hipnotitzin els país), aprofitarem l’ocasió per fer reflexions atemporals.

Tot i què... abans de començar podríem comentar l’aparició d’aquest curiós i inesperat fenomen meteorològic que no deixa treure la Zona 80 (proposta estrella del programa electoral de CIU, juntament amb el concert econòmic, vull dir pacte fiscal, eh.. vull dir el que em donin després d’abaixar-me els pantalons). Ja és curiós que fins ara ningú havia vist que els anticiclons estratifiquen l’aire i encalmen l’atmosfera, impedint la dispersió en horitzontal o vertical dels contaminants i augmentant-ne la concentració prop dels focus emissors (ha quedat bastant tècnic això, m’han dit que al Felip Puig li van haver d’explicar amb una maqueta amb Playmobils, però podria no ser del tot cert).

Anticiclons... n’hi ha unes 20 setmanes l’any... probablement el fenomen meteorològic més recurrent de Catalunya... això comença a semblar com la boira de l’aeroport d’Alguaire (per cert, Pyrenair ha cancel•lat dos trajectes... i ara què amb tots els projectes d’ampliació de carreteres?? Andorra està tremolant per aquest daltabaix !). Ara ho han descobert, clar...

Probablement això es culpa de que calen més enginyers a Catalunya. Una societat valenta, emprenedora i altament qualificada com la nostra, no ha tingut suficients caps pensants com per detectar “l’efecte anticicló”.

Esperem que el senyor Mas, que ha anat a Madrid amb unes genolleres noves per demanar poder-se endeutar i gestionar les seves coses a províncies al seu pare-tutor legal, el sr. Zapatero, pensi a demanar-li una màquina de desviar anticiclons.

Si la màquina de desviar anticiclons no funciona, podríem canviar posar els aerogeneradors de Catalunya en “mode ventilador màxima potència”. Així, en comptes de girar a mercè del vent fent electricitat, els podríem impulsar a tota velocitat amb electricitat perquè fessin grans ventades que arreglessin el país.

Pensem-ho bé. La cadena causa-efecte és brutal. Les ventades treuen la contaminació, la Generalitat treu la Zona 80, el govern Mas comença amb bon peu i guanya la confiança popular, Mas s’envalentona i proclama un referèndum per l’atodeterminació, el poble content per poder anar a 120 Km/h segueix el seu líder i vota el SI en massa (no el partit de Laporta, eh?), el sr Obama ratifica el nou país i ens visita per fer-nos socis preferents (rotllo Israel).

Per una altra banda, les ventades treuen la boira, l’aeroport d’Alguaire funciona TOTS els caps de setmana, els esquiadors omplen el Pirineu i acaben amb la crisi, el sr. Obama arriba amb l’Air Force One a l’aeroport d’Alguaire.

Que algú s’adoni que en els aerogeneradors hi ha el futur de Catalunya en joc!!!

Per acabar, només dir, catxis! Es que la redacció s’agafa a qualsevol cosa per fer un escrit. Només amb una mínima efemèride i ja s’acaba l’espai. Deixarem les reflexions atemporals per una nova entrega.

Nota: Per entendre algunes de les idees que es reflecteixen en aquest escrit, cal haver llegit altres comentaris d’aquest Blog. Ho se, tot plegat molt endogàmic.

1 comentari:

  1. La velocitat variable està dissenyada per persones amb intel·ligència variable, tot i que evidentment limitada.
    I ara serà reorganitzada pel populisme més barroer.
    Sisplau, siguem més seriosos.
    VISCA L'INEXISTENT SENTIT COMÚ.

    ResponElimina